Economia

Unió Europea

El BCE posa fi a la compra de deute i apujarà un 0,25% els tipus d’interès al juliol

La institució monetària anticipa un segon augment al setembre

El primer increment en onze anys certifica un canvi de rumb per aplacar la inflació

El Banc Central Europeu (BCE) deixa enrere l’època expansiva. La cúpula de la institució monetària va decidir ahir tancar l’etapa oberta ara fa gairebé una dècada de compres d’actius i tipus d’interès negatius per frenar una inflació desbocada. Les compres de deute acabaran l’1 de juliol i ja el mateix mes es produirà, després d’onze anys, la primera pujada dels tipus, que serà del 0,25%.

Però el del juliol no serà l’únic increment. El BCE anticipa un nou augment dels tipus al setembre. Encara no se sap de quant perquè la xifra es decidirà depenent de les perspectives d’inflació que la institució tingui sobre la taula. Amb tot, el regulador europeu es reserva l’opció que pugui ser de més magnitud que el del juliol en funció de l’escalada dels preus. El cert és que la inflació està desbocada a la zona euro, amb una escalada que de moment no té fi: els preus es van accelerar al 8,1% al maig.

En tot cas, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va indicar en la roda de premsa posterior a la reunió que l’augment dels tipus d’interès del juliol i el setembre no serà un moviment aïllat, sinó un primer pas. “Hem identificat una senda, no un moviment particular, sinó una sèrie de moviments en els pròxims mesos”, va indicar la francesa, tot detallant que els increments seran “graduals però sostinguts”. Gradual és, de fet, la paraula que més ha repetit Lagarde des que va deixar entreveure les intencions d’apujar els tipus d’interès. En el si del BCE hi ha consens sobre la necessitat de fer aquest pas, però alguns dels seus membres tremolen a l’hora de pensar en les conseqüències de fer-ho massa de pressa o amb grans increments.

A banda dels canvis en els tipus d’interès, el BCE també ha posat el punt final al programa de compra de deute iniciat per la covid-19. Les compres sota el programa antipandèmia passaran a la història a partir del 30 de juny.

El canvi de rumb de la política monetària arriba en un moment de foscor per a les previsions econòmiques de la zona euro. El BCE també va actualitzar ahir les seves projeccions, que rebaixen nou dècimes fins al 2,8% el creixement del PIB de la zona euro aquest any i set dècimes fins al 2,1% el del 2023.

A més, els càlculs per a la inflació no hi sumen optimisme. Totes les revisions augmenten les projeccions i la d’ahir no va ser cap excepció. El BCE incrementa en més d’un punt i mig la previsió d’inflació fins al 6,8% aquest any. L’any que ve també es calcula que els preus continuïn elevats amb la inflació en el 3,5%, gairebé un punt i mig més que en les anteriors projeccions.

“L’elevada inflació és el principal repte per a nosaltres”, va admetre Lagarde, tot confiant que el cop de timó anunciat ahir tingui efectes sobre els preus.

LA XIFRA

Hem identificat una senda, no un moviment particular, sinó una sèrie de moviments en els pròxims mesos
Christine Lagarde
Presidenta del BCE
6,8
per cent
és la previsió d’inflació del Banc Central Europeu aquest any.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia