Economia

La llosa del ciment

Manresa i Terrassa, entre les ciutats amb més habitatges buits el 2011

Molta obra nova pertany a entitats financeres

Hi ha qui continua pensant en el totxo com una inversió rendible

Un dels llegats que ens ha deixat l'especulació immobiliària existent entre els anys 2000 i 2007 –en gran part atiada des de la banca– ha sigut un estol d'habitatges buits arreu de Catalunya. A hores d'ara, n'hi ha uns 450.000 (un 11% del parc total) i 80.000 més són nous de trinca, pendents de ser comercialitzats, segons l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

Durant el decenni 2001-2011 no totes les ciutats catalanes han tingut el mateix moviment immobiliari. Mentre que en algunes, com ara Castelldefels, Manresa i Cerdanyola del Vallès, l'habitatge desocupat permanentment s'ha incrementat (vegeu el gràfic), en d'altres, com per exemple Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat, ha disminuït considerablement. Les estadístiques de l'INE no n'expliquen, però, les múltiples causes.

Rosa Villarreal és responsable de la immobiliària Aimmobles a Manresa, una ciutat amb un 23,8% d'habitatges buits el 2011. La seva anàlisi és ràpida: “Ara és el moment de comprar però no de vendre.” Qui vol vendre un habitatge –sovint amb una càrrega hipotecària– ha de fer-ho a un preu força més baix que el seu valor de compra. “La gent ho sospesa i a vegades prefereix tenir el pis buit, esperant que el mercat es reactivi, abans que llogar-lo amb el risc de trobar un inquilí que te'l fa malbé.” A Manresa s'estan venent més els habitatges de segona mà que no pas els nous: “De promoció d'obra nova trobes molt poca cosa, i el poc que hi ha normalment és d'entitats financeres.”

“Un 90% dels pisos nous que hi ha en aquests moments a Sant Cugat del Vallès són de bancs, no de particulars”, confirma Miquel Bachs, propietari de Bachs Finques. Ell mateix afirma, sobre les entitats financeres: “Són la competència més gran que tenim.” Aquestes últimes saben que poden apostar fort pel finançament. “A un particular que vulgui comprar un pis, com a molt li donaran entre un 60 i un 70% del valor de taxació. Només li concediran finançament sense problemes i fins i tot unes condicions hipotecàries preferents si es queda un pis dels seus, a preu més baix que el de mercat.”

Municipi privilegiat

Sant Cugat del Vallès, la ciutat de més de 40.000 habitants on més ha disminuït en la dècada 2001-2011 l'habitatge buit, s'ha beneficiat de ser a prop de Barcelona i d'estar ben comunicada. “Pel que et costava un pis normal a Barcelona, entre el 2001 i el 2007, a Sant Cugat en tenies un per estrenar amb plaça de pàrquing, piscina i zona enjardinada.” Des de l'Ajuntament, Raül Grangé, regidor d'Habitatge, diu que el saldo positiu d'habitants al municipi té un efecte directe en la demanda d'habitatge –“en cap moment hem deixat de guanyar població; l'any passat, pràcti-cament 1.500 persones més”– i, a més, el parc d'habitatge buit “mai ha sigut molt excessiu”.

L'Oficina Local d'Habitatge de Sant Cugat del Vallès gestiona 1.800 pisos, dels quals 470 són de lloguer (a uns 500 euros al mes de mitjana) i la resta, de compra. Grangé comenta que estan fent campanyes per captar pisos de particulars perquè els lloguin: “A un 25% per sota del preu de mercat, però els garantim que cobren cada mes i que al final del contracte el pis està en bones condicions.” El regidor calcula que a Sant Cugat no hi ha gaire més de 200 o 300 pisos buits des de fa més de dos anys, dels quals 90 se sap del cert que pertanyen a entitats financeres o grans immobiliàries que en depenen. Fa un parell de mesos, l'Ajuntament s'hi va posar en contacte per convidar-les a posar aquests pisos a la borsa de lloguer social.

Collar els bancs

A Castelldefels, on segons Sonia Motos, regidora de Presidència, tenen una taxa d'habitatge buit del 3,14% i “molt pocs desnonaments”, amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) estan intentant convertir pisos buits d'entitats financeres en pisos socials. La PAH, molt crítica amb el paper dels bancs davant “la necessitat absolutament flagrant d'habitatge”, tal com recorda Pau Llonch, portaveu de l'Obra Social, considera una immoralitat que, en paral·lel a l'onada de desnonaments que hi ha hagut –i que ha contribuït a augmentar el parc d'habitatge buit–, la Sareb mantingui a Catalunya uns 15.000 pisos “tancats a pany i forrellat”, a vegades sense estar al dia de les obligacions veïnals comunitàries. Llonch denuncia la inutilitat de l'administració per “imposar una lògica d'assistència social en el tema de l'habitatge”, i diu que es troba sobrepassada per la demanda real de pisos d'emergència (a Sabadell n'hi ha més de 200, tots plens).

La moció impulsada per la PAH per sancionar la banca i les grans empreses amb habitatge buit ha estat aprovada per desenes de municipis. El pioner, Terrassa, ha obert més de 700 expedients a entitats financeres i ja els ha posat les primeres multes coercitives, de 5.000 euros. El 2011 aquesta ciutat vallesana tenia, segons l'INE, un 15,6% d'habitatge buit.

Una de les immobiliàries que fan d'intermediàries per comercialitzar habitatge dels bancs a Terrassa és el grup Vidal Gomà. El seu gerent, Emilià Lázaro, relativitza tant les estadístiques com el concepte habitatge buit i assegura que “des de l'inici de la crisi, el 2007, hi ha hagut una baixada bastant substancial de l'estoc general d'habitatge”.

El descens del parc immobiliari buit en part es deu a una baixada del preu mitjà –un 34,2% de valor nominal i un 40,5% de valor real a Catalunya– i del lloguer. Lázaro assegura que actualment hi ha gent que encara pensa en el totxo com una inversió (avui més rendible que un dipòsit bancari) i que, en ciutats com ara Terrassa, hi ha una demanda no satisfeta d'habitatge de quatre habitacions. També es detecta “molta operació que es paga al comptat”.

90
pisos desocupats
des de fa més de dos anys a Sant Cugat del Vallès pertanyen a bancs o a grans immobiliàries
450.000
habitatges buits
són els que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya calcula que hi ha actualment al país.

A Santa Coloma de Gramenet, de segona mà

L'habitatge buit que hi ha a Santa Coloma de Gramenet no és nou –“d'aquest, en tenim poc”, diu Jordi Mas, regidor d'Urbanisme i Habitatge–, sinó de segona mà. “Estem parlant d'habitatge dels anys seixanta, dispers per la ciutat, que ara és propietat de diverses entitats financeres, les quals hauran d'acabar venent-lo un per un a la mateixa gent de Santa Coloma o llogar-lo”, comenta Mas.

Dels 670 habitatges buits que l'Ajuntament tenia detectats que pertanyien a entitats financeres (en bona part fruit de desnonaments o dacions), més de 350 a hores d'ara encara continuen buits, malgrat que a l'Oficina Local d'Habitatge tenen al voltant de 400 sol·licituds de persones que volen accedir a un habitatge de lloguer. Davant tanta incongruència, l'Ajuntament aquest any ha tramitat 26 sancions bancàries i ha obert 133 expedients, sobretot a Catalunya Caixa i la Sareb, “els dos grans propietaris d'habitatge buit de la ciutat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA