Erasme de Barcelona
Oberkampf és un carrer de l'est de París que dóna nom a una estació de metro i a una banda punk dels anys vuitanta. A la vegada, el carrer deu el nom a Christophe-Philippe Oberkampf, un important empresari d'origen alemany instal·lat a França que el 1760 va fundar, a prop de Versalles, un important centre manufacturer molt conegut arreu per les seves indianes (tela estampada). Tot i que la fàbrica va desaparèixer el 1843, el seu llegat continua viu, i un museu en les antigues dependències en dóna testimoni a les noves generacions.
Erasme de Gònima i Passarell (1746-1821) és l'Oberkampf català. Com aquell, va ser un gran fabricant d'indianes de Barcelona, ciutat que al segle XVIII es va convertir en un dels grans centres europeus de creació, producció i exportació d'aquestes teles, que van revolucionar el comerç de l'època en esdevenir un producte de masses. També com Oberkampf, Erasme de Gònima, originari de Moià (Bages), va proveir la família reial i es va convertir en un personatge popular en el seu temps, que va reunir una gran fortuna.
Però a diferència d'Oberkampf, el protoindustrial català no ha aconseguit no ja el reconeixement institucional (no té cap carrer, ni cap biografia d'una certa entitat, ni cap placa, ni res que s'hi assembli) sinó tampoc el dret a ser recordat i no caure en l'ostracisme, com ha acabat passant: no ha quedat cap testimoni pictòric de la seva figura, i dels milers de teles que es van confeccionar a la seva fàbrica i que van ser distribuïdes per mig món només se'n conserva un mocador que forma part de la col·lecció del Museu de l'Estampació de Premià de Mar i que aquests dies s'exposa a la mostra Indianes 1736-1847 que ha organitzat el Museu d'Historia de Barcelona. Per acabar de completar aquest paisatge desolador, el palauet que es va fer construir Erasme de Gònima al carrer del Carme, al constat de la seva fàbrica, està tancat i sense previsió de rehabilitació, degradant-se a poc a poc. Però res d'això no li resta el paper protagonista que es mereix en qualsevol recerca sobre els orígens industrials de Catalunya, o que intenti explicar com es va forjar la classe empresarial que van fer aquesta revolució econòmica a casa nostra.
CIRCUIT VIRTUÓS.
La família d'Erasme de Gònima va deixar Moià atreta per aquesta nova activitat, que el jove va començar a aprendre a la fàbrica Magarola, de què va acabar sent director tècnic. Després va muntar la seva pròpia, amb què va esdevenir “el cap de tots els fabricants”, segons assegura Àlex Sánchez, comissari de l'exposició del MUHBA. En un moment en què l'elit de la capital catalana mantenia el seu estatus gràcies al comerç, De Gònima sempre va reivindicar la seva condició de fabricant i manufacturer: “«Jo no sóc un especulador», asseguren que deia sovint”, explica Sánchez. No només eren paraules, els fets ho confirmen. Tenia 75 anys quan va morir, el 26 d'abril de l'any 1821, al peu del canó. Una caldera de vapor de la seva fàbrica va esclatar mentre ell estava treballant, i dies després va morir en no poder superar les conseqüències de les cremades. De la seva fàbrica se'n va fer càrrec el seu nét, Erasme de Janer i Gònima, més inclinat per les finances. Va ser alcalde de Barcelona i fundador de la Caixa de Pensions. Aquest sí que té un carrer a Barcelona.
