Economia

El crèdit, en mínims

Experts i empreses fan una crida a reforçar els instruments públics que facilitin el finançament de les companyies viables

Lamenten la falta d'agilitat de l'ICO i el to “més comercial que analític” de la banca a l'hora de valorar riscos

Les empreses donen la batalla del crèdit per perduda durant un llarg període de temps i reclamen nous instruments públics o el reforçament dels actuals per finançar la seva activitat i el seu creixement. Un Institut de Crèdit Oficial (ICO) actualitzat i sobretot molt més àgil és la solució més reivindicada pel sector i pels experts per pal·liar la sequera creditícia que afecta molt cruament les petites i mitjanes empreses.

“És primordial crear un instrument avalat pel mateix Estat que doni suport a les empreses amb perspectives”, reclama Rafael Sambola, professor d'EADA, responsable de l'estudi Diagnòstic financer de l'empresa espanyola, que denuncia la precària situació financera que estan passant algunes companyies. Sambola proposa la reformulació “d'un ICO que tingui com a característica bàsica la diligència en la concessió del crèdit”. El recurs a l'administració, en altres temps impensat, arriba perquè “obligar avui la banca a atorgar crèdit és molt complicat, ja que sempre podran apel·lar a les males perspectives”, argumenta Sambola, que té claríssim que el rescat europeu de bancs i caixes espanyols no arribarà a les empreses en forma de líquid disponible, ja que, indica, “anirà íntegre a la reestructuració del sector financer, ara com ara massa ocupat a adquirir deute públic”.

Del mateix parer es declara Fran de la Torre, director del departament de consultoria estratègica i finançament de Pimec, que, sense estalviar l'autocrítica sobre la capacitat de moltes societats de mostrar-se “viables”, lamenta que les entitats, com a interlocutores, presenten avui un perfil més comercial que analític de la situació de les companyies. Bancs i caixes no estan gens predisposats a concedir crèdits que topin amb les noves categories de risc amb què funcionen des que va esclatar la crisi.

No a les quotes

No obstant això, el director d'estratègies financeres de Pimec descarta reclamar qualsevol tipus de quota creditícia a bancs i caixes, solució que algunes veus han exigit com a contrapartida a la carretada d'ajuts públics que ha rebut el sector, però els retreu que per concedir un préstec “sovint reclamin garanties que no tenen res a veure amb l'activitat empresarial”.

De la Torre recorda que del naixement de l'ICO Directe, que va sorgir precisament de les queixes pels entrebancs que suposava dins de l'institut oficial la intermediació de les entitats financeres, “van quedar serrells que no s'han resolt i això ha provocat una morositat molt alta”.

Bon exemple

Oposat a la lentitud de l'ICO, que, lamenta, fa “actuacions mediàtiques” com ara l'augment del pressupost, però sempre interposant una banca “que fa una política conservadora”, De la Torre posa com a exemple multiplicar l'empresa pública Enisa, dependent del Ministeri d'Indústria, que proporciona préstecs participatius a projectes viables i innovadors i que tenen “una allau de sol·licituds”, amb productes ben dissenyats que “van directament de l'administració a l'empresa amb una molt bona anàlisi del risc”. Per l'expert, sense deixar de comptar amb la banca, caldria donar pas a un organisme nou, amb la participació dels agents socials i l'administració, amb professionals que analitzessin correctament les operacions i la seva viabilitat i, sobretot, que emetés “veredictes vinculants”.

Les claus

El motor de l'exportació podria quedar ofegat per falta de suport

M.M

La falta de finançament podria fer trontollar l'exportació, un dels pilars, pràcticament l'únic, en què es basa la raquítica empenta econòmica de Catalunya. Rafael Sambola, d'EADA, creu que els exportadors mitjans estan totalment “descuidats” i que si no s'habilita un canal finançador àgil i efectiu l'activitat a l'exterior es podria veure greument frenada.

I l'ICF?

En el capítol de crèdit públic, l'Institut Català de Finances rep millors crítiques. Segons De la Torre, l'ICF ha tingut l'encert d'anar reformulant productes segons les necessitats. Pel directiu de Pimec, si l'ICF passa hores baixes també és perquè hi ha una forta frenada en la demanda, però té una versió de concessió directa de crèdit que “funciona molt bé”.

Grups amb sort

Curiosament, a l'hora d'obtenir finançament ho tenen millor els emprenedors i els creadors de societats noves de trinca que no pas els empresaris de tota la vida que intenten tirar endavant. L'emprenedoria acaba trobant business angels o crèdits participatius. De la Torre, de Pimec, creu que els pocs recursos públics estan orientats al foment i al naixement de petits negocis i a l'autoocupació, “però no al sosteniment d'empreses que han costat anys i esforços”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Acord de col·laboració entre la Cambra i CaixaBank

girona
GIRONA

La demarcació tanca el mes d’abril amb rècord històric d’ocupació

GIRONA
Economia

Rècord d’ocupació a l’abril a Catalunya amb 3,76 milions d’afiliats

barcelona
economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona

Les empreses d’ambulàncies s'enfronten al concurs més important

Barcelona
Javier Peña,
director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

Barcelona
Jaume Vilanova
President delegat del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya a Girona

“Amb un gestor administratiu el resultat obtingut serà el més beneficiós possible per al contribuent”

Quines són les grans empreses que atenen les urgències a Catalunya?

barcelona

365 Obrador vol captar altres públics amb noves marques

Barcelona