Europastry aposta pel pa de gurmet i ampliarà la planta de Vallmoll
La línia Gran Reserva ja representa un 30% del total de la producció de pa, preveuen que creixi fins al 50% abans de quatre anys, i l'empresa ja té un espai reservat per a les noves línies a la planta tarragonina
La crisi no ha provocat cap estalvi del consumidor en el preu del pa
La multinacional catalana Europastry va tancar l'últim exercici amb una facturació de 380 milions d'euros i amb presència en una vintena de països. Dedicada a l'elaboració de masses per a pa i dolços, processa anualment 120.000 tones de farina que donen forma a 130.000 tones de pa i 46.000 tones de pastes i brioixos. L'empresa cataloga els Dots (els clàssics pastissets en forma de rosca que tantes marques comercialitzen amb noms diferents) com el seu producte estel·lar ja que va arribar a la fita de més de 300 milions d'unitats venudes l'any passat i fa una previsió de creixement per aquest any del 12% (la venta d'aquests pastissets a l'estranger es va disparar un 40% i, per exemple, a Corea del Sud hi ha una vintena de botigues de la marca Dots).
Però el cert és que, a banda de saciar les necessitats de sucre, a Europastry també donen resposta al públic de paladar panarra. I quan es parla de pa, a Europastry, Jordi Caballero és la veu de referència. És el cap de producció i malgrat que es passa mitja vida a dalt d'un avió, coneix de primera mà tot el que es cou en les plantes de l'empresa. Són unes plantes que donen feina a cap a 2.800 persones i que, a Catalunya, estan repartides entre Rubí, Barberà del Vallès, Sant Joan Despí, Sarral i Vallmoll. Precisament aquesta última, situada a mig camí entre Valls i Tarragona, és la factoria més moderna del grup i instal·la una tecnologia d'avantguarda. És aquí on Europastry fabrica la producció de masses per a pa i on, cada vegada més, constata la bona penetració que el pa de categoria superior té en el mercat, una línia de productes que han batejat com a Gran Reserva i que, tot i la crisi, no només no perd quota de mercat en benefici de les masses menys elaborades (i que permeten que es comercialitzin a un preu més barat) sinó que va guanyant pes en el global del negoci.
Jordi Caballero detalla que a hores d'ara, “el 30% del total de la producció de pa és Gran Reserva” i s'atreveix a pronosticar que abans de quatre anys la proporció “haurà augmentat fins al 45% o el 50%”.
De fet, la companyia ja té l'espai reservat per ampliar les línies de producció en una nau annexa a la planta de producció actual de Gran Reserva.
No és que el pa premium esgarrapi quota a les altres dues línies de pa menys sofisticat i més econòmic que també surten de la planta de Vallmoll, sinó que el marge pren quota de mercat als forns tradicionals. “És que aquí estem fent un procés industrial però sense perdre l'origen artesanal” explica Caballero que, igual com passava amb el fundador del grup Pere Gallés, ha tocat farina des de jove ja que prové d'una nissaga de flequers artesans.
A MIG FER.
Sobre el fet d'associar el pa congelat amb el pa xiclet de benzinera, el cap de producció d'Europastry creu que “la clau és que el pa necessita el seu temps, no el pots maltractar. Si és un pa ben tractat, en una benzinera també et poden vendre un bon pa”.
Ho diu mentre passeja per les línies de producció del Gran Reserva, allà on les pasteres “fan massatges a la pasta”, diu ell, més que no pas amassar-la a cop de corró. Un procés de triple fermentació (que s'allarga fins a 8 hores) dóna a la massa la capacitat de no perdre tendresa i possibilitarà, assegura Jordi Caballero, “que el pa sigui menjable durant tres o quatre dies. No serà tan cruixent, però te'l podràs menjar”.
La meticulositat i precisió amb què treballa la maquinària (de manera ininterrompuda durant sis dies a la setmana, menys el dia que es reserva per a neteja a fons de les instal·lacions) i que envolta tot el procés productiu fa possible, a criteri d'Europastry, “que puguem aconseguir una regularitat en el producte. El pa sempre surt igual i això és un detall que amb la manera de treballar d'un forn tradicional no ho pots garantir perquè les mesures, els controls de temperatura i la fermentació són com són”. Per procurar la regularitat del producte, la maquinària de les línies de producció més modernes fan una lectura en tres dimensions de cada tirallonga de massa i, si n'hi ha alguna de desigual, és rebutjada. En les línies més antigues, el control encara es fa personalment i amb la cinta mètrica a la mà. “Anem evolucionant. Si em preguntes on acabarem només et puc respondre que no ho sé” respon Jordi Caballero.
Un monstre familiar
Fundada fa 26 anys per Pere Gallés, Europastry té la seu central a Sant Cugat del Vallès. Després de la mort del seu president i fundador, l'any 2010, el seu fill, Jordi Gallés, va prendre les regnes d'una empresa que tot i el seu volum de negoci es continua sentint còmode amb l'etiqueta d'empresa familiar.
L'any passat la inversió en R+D+I va ser d'1,32 milions d'euros, destinats principalment a optimitzar el procés productiu.
Del 2008 ençà, l'empresa ha fet inversions industrials que superen els 140 milions d'euros, destinats a l'ampliació i a la modernització de les plantes de producció.
Europastry aposta pel pa de gurmet i ampliarà la planta de Vallmoll
