Economia

La DO Conca de Barberà creix en cellers i es renova

La producció històrica, quasi únicament en mans de les cooperatives, es completa amb un nou planter de cellers privats

La DO exporta el 40%, amb Bèlgica i el Regne Unit com a primers mercats

Des del naixement del primer celler cooperatiu de l'Estat (1894) a Barberà de la Conca, la vinya i el vi han estat dos dels grans protagonistes de la Conca de Barberà. Històrica proveïdora de vi base per a la indústria del cava, encara avui el 90% dels 70 milions de quilos que es veremen anualment a la comarca són per a l'escumós. La resta de la producció, uns 1,2 milions d'ampolles anuals, correspon a la DO Conca de Barberà. Aquelles cooperatives s'han fusionat o han desaparegut –enguany, la de Montblanc– i d'altres s'han modernitzat, com la de Sarral.

Amb retard respecte a altres DO catalanes, la Conca de Barberà ha experimentat els darrers anys un creixement sostingut, protagonitzat pel naixement de cellers privats. “Fa 25 anys, no hi havia cap embotellador. Fa una dècada, érem 14 cellers i ara, en som 22. Sense la sortida per al cava, la gent potser s'hauria espavilat abans... El canvi no és d'un dia per l'altre, però finalment hi ha empreses que tenen clar que volen sortir al mercat amb marca pròpia”, explica el president, Carles Andreu. Un centenar de referències de vi il·lustren aquesta realitat.

De fet, d'inversions de fora, n'han vingut poques; han estat les famílies i, sovint, els fills dels antics viticultors que s'han posat al capdavant i han renovat el negoci. És també el cas de Carles Andreu, que elabora cava i vi, i va ser un dels pioners. El 2004 va obrir un nou celler a Pira. “Apostem per reduir al màxim els intermediaris entre nosaltres i el client, el millor ambaixador.” El 25% de les vendes es fan al celler: “Tenim un territori poc alterat i creiem en l'enoturisme.” Molts dels cellers obren als visitants els caps de setmana. Com Torres, al castell de Milmanda, on té vinyes per als seus vins de gamma més alta.

Els cellers de la DO exporten el 40% de la producció. Obren portes les llistes com la del crític Robert Parker, que enguany ha puntuat amb més de 85 punts una dotzena de vins i caves. Quatre de les mencions són per al celler Josep Foraster, fruit d'una reconversió des de la ramaderia el 1998. “L'evolució es basa en el potencial del sòl i el clima... S'hi estan posicionant microcellers, que han optat per la qualitat”, assegura Ricard Sebastià Foraster. Vins de Pedra s'ha estrenat ara al mercat. “La Conca té un gran potencial, amb cellers joves que engeguen petits projectes lligats a la terra”, afirma Marta Pedra, una enginyera agrònoma de 30 anys que ha obert en solitari un petit celler a Montblanc. “El terroir aporta vins frescos i elegants i és una de les tendències que altres zones no tenen.” Vidbertus, que ha començat amb tres vins aquesta primavera a l'Espluga de Francolí, és una altra mostra d'una denominació plena de vitalitat.

LES FRASES

El trepat ens identifica, i ara es valora en un mercat que busca vins diferents
Sònia Gomà-Camps
Copropietària celler Carlania
La Conca té un gran potencial, amb cellers joves que engeguen petits projectes lligats a la terra
Marta Pedra
Propietària celler Vins de Pedra
Les claus

La varietat autòctona trepat diferencia els vins en el mercat global

E.P

La fil·loxera va posar fi a les plantacions de raïm negre trepat a Catalunya. La Conca, la principal zona productora, va ser l'únic lloc on després es van empeltar. Actualment, de les 1.200 hectàrees plantades al món, un miler són a la Conca. La moda dels caves rosats ha donat una empenta al trepat. En un món globalitzat, la tendència és la recuperació de varietats autòctones, a la recerca de la unicitat.

Tendència

“El trepat no té gaire color, però dóna un vi suau en grau, fresc i agradable. I això també és tendència”, explica Andreu. El que ho va tenir clar va ser el celler Carlania, a Barberà de la Conca. “És l'única varietat que ens identifica. Fins fa poc no s'hi confiava. Ara, però, es busquen vins diferents, i distribuïdors i clients el valoren”, diu la copropietària, Sònia Gomà-Camps. De la varietat, se'n parlarà i es tastarà a la Festa del Trepat de Barberà, el cap de setmana que ve.

Emprenedors

Carlania va iniciar l'elaboració al Viver de Cellers de Barberà, que incentiva l'emprenedoria. Ara disposa de celler propi, dedicat als vins ecològics, monovarietals i cupatges de trepat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA
economia

Boeing canvia de direcció

barcelona