Les pluges han fet que els pagesos gironins hagin plantat més blat de moro i menys blat, ordi i civada
També hi ha influït el preu de venda del cereal d'hivern, que ha baixat una tercera part
El director dels serveis territorials del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Josep Guix, va fer ahir una valoració de la campanya de recollida de cereals d'hivern, que acaba de començar. Malgrat el descens de la superfície, s'espera que el rendiment de la collita sigui bo, perquè «l'afectació de malalties ha estat mínima i els pagesos han fet tractaments quan tocava». Joan Serra, tècnic especialista en cereals de la Fundació Mas Badia, sosté que dels camps d'ordi es traurà una producció de 3.700 a 4.500 quilos per hectàrea, i dels de blat, de 4.000 a 5.500 quilos. Serra considera que aquests rendiments són bons, i ho seran principalment a l'Empordà i potser un xic menys en alguna localitat de la Selva. Pel que fa a la civada, que es dedica a farratge, també es preveuen produccions altes, així com de la colza (de 2.000 a 2.500 quilos).
A part de la quantitat, Serra també va destacar la qualitat de la collita d'aquest any. «El tractament acurat de fungicides ha comportat increments de rendiments importants, d'un 20%, i més qualitat del gra. El tractament s'ha fet sobretot al Gironès i al Pla de l'Estany», va dir.
Els adobs, més cars
D'altra banda, Francesc Domingo, tècnic especialista en fertilització, va manifestar que aquest any s'ha reduït un 30% l'aplicació de fertilitzants minerals, que s'han substituït per dejeccions ramaderes. I el motiu és que els adobs químics s'han apujat entre un 50% i un 130% en les dues darreres campanyes. «I tecnològicament s'ha avançat molt pel que fa a les dejeccions ramaderes, amb eines que permeten saber amb molta rapidesa quines quantitats de nutrients tenen les dejeccions, així com sistemes per aplicar-les correctament», va explicar Domingo. A part, el DAR ha posat en marxa un pla de millora de la fertilització agrària a les comarques gironines, a través del qual es dóna un servei d'assessorament als agricultors sobre l'aplicació de fertilitzants, tant orgànics com minerals. Malgrat aquestes xifres, les queixes dels productors se centren en el descens del preu del cereal d'hivern. Això, juntament amb les pluges, ha afavorit que augmentin les plantacions de blat de moro, que necessiten més aigua però són més rendibles.
Renovació de maquinària agrícola
El DAR ha posat en marxa una nova convocatòria del pla de renovació de maquinària agrícola i una altra línia d'ajut per a l'adquisició de maquinària. La novetat d'aquest any és la possibilitat d'accedir a un préstec per comprar maquinària agrícola que incorpori noves tecnologies, amb un màxim subvencionable de 240.000 euros per pagès a l'any i sense interessos.
Segons Josep Guix, l'objectiu d'aquestes línies d'ajut és aconseguir que s'elimini la maquinària vella per una altra de més segura, tecnològicament més avançada i més respectuosa amb el medi ambient.
Aquest és el tercer any que s'aplica el pla de renovació de maquinària agrícola. A diferència de les altres edicions, aquest any es pot substituir el tractor per un altre tipus de maquinària agrícola. L'objectiu d'aquest ajut és desballestar tractors i màquines automotrius agrícoles de més de 15 anys d'antiguitat, o de 10 en el cas de les recol·lectores. La subvenció màxima per beneficiari no pot superar els 12.000 euros, en el cas d'adquisició de tractors, 30.000 en el cas d'adquisició d'equips automotrius de recol·lecció o el 30% de la inversió subvencionable per a la resta de maquinària.
