La llet d'euga arriba al mercat català des de la Vall d'en Bas
puigpardines · Equillet ha començat a comercialitzar aquest tipus de llet i, a més, ha creat una fundació per estudiar científicament els seus beneficis pedagogia · L'empresa té una línia formativa per donar-la a conèixer
No cura, però hi ajuda. La llet d'euga és un aliment que conté sintetitzats –no es bull ni s'esterilitza i la sang els pot assumir quasi sense processar– dels nutrients bàsics que necessita el cos humà. A més, és molt baixa en greixos. El resultat és que després de dos o tres dies de prendre'n ja es noten els efectes, sobretot en temes decaïment o cansament, perquè, entre altres coses, ajuda a estabilitzar la serotonina i dopamina. A més, prepara l'organisme perquè els medicaments que es prenen tinguin un efecte més ràpid i efectiu. No cal, però, estar malalt. Ni de bon tros. Per a les persones sanes, simplement és un aliment que ajuda a mantenir una bona qualitat de vida.
No obstant això, és un aliment molt poc conegut per al consum humà i que és difícil de trobar. A Catalunya, només hi ha el mas del Pla de Puigpardines, a la Vall d'en Bas, que la comercialitza en farmàcies i botigues biològiques. Juti Gusi i Lídia Sambola fa dos anys que hi batallen, juntament amb les seves tres filles, també implicades en el projecte. Volen anar a poc a poc i ara treballen en tres línies. La primera, a la qual donen més importància, és la pedagògica.
Les qualitats de la llet d'egua són poc conegudes també per la comunitat científica i mèdica. Per això, Gusi està creant una fundació i ha començat a engrescar metges i biòlegs en l'estudi de les qualitats d'aquest producte i dels seus efectes beneficiosos. Hi ha casos de cardiòlegs i oncòlegs que ja la recepten. “Cal remarcar que no cura, però millora el benestar i l'estat general del cos i això fa més efectius els tractaments”, explica. Ara ja hi ha un conjunt de professionals que els dóna suport.
L'altra feina de la família de Gusi i Sambola és la divulgació: han començat a fer xerrades a col·lectius diversos, sobretot a farmacèutics, perquè coneguin el producte.
El darrer front que tenen obert és fomentar que hi hagi més explotacions ramaderes dedicades a la producció de llet d'egua. De moment, tenen contactes a Puigcerdà, Llanars i Madrid. Quant a la seva explotació, Gusi explica que és partidari que les eugues pasturin en llibertat i està adequant un indret poc concorregut de la Vall d'en Bas per al bestiar amb maquinària de creació pròpia per a la seva alimentació.
Al Pla de Puigpardines, on viuen Gusi i Sambola, hi ha el taller artesanal sobre la llet d'euga i l'aula d'ensinistrament. Ara, la llet d'egua que comercialitzen arriba de França i de Bèlgica. Equillet, a més, ha obert una línia cosmètica amb cremes i xampús elaborats amb llet d'egua. És una cosmètica pal·liativa i altament regenerativa que, segons Juti Gusi, cal distingir de la cosmètica de perfumeria.
La llet de búfala s'utilitza per elaborar la ‘mozzarella'
També es fa negoci amb una altra llet singular, la de búfala. L'empresa Búfala de l'Empordà SL acaba de treure al mercat mozzarella de fabricació cent per cent catalana que, a diferència de la italiana, no té només llet de búfala. L'empresa té un total de 1.200 búfales en una granja de Palau-saverdera. Són búfales d'aigua asiàtiques comprades a Bulgària i a Itàlia que produeixen uns 2.000 litres de llet diaris. La mozzarella, però, no es produeix a l'Empordà. La granja ha arribat a acords amb l'empresa Formatges de Muntanyola, que fa tota producció. Búfala de l'Empordà treballa per produir, en el termini màxim de mig any, 4.000 paquets de mozzarella al dia i fins i tot exportar una part d'aquesta producció als Estats Units a través d'una empresa externa de distribució catalana. De moment, la mozzarella catalana es pot trobar en botigues especialitzades i en carnisseries del Principat i de la Catalunya del Nord.
Des del 1981 ja existia a Ullastret una granja de visons, l'única de Catalunya dedicada a la cria d'aquest animal. La carn del visó té un gust similar al de la vedella, però els entesos asseguren que és més sana perquè té menys colesterol i menys calories i és rica en vitamina A i en ferro.
Els estruços i els emús, aus semblants als estruços, també s'han convertit en animals de granja. Al llarg de la dècada dels noranta es van instal·lar a les comarques gironines explotacions dedicades a la cria d'aquestes aus.
Una orxata aigualida
És difícil definir el gust de la llet d'egua. El que se li assembla més és el d'una orxata aigualida. Això no obstant, és un tipus de llet que no es beu directament; ha de ser en pols o congelada perquè és llet crua i, per tant, es liofilitza. La manera de prendre-la depèn de la imaginació de cadascú: barrejada amb qualsevol beguda, amb sopa, amb iogurt, batuts, etc. També es pot prendre en càpsules i, si tot va bé, a partir del setembre, en forma d'uns originals caramels per a petits i grans. El maneig de les eugues per obtenir la llet és molt diferent del de les vaques. Per començar, a les mares no se les pot separar dels poltres perquè perden la llet. Es munyen cada tres hores i la quantitat obtinguda és d'uns tres litres, mentre que les vaques en donen una trentena diària.
