Trenta anys repartint requisits gastronòmics
Emprenedors en temps de crisi. Gerard Vila i Jaume Calm van fundar el 25 de març del 1981 Regisa, com a conseqüència de la imaginació que les crisis econòmiques generen entre els emprenedors Fòrums gastronòmics Les llotges de xarcuteria van ser l'embrió del que el 1994 va començar el model de fòrum gastronòmic
-
Gerard Vila i Jaume Calm , fundadors de Regisa, a la cuina per a exhibicions que té l'empresa a Riudellots de la Selva. MANEL LLADÓ. -
La cambra dels pernils a Regisa. . MANEL LLADÓ. -
Un operari desossant un pernil a Regisa. MANEL LLADÓ. -
Estanteries amb conserves, olis i vinagres. MANEL LLADÓ. -
Imatge exterior del magatzem central a Riudellots de la Selva. MANEL LLADÓ.
Regisa és una de les principals empreses distribuïdores de requisits gastronòmics de les comarques gironines. La van crear el 25 de març del 1981, fruit de la imaginació que les crisis econòmiques generen entre els emprenedors. Gerard Vila, de Cassà de la Selva, i Jaume Calm, de Quart, van fundar Regisa després d'haver hagut de plegar d'una empresa que se'n va anar al cel: “Ens vam quedar sense feina i vam decidir muntar l'empresa per tenir-ne. Curiosament, el dia que vam decidir fer l'empresa era el 23F: érem al restaurant Els Cairats, de Girona, i quan tornàvem cap a casa no vam trobar ningú per la carretera.”
L'acrònim de Regisa és Representacions i Exclusives Girona SA. Al principi, doncs, van començar amb una representació exclusiva dels productes de tres empreses per a les comarques gironines: “Coneixíem Salgot, que ens va proposar si volíem portar els seus embotits. També coneixíem Ortiz, elaborador d'embotits de la Rioja, i Santagna, fabricant de pernil cuit, de Blanes.” La representació exclusiva implicava l'emissió de factures de cada proveïdor. “El client rebia la factura del fabricant de cada producte”.
Èxit inicial
A Regisa van començar a reeixir per la valentia de tots dos creadors per tal de garantir al fabricant el cobrament de les factures. Això va fer que molts els anessin a buscar com a representants dels seus productes per a carnisseries de les comarques gironines. Tanmateix, quan Regisa va tenir un nombre de clients molt gran i va decidir fer el salt a la restauració, van decidir facturar amb l'epígraf: “Per un costat, vam convertir-nos en compradors i venedors i també beneficiant els nostres amb una sola factura”, comenta Gerard Vila.
El 1991, a Regisa, van fer el salt a la restauració i la pastisseria per fer créixer el negoci, limitat a la carnisseria després dels deu primers anys de la fundació. Actualment l'empresa de Riudellots de la Selva té tres línies molt definides: restauració, carnisseries i botigues especialitzades i pastisseries.
Una nau moderna
Com a conseqüència del seu creixement i de la consolidació de l'empresa, el 1996 van inaugurar la nau de Riudellots de la Selva, de 1.400 metres quadrats. Versàtil i fàcil de posar al dia tecnològicament, no té res a veure amb el magatzem dels primers anys, situat a la carretera de Barcelona, aleshores al costat de la Guàrdia Civil de Trànsit.
Jaume Calm encara recorda que ells mateixos es van haver de pintar i fer les obres per adequar el primer local, propietat de Fèlix Ibáñez, director del Banc Atlàntic a Girona: “Ens hi va deixar estar de franc fins que nosaltres decidíssim que el podríem pagar. La condició era que quan comencéssim a pagar no podríem fallar ni un mes ni li causaríem problemes. El setembre del 81 vam començar a pagar. Quan vam canviar de magatzem, quinze anys més tard per ampliar el negoci, ens vam acomiadar abraçant-nos i plorant tots dos”.
La Llotja i el primer Fòrum
Cada any Regisa celebra la Llotja de Xarcuteria –el novembre es va celebrar l'edició 2010–, un espai de tast que van fer el 1987 perquè els clients –carnissers i xarcuters– poguessin tastar tots els productes: “La idea era el contacte directe perquè el fabricant o l'elaborador pogués explicar al detall el seu producte a cada client.” Regisa va emular els workshop que es fan a Alemanya, de Westfàlia-Renània, que aleshores eren els més avançats en la presentació de productes: els campions d'Alemanya venien a Girona a preparar safates de xarcuteria per a regal o celebracions, com si fossin capses de bombons. Tanmateix, segons Gerard Vila, aquí hi ha una altra cultura xarcutera pel que fa a les presentacions dels embotits: el consumidor els prefereix sencers i fer-se'ls tallar quan ho demana.
El 1994 va celebrar el primer Seminari Regisa de Cuina Mediterrània, que el 1995 ja es va convertir en el Fòrum Culinari del Pirineu-Mediterrània, celebrat a Figueres i organitzat per Fira de Figueres i Regisa, amb la implicació d'Hidroelèctrica de l'Empordà, J. García Maquinària Hostalera i la revista Girona Gastronòmica. Aquest fòrum culinari va ser el primer que va fer congrés i fira, per la qual cosa Gerard Vila pot presumir de ser impulsor dels fòrums i dels congressos gastronòmics: “Més que pare o padrí, me'n sento descobridor. Perquè sempre he cregut en la connexió entre el fabricant i el client final, més que en la relació entre el fabricant i el distribuïdor. El client final és el venedor final, no pas el consumidor. El venedor és el que té el coneixement més exacte de les preferències del consumidor final, per tant és al que se li ha de fer més cas.”
Regisa és distribuïdor en exclusiva a les comarques gironines, entre d'altres, dels productes d'Ànec Coll Verd, els caves d'Agustí Torelló Mata, el bacallà de Ràfols, embotits casolans elaborats per un artesà de Riudellots de la Selva, xoriço de la Rioja, a pernils ibèrics d'Andalusia i Extremadura, xai d'Aragó, cabrit de Múrcia, vedella d'Holanda i d'Irlanda, o la xocolata Valrhona. “Les distribucions són sempre exclusives”.
Un acord amb Càritas
A Regisa han fet un acord de col·laboració amb Càritas Diocesana de Girona per adherir-se a la campanya . Segons l'acord, Regisa farà una donació econòmica a Càritas al desembre, per la campanya de Nadal. Gerard Vila ha explicat que es vincularà al projecte Empreses amb Cor, mitjançant una campanya pròpia: Es porc sibarita, es porc solidari. Es Porc Sibarita és una marca pròpia de Regisa per a la comercialització de pernils i espatlles curades i pernil cuit de qualitat. Regisa preveu implicar totes les carnisseries de la seva llista de clients en la campanya Empreses amb Cor mitjançant anuncis a la premsa, en què s'anunciaran els pernils i espatlles d'Es porc sibarita.
Empreses amb Cor és un projecte amb què es pretén obrir vies de col·laboració i relació amb empreses, sempre que l'activitat i filosofia de l'emprenedor coincideixi amb els valors que Càritas promou. Les empres hi poden tenir diverses vies de col·laboració: aportacions econòmiques, finançant part d'un projecte, el patrocini d'accions de sensibilització i divulgació de Càritas, la prestació de serveis gratuïts propis de l'empresa, (ja siguin la difusió, allotjament, missatgeria o impremta), les donacions en espècie de productes o excedents, els descomptes en productes, la incorporació al mercat laboral de les persones ateses als projectes de l'àmbit laboral, oferint-los un lloc de treball i l'aprenentatge o perfeccionament d'una professió, o bé la promoció del voluntariat corporatiu, és a dir, la cessió d'hores de treball dels professionals per col·laborar en activitats concretes. Divendres passat, un portaveu de Càritas va explicar a El Punt que es ja redefineixen el projecte Empreses amb Cor per potenciar-lo.
“No hi ha marques blanques, hi ha marques pròpies”
El Preu i la qualitat. Gerard Vila prefereix competir en qualitat, perquè sempre hi haurà algú que ho faci més barat
Regisa es caracteritza per haver limitat el seu camp d'acció a les comarques gironines.
Per què no us heu plantejat sortir de Girona?
A fora és un altre món, una altra manera de ser i una altra cultura. I per molts anys que puguem servir només a les comarques gironines.
Vau néixer amb una crisi i n'heu travessat unes quantes. Com les valoreu?
Les dues més importants que hem tingut són aquesta i la des després dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona. Però com aquesta, cap.
Per què?
A les altres s'hi veia el final.
Noteu molt la crisi?
Ha baixat el nombre de vendes.
Cal abaixar preus?
Costa de vendre, però la nostra filosofia és servei, qualitat i preu. I la qualitat i el bon servei tenen un preu. Preferim oferir qualitat que oferir preu.
Bo, bonic i barat?
No existeix. La qualitat sempre queda, el preu no.
Volia parlar de les marques blanques. N'heu fet una.
Les marques blanques no existeixen, hi ha marques pròpies. A Regisa, tenim una marca pròpia per als pernils i espatlles curades i pernil cuit que es diu Es Porc Sibarita.
D'una qualitat?
No parlem de qualitats, sinó de procedències, entre les quals hi ha les denominacions d'origen de pernil ibèric. A més, sempre busquem la màxima qualitat dins de cada categoria. Sempre garantim la màxima qualitat. Fixa't: el pernil dolç ens el fabriquen expressament i és d'una qualitat tan suprema que, per primer cop, ningú no ens ha dit que no li agrada. Una marca pròpia no s'ha d'associar amb barat, sinó amb la filosofia de l'empresa.
El preu sempre compta, no?
Evidentment, el preu sempre compta, relacionat amb la qualitat del producte. Posant un exemple extrem: Fauchon a París o Harrods a Londres tenen productes amb marca pròpia que, a vegades, són més bons que la millor peça del fabricant que els l'elabora.
