EDITORIAL
Llums en un escenari d'ombres
En un escenari marcat per la crisi, en què el 2010 ha estat un dels anys més colpidors, moltes empreses redoblen els esforços per minimitzar les pèrdues o, si més no, guanyar una xifra propera a l'obtinguda en l'exercici anterior. La darrera setmana d'aquest any -que es recordarà per la recessió, les mesures anticrisi imposades per la UE o per l'alta xifra d'atur- L'Econòmic presenta un reportatge en què explica que un grup d'empreses catalanes, de mida i sectors diferents, hauran viscut el seu millor any de la història, una llum enmig de l'ombra generalitzada. Tot i saber que de segur que hi ha altres casos d'èxit a Catalunya, amb l'anàlisi d'aquestes empreses hem volgut explicar el model escollit per assolir el millor any de la seva vida i explicar les causes que han portat cap als bons resultats.
En la major part dels casos s'observa que l'empresa s'ha de sustentar en una base financera sòlida, sobretot les que ja fa anys que tenen activitat econòmica. I més en un moment en què hi ha extremes dificultats per trobar crèdit. Les altres causes es troben en l'aposta decidida per la innovació i la vocació pel treball amb qualitat i excel·lència, i també dur a terme inversions estratègiques en el moment més adequat. Però si hi ha una clau determinant on coincideixen diverses empreses tractades a l'article a l'hora de tenir bons resultats el 2010 és la ferma aposta per la internacionalització. En el cas de la farmacèutica Grifols, el 75% dels ingressos provenen del mercat internacional, un fet similar al de Mango, la cadena de moda catalana que aquest any ha obert cada dia una botiga i només vuit s'han inaugurat a l'Estat espanyol. Desitgem que el 2011 sigui també el millor any de la història per a tot el teixit empresarial!
Més amb menys i poc marge de maniobra
El nou govern català s'ha estrenat amb la consigna del president de fer més amb menys per la situació de crisi econòmica, la sortida de la qual és la prioritat. Les conselleries de les àrees econòmiques ho tindran molt difícil per complir l'encàrrec, malgrat que els nomenaments d'Andreu Mas-colell en Economia i Coneixement i Francesc Xavier Mena en Empresa i Ocupació han estat molt ben rebuts tant pel sector empresarial com pels dos sindicats majoritaris. Sortir de la crisi vol dir crear ocupació, i aquesta a Catalunya depèn bàsicament de les petites i mitjanes empreses, les quals demanen al govern que ajudi a crear un entorn favorable, que bàsicament passa per desembussar el finançament i més flexibilitat laboral. Sobre el crèdit, res pot fer el govern català -cap govern- per obligar la banca privada a obrir l'aixeta, i la capacitat de dotar amb més recursos les línies públiques de l'Institut Català de Finances és molt limitada, vista la debilitat pressupostària d'una Generalitat que ha hagut de recórrer a l'emissió de deute entre particulars per resoldre els problemes de tresoreria. I amb la segona reclamació, el conseller d'Empresa i Ocupació està totalment d'acord que la reforma laboral ha quedat a mitges, però poc hi podrà fer en un tema, com tants altres, en el qual les competències legislatives continuen sent d'àmbit estatal.
Si fa no fa, el mateix passa amb Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El conseller Josep Maria Pelegrí ha estat ben rebut pel sector, recelós per una reforma de la política agrària europea en la qual poc podrà incidir.
