Ús i abús d'estudiants de turisme en pràctiques

Diversos alts càrrecs polítics de les administracions turístiques i alguns dels hotelers que propugnen l'excel·lència turística diuen que estan preocupats per la manca de formació i d'amabilitat dels treballadors del sector turístic, i han parlat sovint de fer accions “de xoc” per tal d'intentar “solucionar” un aspecte nociu per a la bona imatge de les destinacions turístiques espanyoles, tant les de costes -sol i platja- com les urbanes.

Resulta, però, que són els mateixos governants turístics amb seu a la capital de l'Estat que, en les seves campanyes de publicitat turística espanyola, exhortaven els turistes potencials dels mercats emissors estrangers amb un eslògan que deia: “Smile, you are in Spain” (‘Somriu, et trobes a Espanya'), un missatge més que incoherent quan a ells mateixos els preocupa que és qui rep els turistes qui no somriu ni és amable.

Catalunya, com la resta d'autonomies, va rebre molts anys enrere les competències plenes i exclusives en turisme, i a Madrid només els queden les de promoció estatal i alguna cosa més, com inoperants consells de suposada coordinació i harmonització.

Per això em permeto suggerir als qui tindran les responsabilitats turístiques autonòmiques després de les properes eleccions que indaguin la mà d'obra barata en el turisme en general i la gairebé gratuïta –en molts casos– d'estudiants quan fan pràctiques en hotels de costa o de ciutat. Perquè en el sector hoteler d'aquí fa anys que existeix una mena d'abús, més que un ús, d'estudiants de turisme obligats a fer pràctiques. Un abús al qual caldria posar fre abans que vagi a més.

És clar que hi ha empreses hoteleres en les quals no es fa un ús abusiu dels estudiants, i jo en conec algunes. Però n'hi ha –i no són poques– que abusen no ja dels estudiants sinó sobretot dels clients. Són dos, doncs, els col·lectius afectats. I es perd qualitat. Es tracta d'un abús quan expressament s'evita que els estudiants en pràctiques siguin identificats com a tals en la recepció de l'hotel.

Una gran diferència amb aquells hotels en els quals qualsevol estudiant en pràctiques llueix un visible identificador (internacionalment amb la paraula trainee) a l'uniforme, i mai es troba sol a la recepció, sinó sempre al costat d'un recepcionista professional i en nòmina que ha d'estar atent al desenvolupament de les pràctiques que complementen la teoria estudiada en matèria d'atenció als clients.

En les recepcions d'alguns hotels catalans hi ha un fort desequilibri entre estudiants en pràctiques –massa– i personal en plantilla. Estudiants que substitueixen professionals i que per això estan sotmesos a càrregues de treball iguals que les d'aquells. I que encara han de “donar gràcies” per poder passar l'estiu o part de l'any fent les “pràctiques” treballant a jornada completa com a mà d'obra barata als hotels a canvi d'una “compensació” que gairebé sempre està per sota dels 300 euros mensuals. Tot a canvi de poder fer les pràctiques i poder afegir-ho al currículum. Potser això no té relació amb el problema de la manca d'amabilitat... però si més no em fa reflexionar sobre quina qualitat i excel·lència es pot esperar d'empreses hoteleres en les quals els estudiants en pràctiques han de fer feina -més que pràctiques- durant uns mesos a canvi d'una compensació “curricular” i una compensació que no arriba a 10 euros diaris. En els nous estudis adaptats a l'EEES (Bolonya) les pràctiques en empreses són una part encara més important que abans.

I cal témer, lamentablement, que en l'actual entorn de crisi es consolidi aquesta tendència de la mà d'obra barata substitutiva de la professional. Tret, és clar, que els qui poden intervenir en l'assumpte no segueixin mirant cap a una altra banda i es proposin marcar unes regles del joc netes i transparents tot impedint l'abús -no l'ús- d'estudiants en pràctiques.