El Vallès Occidental manté el lideratge de la competitivitat territorial
El Barcelonès recupera la segona posició després de la davallada del 2007, segons l'índex ADEG
Que l'any 2008 no ha estat un bon any per a l'economia catalana no és cap secret, però el rànquing de competitivitat territorial de l'ADEG permet conèixer quines són les comarques que afronten millor l'actual conjuntura econòmica. Així, el Vallès Occidental va mantenir el lideratge del rànquing durant el 2008, com ho ha fet en els últims cinc anys. Només va perdre la primera posició l'any 2006, quan el Barcelonès va superar els seus resultats. Precisament, una de les dades més destacades de l'informe, que es va presentar ahir al Penedès, és que la comarca del Penedès ha recuperat les quatre posicions que va perdre l'any passat per la pèrdua de dinamisme que va viure la seva economia. Segons les conclusions de l'informe, d'alguna manera la comarca es va avançar en el canvi de cicle econòmic i, tot i que no l'ha superat encara, la crisi ja ha afectat la resta de comarques amb la mateixa intensitat.
Els avanços més importants són els que registren comarques com Osona (que passa a ser més competitiva que el Maresme o l'Alt Camp), l'Urgell el Garraf i la Garrotxa. I, per contra, les baixades més ressenyables del rànquing les han sofert l'Alt Camp i la Selva. En general, l'informe ADEG destaca que les comarques més competitives en un entorn global són les pròximes a les capitals, on hi ha una major concentració de població, capital, serveis i infraestructures.
A la cua de la competitivitat territorial hi ha les comarques del Priorat, l'Alta Ribagorça i la Terra Alta, malgrat que això no implica que repercuteixi en la qualitat de vida i el benestar d'aquestes comarques, com assenyala Xavier Cardona, president de l'entitat empresarial: «Les comarques són menys competitives en el context de la globalització econòmica, però no implica que no puguin desenvolupar estratègies que comportin millors nivells de vida i benestar de la població.» L'informe també posa de manifest una tendència de la franja costanera a retrocedir posicions pel fort impacte de la crisi econòmica en aquestes zones, especialment vinculat al sector de la construcció i l'immobiliari.
L'índex ADEG, realitzat per la consultora Activa Prospect, analitza des de la qualificació de la mà d'obra, fins a les comunicacions, l'accés als mercats de clients, el desenvolupament tecnològic o la cohesió demogràfica.
L'economia retrocedirà un 3%
L'informe elaborat per la patronal del Penedès evidencia que Catalunya ha registrat una important desacceleració durant el 2008, però també augura un empitjorament de la situació aquest any: «Es preveu que l'economia catalana retrocedirà entre un 3% i un 3,2%», diu Cardona, que alerta també que el mal comportament de les dades té el seu trasllat en la destrucció d'ocupació i del teixit empresarial (van desaparèixer el 2008 un 2,7% dels centres de cotització). Pel que fa als preus, que van arribar al màxim de l'onada inflacionista el juliol passat, estan ara en perill d'entrar en terreny deflacionista: «L'IPC harmonitzat espanyol ja està en el -0,1%.»
Les bones notícies de l'informe arriben amb la productivitat, que ha experimentat un bon comportament l'últim any respecte de la mitjana europea i espanyola. En aquest sentit, l'índex ADEG aposta per aprofitar la conjuntura econòmica actual per orientar la formació professional i la qualificació cap a un nou model basat en el coneixement i la innovació.
Els equilibris del Penedès
Les comarques del Penedès van tenir el 2008 un comportament divers: el Garraf i el Baix Penedès guanyen posicions en el rànquing, mentre que l'Alt Penedès es queda igual i l'Anoia en perd. La millor classificada és de nou la comarca de l'Alt Penedès, que manté la desena posició per quart any consecutiu, tot i que la seva economia perd dinamisme a causa de la pèrdua de teixit empresarial i de la desacceleració de la població. Igualment, ha perdut punts pel que fa a la disponibilitat d'efectius laborals amb estudis superiors. A favor té el desenvolupament dels serveis a les persones, en el qual habitualment havia tingut comportaments negatius.
Pel que fa al Garraf, la recuperació de dues posicions no és causa directa d'una millora en la competitivitat, sinó de la pèrdua de les comarques que tenia al seu entorn (la Selva i l'Anoia). Treu les millors notes en la qualificació de la seva mà d'obra, però es troba un obstacle important: és la comarca amb el desequilibri més gran entre els llocs de treball i les persones en edat de treballar, una situació que agreuja la desacceleració.
En el cas del Baix Penedès, la pujada en el rànquing no obvia els retrocessos importants pel que fa a les oportunitats laborals, i es converteix en una de les comarques amb una pitjor posició de Catalunya. La dada positiva és la diversificació de l'economia (construcció, turisme i comerç).
