pressupostos
En espera de pressupost, més rebaixes fiscals
El govern vol aprofitar la condonació, pactada per a la investidura de Pedro Sánchez, d’uns 15.000 milions del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA), amb els 1.300 milions d’interessos corresponents que també s’estalviarà fins al 2035, per aprofundir en polítiques socials però alhora relaxar l’elevada pressió fiscal sobre les classes baixes i mitjanes. Per això prepara un seguit de rebaixes tributàries que vol introduir ja l’1 de gener, i que de fet ja ha incorporat a l’esborrany, ara en tramitació interna, de la llei d’acompanyament del pressupost del 2024. La mesura més general, tal com ja va anunciar, és la rebaixa d’un punt, del 10,5 al 9,5%, del tram autonòmic de l’IRPF per a rendes inferiors als 33.000 euros anuals, és a dir, uns 2,6 milions de contribuents, tres de cada quatre. El sou brut mitjà se situa avui en els 28.000 euros. “En alguns trams eren a la part alta de l’Estat, i amb la reforma deixarà de ser així”, exposava fa uns dies la portaveu del govern, Patrícia Plaja.
Aquesta no és, tanmateix, l’única novetat. L’esborrany també preveu ampliar el nombre de beneficiaris de la deducció per lloguer de l’habitatge habitual, ja que hi tindran dret tots els contribuents amb una renda inferior als 30.000 euros, i no als 20.000 com fins ara. A més, l’import màxim de la deducció creix dels 300 als 500 euros, i entren criteris en l’equació per afavorir grups vulnerables com joves, aturats, famílies nombroses i monoparentals, discapacitats i vidus.
El paquet més nou, això sí, és el que reduirà la càrrega fiscal a les víctimes de violència masclista dins l’àmbit de la parella en fets imposables que es consideren derivats d’aquestes situacions, com el canvi de domicili i la recepció d’una herència. En aquest cas, així, es proposa una deducció del 20% de la quota, fins a un màxim de 1.000 euros anuals, quan dones que hagin estat maltractades hagin de llogar un nou habitatge habitual, xifres que s’eleven al 25% i els 1.200 si tenen una discapacitat del 65% o superior.
Pel que fa a l’impost de successions, s’estableix una reducció del 95% per la donació del que hagi de ser l’habitatge habitual –o els diners destinats a adquirir-lo– a descendents amb la condició de víctimes de violències masclistes en l’àmbit de la parella, amb el màxim de 100.000 euros, el doble si tenen més del 65% de discapacitat. Igualment, es fixa una bonificació del 99% en la quota tributària per als descendents i ascendents consanguinis que rebin el patrimoni d’una víctima.
Per últim, també es fixa un tipus de gravamen reduït al 5% de l’impost sobre transmissions i actes jurídics documentats per a l’adquisició de l’habitatge habitual per part de dones maltractades en l’àmbit de la parella. Això sí, la suma de les bases imposables general i de l’estalvi, menys el mínim personal i familiar, en la darrera declaració de l’IRPF no pot superar els 36.000 euros.
A govern sense acord?
Plaja no aclaria després de l’últim executiu si totes aquestes rebaixes s’aplicaran igual d’una o altra manera en cas que finalment no hi hagi acord per al pressupost del 2024, un escenari en el qual el govern refusa situar-se. De fet, aquesta setmana han continuat els contactes, de manera discreta, amb el PSC, En Comú Podem i la CUP, a què s’ha afegit també ja Junts, si bé fins ara les parts s’han imposat silenci, més enllà que els comuns han posat sobre la taula una nova “línia vermella”, la renúncia del govern al Hard Rock –també l’hi han posat els cupaires, que l’amplien a tots els “macroprojectes” com els Jocs d’Hivern o l’ampliació de l’aeroport–, que sembla incompatible amb les posicions del PSC o de Junts –i com a mínim un dels dos és imprescindible–, que exigeixen just el contrari: que es desencalli ja el pla director urbanístic sobre el qual s’ha de redactar el projecte executiu. Entremig, la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, intenta acostar posicions i assegurava dimecres al Parlament que el govern tampoc preveu incorporar l’any vinent, com aquest, cap partida pressupostària per al Hard Rock.
Ella mateixa recordava que fa “molts mesos” que hi treballen i avançava que el govern “està a punt” per aprovar el projecte de llei dels comptes “en qualsevol moment”, mentre insinuava que si no ho ha fet encara és perquè està sent respectuós “amb els temps de les formacions polítiques” amb qui té obert el diàleg. L’executiu ja dona per fet, així, que no es podrà tancar l’acord abans de festes, però això no vol dir que no se li esgoti la paciència, ja que fonts consultades indiquen que, a diferència de l’any passat, no es descarta l’opció de dur als textos al Parlament sense haver-hi tancat encara un acord, ja que el govern està convençut que acabarà rebent el suport del PSC i els comuns. Si no, ERC no donarà el seu imprescindible suport als pressupostos estatals.
La mateixa llei d’acompanyament ja va passar el 5 de desembre pel consell tècnic, quan Plaja deia que podria ser a la taula del consell executiu “en dues o tres setmanes”, i la setmana passada ja la va valorar, de manera preceptiva, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc). “Confiem que quan hi arribi ja hi hagi un acord, però el tràmit tècnic s’ha de seguir fent”, concloïa dimarts Plaja.
LA XIFRA
Hisenda cedeix una dècima
El Ministeri d’Hisenda anunciaria dilluns que concedeix un 0,1% del PIB com a sostre de dèficit el 2024 a les comunitats, quan a l’abril havia dit que els exigiria un equilibri pressupostari que, això sí, els manté el 2025 i 2026. Als ajuntaments també els rebaixa l’exigència el 2024, del 0,2% de superàvit a l’equilibri que també els demanarà els dos següents anys. Tot plegat és l’aperitiu de l’obertura de converses per a un nou sistema de finançament autonòmic, que Catalunya negociarà amb l’Estat en taula bilateral a partir del primer trimestre.
