Economia

JORDI RIEMBAU

DIRECTOR DE LLET NOSTRA

“No fem invents que surtin de barrejar coses amb la llet”

“Vam fonamentar la venda de proximitat gairebé sense saber-ho”

“Si ara ho tornéssim a fer amb els números fets, ens dirien inconscients”

Amb quin objectiu es va impulsar Llet Nostra l’any 2003?
L’any 2003 vivíem un moment de crisi de llet, crisi que ja sembla la crisi contínua. Érem una cooperativa, una colla de gent eixelebrada i jove que ens vam plantejar vendre directament la llet que produíem al territori a la gent del territori. Produíem llet de primera qualitat i vam creure que ho podíem fer. Possiblement vam anar molt ràpid, possiblement vam fer el pas sense tenir gaire comptat com podia anar tot, però vam tenir capacitat per convèncer ràpidament els socis de les cooperatives. Quan vam sortir s’ho havia cregut tan poca gent que no ho va veure ni la competència. I quan van adonar-se’n ja érem al mercat. I la gent va començar a creure en el que acabàvem de fer i vam començar a vendre llet. Quan se’n van adonar, ja estàvem establerts.
Què va suposar Llet Nostra aquell 2023 per al panorama del sector?
De cooperatives que anessin juntes, que produïssin la llet i que venguessin directament la llet al territori, no n’hi havia. I si algú ho feia no es deia, i era un moment en què es barrejava la llet i coses d’aquestes. Nosaltres vam fer el pas i la veritat és que vam caure bé a la gent i ens van començar a comprar llet. I no va ser només això. Sempre hem fet la llet molt bona. La nostra llet era i és de primera qualitat. De sempre. I representa el territori on vivim i on la consumim. En tot aquest temps, hem anat augmentant el nombre de vendes i després d’aquests anys tenim la mateixa filosofia, pensem exactament el mateix i venem exactament pel mateix. No hem hagut d’evolucionar ni canviar ben res. De fet, el que explico ara és el mateix que podíem explicar al cap d’un mes de vendre el primer bric l’any 2003.
Producte de qualitat, guanyar-se la confiança del client i un element que ara és molt habitual però que no ho era tant fa vint anys: la proximitat.
Vam fonamentar la venda de proximitat gairebé sense saber-ho. Nosaltres som moltes granges familiars i a Catalunya som quatre gats. Quan vam començar, tothom tenia un conegut que produïa llet per a Llet Nostra i li feia gràcia. Hem vist amb els anys que la gent et dona confiança perquè fas un producte bo, perquè està produït per gent que coneixes de la zona i del territori. Els que fem de ramaders i d’agricultors, a més de produir, ens preocupem pel territori: som els jardiners del territori. Si Catalunya està conreada i no plena de boscos, és perquè els agricultors estem donant diversitat en el cultiu i cuidant el medi ambient.
Com ha evolucionant el projecte inicial?
Hem anat venent els productes que són naturals. Venem llet sencera i desnatada i, des de fa un temps, llet sense lactosa. De punyeteries, poques. Allò clàssic. Allò normal. No fem invents que surtin de barrejar coses amb la llet.
Llet Nostra va néixer de la necessitat d’una part del sector de la llet de renovar-se o morir?
Fins llavors, tots veníem la llet a una indústria, negociàvem el preu i no sabíem mai quan ens l’abaixaven ni quan ens l’apujaven. I a més ens collaven. “Per què no creem una marca?”, ens vam plantejar. Si ara ho tornéssim a fer amb números fets, ens dirien inconscients. Amb l’edat que tenim ara, no ens hi atreviríem.
Les explotacions d’on surt la llet que s’envasa com a Llet Nostra són petites i mitjanes. Aquest és el sector més amenaçat ara. La seva aparició va fer el paper de defensa del sector?
Evidentment. Llet Nostra neix de les cooperatives. La gent que s’uneix en una cooperativa ja té problemes. Si ets una multigranja sempre trobaràs qui et compra la llet i pots anar a negociar directament. Però si eres un petit productor tradicional familiar agrari s’anava a les cooperatives per evitar ser maltractats per la indústria. No veuràs cap gran empresa en una cooperativa.
En aquests 20 anys han quedat moltes explotacions pel camí.
Moltíssimes. I encara en van quedant. Nosaltres hem tingut la sort que aquest grup d’explotacions va crear això. Molts que no hi són voldrien ser-hi. Cada cop que plega una granja em sap molt greu. Però tenim la sort que quan se’ns en jubila alguna de seguida en podem entrar d’altres. Hi ha molta gent que ha vist el que hem fet en aquests 20 anys i que ha decidit intentar unir-se a nosaltres.
L’increment de costos de producció ha estat gairebé del 50% però no s’ha pas apujat el preu en aquest percentatge. Com es guanyen la vida?
Hem patit molt. El 2022 les granges van suar molt. Subsistint amb recursos que no eren la llet. A finals del 22 i fins ara, la llet s’ha anat posant a un preu més normal. El que ha patit ha estat la marca. Com a Llet Nostra hem rebaixat el marge molt per facilitar que el nostre ramader aguanti. Sempre anem al límit. Hi haurà un dia en què la llet valdrà el que hagi de valer.
Quin límit té la tensió entre l’augment de cost i el preu final?
Encara que siguem la primera marca de Catalunya no som tan grans per canviar el preu del mercat. Els nostres ramaders cobren en la banda alta del que es cobra però quan el mercat baixa no podem deixar de ser competitius. Hi haurà un moment en què s’haurà d’arreglar o quedarem sense sector.
L’administració hi pot fer res?
Penso que l’administració té més por que li pugi el cistell d’anar a comprar que no de salvar els ramaders. I no parlo de l’administració catalana. Ho dic en general.
Estan especialitzats en la llet envasada bàsica, però tenen iogurts, flams i tenen botiga en línia.
La botiga en línia va començar amb el confinament, la mantenim i pensem que anirà a més. Estem al mercat i som part del que hi ha. Fem iogurts, flams i postres. Fins avui venem, poc, però ja ens deixarem anar i vendrem com la llet. Són productes que, a més, són molt bons.
Què és l’experiència #APROP?
Vam entendre que havíem d’ensenyar com ho fèiem. Nosaltres ja tractàvem bé els animals, no és ara perquè tenim certificats que ho diuen. Hem fet una granja que ens serveix per ser visitada. Tenim un guia que explica el que es fa, des del primer dia en què sembres un camp perquè creixi el blat de moro que alimentarà les vaques fins al moment en què tenim la llet per beure. Està tenint molt d’èxit. Els que venen ho valoren molt. Vam començar amb el confinament i a poc a poc creixem en visites.
Un projecte intercooperatiu com Llet Nostra té l’objectiu de créixer?
Volem créixer però al nostre territori. Volem créixer venent més amb un tant per cent de quota de mercat més alt. Nosaltres no volem anar a portar llet a la quinta forca. La nostra filosofia és produir llet de proximitat i vendre de proximitat. Que ens agrada que més gent compri la nostra llet, sí. Però no ens podem queixar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Anna Pruna
Presidenta d'Indescat

“La inversió en ‘sportech’ és a les beceroles”

barcelona

L'sportech vol superar marques

Barcelona
Xavier Garcia
director del Tech Tourism Cluster de Catalunya (TTC)

“L’impacte del turisme té resposta des de la tecnologia”

Barcelona
LA CRÒNICA

A l’Expocasió, no val a badar

GIRONA

Comença la reforma integral de l’hotel Best Western Premier CMC, amb dos milions d’inversió

girona

Bumerang, l’‘start-up’ que evita 2.500 envasos d’un sol ús al dia

Barcelona

Empatif s’enfoca a guanyar volum, també amb compres

Manresa
ECONOMIA

Compres i milers de visitants a la fira Expocasió de Fornells

fornells de la selva

Continua la Vaga a la multinacional DXC Technology

girona