La Borsa
Més valors
Economia

MONTSERRAT CERQUEDA

Degana del Col·legi de Graduats Socials

“Durant la pandèmia vam fer feina a l’UCI econòmica”

L’empresa que no planifiqui els recursos humans no tindrà manera de retenir el talent dels seus empleats
Un col·legiat de la Vall d’Aran ha de tenir la mateixa consideració i representació que un del passeig de Gràcia

Fa més de trenta anys que exerceix de graduada social i ha accedit al deganat després d’unes eleccions disputades i precedides de soroll per les irregularitats detectades en la junta anterior, que presumptament hauria dut a terme actuacions de forma discrecional i sense seguir criteris democràtics. Cerqueda, que ha estat membre de la junta de govern de l’entitat i que també ha exercit com a vicedegana, arriba al càrrec amb voluntat de canvi, amb un programa que vol “tornar a posar el col·legi al centre de l’activitat diària de les graduades i graduats socials”, i amb la intenció de visibilitzar la tasca de les dones i d’acostar la professió als més joves.

Molta gent no coneix prou el que fa un graduat social, sovint es confon amb un advocat laboralista o fins i tot amb professionals de disciplines ben diferents. Com es podria definir aquesta feina?
En tinc un discurs fet, del tema. Sovint ens confonen també amb els assistents socials, que no tenen res a veure. De la mateixa manera que hi ha graduats en dret que quan fan l’examen esdevenen advocats, l’estudiant de relacions laborals i recursos humans, quan es gradua i exerceix, esdevé graduat social. Com que se’ns coneix poc, som partidaris de mirar d’ampliar una mica més i afegir-hi “laboralista i de recursos humans”. Al nostre país hi ha tres professions jurídiques: advocats, procuradors i graduats socials. D’aquestes tres professions, la de graduat social és l’única en què s’és especialista en una sola branca del dret, que és la del treball i la seguretat social. Un advocat s’especialitza una vegada que comença a exercir. Nosaltres ja sortim amb aquesta especialitat, perquè la carrera està pensada únicament amb aquest objectiu.
I l’afegitó de recursos humans a què es deu?
Perquè és un tema que també porta confusió, perquè hi ha psicòlegs que s’hi dediquen, o graduats en ciències del treball. Però som la professió jurídica completa, de persones que coneixem tots els elements jurídics i totes les normatives de dret laboral i seguretat social. Per excel·lència, qui s’hauria de dedicar a recursos humans hauria de ser un graduat social, encara que altres branques també s’hi dediquin.
Val a dir que estan considerats professionals essencials...
Aquesta qualificació ens va arribar arran de la pandèmia, quan, de la mateixa manera que els metges eren a les UCI dels hospitals, nosaltres érem a l’UCI econòmica. Perquè o ens hi posàvem o la gent no podia cobrar a final de mes, ni menjar. Aleshores se’ns va considerar personal essencial, fins i tot per moure’ns en temps de pandèmia. I és que havíem d’anar a resoldre assumptes tant als jutjats com a qualsevol altre organisme. He de dir que no sempre l’administració ens considera com a essencials que som, perquè ara mateix, per abaratir costos, el que fa és privatitzar a través nostre el que era públic. Parlo de la part administrativa, i la nostra essencialitat no és prou reconeguda. Ens anomenen “col·laboradors socials”, però hauríem de reformular aquesta paraula perquè la col·laboració ara mateix només es dona en un sentit, i hauria de ser cap a tots dos, recíproca.
En el seu programa electoral expressa l’objectiu de fer un reconeixement a les dones de la professió i la intenció de fomentar la professió entre els joves...
En el cas de les dones, és cert que hi ha moltes companyes, però no prou visualitzades, ni estan en càrrecs de representació. Sempre hi ha hagut dones col·legiades i a la junta de govern, però sense càrrecs rellevants; sempre s’han quedat en vocals. En algun cas hi ha hagut una secretària, i és cert que jo vaig ser un temps vicedegana, però ho vaig ser per sortir a la foto i per mostrar una paritat, no pas perquè m’encarreguessin tasques de vicedegana. De fet, hi havia un vicedegà primer, home, i jo la segona. Jo no tenia gaire representació però a la foto quedava molt bé. D’altra banda, pel que fa als joves, el que volem és conscienciar-los que quan acabin la carrera és important col·legiar-se. No tot s’acaba amb una cerca a Google. Hi trobem informació, però amb la velocitat a què va tot, hem de buscar fonts fiables i actualitzades. A internet hi ha notícies, dades..., però cal destriar-les. Les novetats jurídiques és millor que les difonguin professionals, més enllà de la informació que potser no està prou treballada. De fet, el que hi ha a internet és el mateix que trobarà l’empresari o el treballador que assessorem, i hem de poder anar més enllà. I el fet diferencial del col·legi és que nosaltres disposem de ponents de primer nivell que interpreten les lleis i donen una visió professional per als clients.
Cal actualització constant, doncs?
Jo també soc la presidenta del patronat de l’Escola de Relacions Laborals de la Universitat de Lleida, i quan vaig a veure els alumnes els explico que aquesta carrera que han triat no s’acaba quan s’acaben els quatre anys d’estudis, sinó que s’acabarà el dia que faran 65 anys, amb la seva jubilació, que han de formar-se contínuament, més enllà de llegir un butlletí. Cal fer professió, fer grup i també cal ajudar-nos entre nosaltres.
Això vol dir fer funció de ‘lobby’?
Sí, totalment. Fins ara he estat delegada a Lleida del col·legi. Durant la pandèmia vaig pensar d’obrir un grup de WhatsApp que no tan sols acollís graduats socials, sinó que fos obert a qualsevol persona que es dediqués al món laboral (advocats, economistes...) Va ser un èxit i ara en formem part 120 persones. Durant la pandèmia vam veure que tothom ajudava tothom. Nosaltres ho continuem fent: ara mateix, en qualsevol consulta, no som competència, som professionals que necessitem ajuda, en demanem i en rebem.
Dins d’aquesta posada al dia constant que cal en aquesta professió, un dels exemples més recents és la reforma laboral. Quines valoracions o puntualitzacions s’hi podrien fer? Per exemple, les dades oficials sobre l’atur indiquen que molts dels contractes que passen de temporals a fixos en realitat són fixos discontinus...
La meva valoració és que la reforma ha vingut a posar negre sobre blanc allò que ja sabíem tots. En essència, la contractació, des del seu inici, és indefinida. Si no és que, per la seva singularitat, aquell lloc de treball sigui temporal. El fet que tinguem la campanya de l’hostaleria, o la de la fruita, no vol dir que s’hagin de fer contractes temporals cada temporada. L’essència de la feina és indefinida: sempre hi haurà una campanya de la fruita, com les feines dels menjadors escolars i tantes altres activitats. Ara s’ha legislat que aquestes feines que començaven sent temporals i acabaven sent fixes discontínues, han de ser fixes discontínues des de l’inici, és a dir, contractes indefinits, però discontínuament pel tipus d’activitat.
Calia, doncs, aquesta definició expressa...
La diferència és que ara s’explica en un Butlletí Oficial de l’Estat i no hi ha possibilitats de canviar-ne res. Però no únicament perquè estigui publicat en aquest BOE, sinó que cada contracte temporal mal fet comportarà 600 euros de sanció. Per això el contracte temporal recula i guanya terreny l’indefinit, perquè n’hi havia molts que no eren reals. A les empreses els costa molt admetre que hauran de pagar una indemnització per acomiadament, ja que normalment han estat molt cares. Ara no hi ha opció. Es feien contractes temporals a cambrers, per circumstàncies de la producció. I un cambrer a Lleida o a Barcelona té feina tot l’any, perquè el turisme hi és i els restaurants sempre estan oberts. Aquesta temporalitat mal entesa ha calgut definir-la perfectament. Amb més o menys bona rebuda pels contractadors, que això és un altre tema, però ara està perfectament definida.
Pel que fa a la gestió de recursos humans, és un moment de mutacions. Amb la pandèmia s’han accelerat processos com la posada en marxa massiva del teletreball, però també hi ha una revisió del que han de ser els horaris laborals i altres condicions. Són nous reptes per als graduats socials?
La gestió de recursos humans és vital, perquè les noves generacions cada cop busquen més la manera de viure i després treballar, i no pas treballar i després viure, que era el que havia estat passant durant moltes generacions en els últims segles. Ara mateix, una empresa, si no planifica bé els seus recursos humans, no tindrà manera de retenir el talent dels seus empleats. El primer que acostumen a preguntar els que acudeixen a una entrevista de feina ja no és tant el que cobraran sinó quin horari tindran i de quina elasticitat o de quina flexibilitat horària disposaran. Bé perquè tenen mainada, o perquè no volen plegar a les vuit del vespre per anar corrents a fer el sopar i fins i tot el dinar de l’endemà. Lògicament, volen viure. Això es prioritza, fins i tot per damunt del tema salarial. Per això insisteixo que és molt important la gestió dels recursos humans.
Però hi ha molts casos en què el salari és important. Ara mateix, sectors com l’hostaleria no troben personal precisament perquè des de sempre s’hi han pagat salaris molt baixos, amb condicions laborals dures que ja no s’accepten...
Hi ha la llei de l’oferta i la demanda, tot està molt ajustat. És cert que actualment en algun sector s’ha produït una mica de desequilibri, però ni més ni menys que el que hi ha en oferta i demanda.
En el seu programa també es parla d’un canvi disruptiu en la qüestió del territori. Quin és aquest canvi?
Hem de tenir en compte que el graduat social col·legiat de la Vall d’Aran paga el mateix que el del passeig de Gràcia de Barcelona. I per aquest motiu ha de sentir que té la mateixa representativitat. El fet que jo sigui de Lleida, que a la junta hi hagi gent de fora de Barcelona, més enllà dels delegats, fa que tinguem una millor distribució del territori i més sentiment d’arribar arreu de forma efectiva, més enllà que el col·legi tingui una delegació a Lleida i una altra a Girona. Intentem que ningú se senti menys valorat o escoltat que un altre i que la distància no sigui rellevant. Sabem que el punt central és Barcelona, perquè allà es mouen el govern i els organismes, però hem de fer que no hi hagi graduats de primera i de segona dins de l’entitat.
I respecte a la necessària digitalització, tenen algun pla previst o en marxa?
El que tenim és la voluntat d’adaptar-nos al que els companys i l’administració ens demanin. No sols des del col·legi, sinó que ho volem fer extensiu amb promocions que ens apropin als proveïdors i que tinguin interès per a tots. No és el mateix negociar-ho individualment que per a tots. El que és clar és que no podem tancar-nos al futur.
Vostè ha proposat una comissió d’ètica, després que es detectessin irregularitats en l’equip anterior. Com està ara mateix el tema?
En aquests moments tenim en marxa una auditoria per veure on som, i a partir del resultat veurem com hem d’actuar. El que sí que volem és que el col·legiat participi, conegui en tot moment el que fem, i si abans hi havia decisions que es prenien en junta de govern, personalment considero que s’haurien de prendre en junta general, ordinària o extraordinària, perquè els propietaris del col·legi són tots els col·legiats. Nosaltres governem el que la majoria dels nostres membres volen. Per això és tan important la transparència. L’entitat no és un pati particular de determinades persones, sinó de tots. Una cosa són les decisions que s’hagin de prendre amb urgència, però s’han de poder referendar amb la participació de tots els socis.
El contenciós amb la junta anterior no s’ha resolt encara...
Però segur que això ho resoldrem...

Històrica del gremi

Es pot considerar una històrica de la professió. Va començar als setze anys fent les pràctiques del que aleshores era formació professional i que ara són graus superiors de cicles formatius. Les feia al departament laboral d’un despatx d’advocats i a partir d’allà va fer la carrera. “Ara –diu–, amb 53 anys, puc dir que m’hi he dedicat sempre, perquè m’agrada molt la meva feina.” Dins de la seva trajectòria, després d’estar assalariada, des del 1994 fins al febrer d’enguany va tenir un despatx propi, fins just ara, ja que s’ha integrat en un despatx més gran a Lleida. Actualment, compagina la feina de degana del Col·legi de Graduats Socials amb la presidència de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de la Universitat de Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIREIA VIAL
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE GUIES DE GIRONA

“Ens costa lluitar contra l’intrusisme”

Girona
EL DELFÍN VERDE
TORROELLA DE MONTGRÍ

El càmping ‘resort’ de més extensió de l’Estat espanyol

TORROELLA DE MONTGRÍ
ANTONIO BROS
DIRECTOR

“Serà un any turístic molt bo i recuperarem les xifres del 2019”

societat

Marxa lenta de protesta dels gruistes al Pirineu

societat

Barcelona perd 9.000 pisos de renda antiga

ECONOMIA

La vaga d’EasyJet fa cancel·lar quatre vols més al Prat

Quatre cancel·lacions a l’Aeroport del Prat per la vaga de pilots d’EasyJet

barcelona

Marxa lenta de gruistes del Pirineu a Sort per reclamar millores laborals

sort

La llei ‘raider’ fa un any, però encara hi ha molts autònoms

barcelona