La Borsa
Més valors
Economia

TON MATA

President de la marca col·lectiva de la UE Corpinnat

“Corpinnat neix per frenar l’autodestrucció del sector”

Que Corpinnat sigui el primer exemple a l’Estat espanyol d’aquest nivell d’integració vertical de les empreses és increïble!
Senyors, venim a desmuntar aquestes mitges veritats [del sector] i a fer un exercici de transparència

Ton Mata és la cara visible del celler Recaredo. Des del juny del 2021, presideix la junta directiva de Corpinnat, una marca col·lectiva de la Unió Europea que agrupa un total d’onze cellers (Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Huguet de Can Feixes, Júlia Bernet, Mas Candí, Can Descregut i Pardas) ubicats al Penedès que es distingeixen pel fet de seguir un dels reglaments més estrictes del món per a l’elaboració de vins escumosos de llarga criança.

Com neix Corpinnat?
Corpinnat és fruit d’unes inquietuds que es desperten en el sector dels escumosos deu anys enrere... En el sector del cava no hi havia manera de fer subzones, els elaboradors no ens podíem diferenciar dels que simplement posaven la marca a l’ampolla, i miràvem cap a França i vèiem que allà ho tenien molt ben ordenat... Aleshores ens vam començar a trobar amb altres empreses: jo parlo molt amb Marcel Sabaté, i també amb Xavier i Jaume Gramona, i veiem que compartim punts de vista i valors.
Què era el que volien remarcar dels seus productes?
Era molt important explicar que no tot el cava és igual: que hi ha gent que s’hi esforça. Crec que va ser el 2011 que Raventós i Blanc va decidir abandonar la DO Cava i això va ser una sacsejada important. Després, comença tot el moviment dels escumosos emparats sota la DO Penedès com a Clàssic Penedès. I aquí és quan algunes empreses obrim un debat amb l’objectiu de fer alguna cosa per millorar el sector, i fer una proposta a la DO Cava que no fos només per rebre un copet a l’esquena... Les empreses petites tenen molt poca força dins el ple del consell regulador, així que vam aprofitar les complicitats que teníem i vam començar a treballar. I així neix la idea d’una marca col·lectiva de la UE, que es podia encabir dins d’una DO, i alhora feia necessari que el consell regulador a escoltés... La nostra proposta ja no depenia només dels vots, sinó que obríem la porta a crear un lobby que permetés estirar el sector cap amunt.
Com es va gestar l’acord entre els membres impulsors de la marca?
Des del 2015 fins al 2018, costa molt posar-nos d’acord, però finalment aconseguim reivindicar un territori concret i el fet que totes aquestes empreses vinifiquem i fem tot el procés complet. Clàssic Penedès havia estat un pas, però sense arribar al nivell d’exigència de Corpinnat. Un cop apareix Corpinnat, ells també modifiquen el seu reglament i ens agafen com a referent.
Per què era tan necessari diferenciar-vos pel model productiu?
Perquè el sector s’havia articulat de tal manera que era impossible generar prestigi. En el sector del vi hi ha d’haver una estreta relació entre la vinya i el vi. El cava no té en compte tota la cadena de valor a partir del viticultor, i això ha configurat un escenari en què hi ha productors de raïm, elaboradors de vi de base, molts elaboradors que compren vi de base, i molts que compren directament les ampolles en punta i hi posen la marca.
Com ha canviat l’escenari des que va aparèixer Corpinnat?
Corpinnat vol fer una proposta contundent. Els que fem el procés sencer volem explicar-ho oficialment perquè sigui el consumidor qui hi doni valor. Si no ho fem, podem desaparèixer, perquè econòmicament és tan rendible no fer-ho que ens carregarem el sector, ja que ningú no invertirà per posar unes premses... Aquest és un model que tendeix a l’autodestrucció, perquè cada vegada obliga a vendre les ampolles més barates. I és Corpinnat qui diu que hi ha una necessitat de reivindicar aquestes empreses que ja ho fem, i que les que no ho fan puguin valorar el canvi com un incentiu... Perquè, al cap i a la fi, això que és bo per al territori també pot ser bo per a l’empresa.
Per què les empreses del vi decideixen no vinificar o no invertir en premses?
Perquè si tu et bases en la lògica econòmica, que és un ecosistema, veus que hi ha el màxim benefici amb el mínim esforç, i fer el vi és més costós. Això és una estratègia individualista, egoista...
A Corpinnat els acusen, a vegades, de ser insolidaris amb la resta del sector.
No m’agrada gens que diguin això ni ho comparteixo. Corpinnat no pensa en una sola empresa, sinó que pretén posar incentius que donin valor al conjunt del territori i que compartiran totes les empreses que en vulguin formar part.
Com repercuteix en el territori que un celler faci tot el cicle del procés productiu, des de la vinya fins a l’ampolla?
Si es fa com a Corpinnat, tota la cadena de valor pot viure dignament. I quan tu pots viure dignament de la teva feina, te l’estimes més, és més durable, es pot consolidar, hi ha més gent que té ganes d’entrar-hi i podem arribar a fer realitat allò de “qui té una vinya té un tresor”. Ara, qui té una vinya té una llosa a sobre i no sap què fer-ne, perquè el preu que paguen pel raïm és molt baix per l’esforç que comporta, necessites maquinària i molta terra per poder sobreviure. Nosaltres el que volem és que tenir una vinya sigui el més important de tot. Voldríem evitar que les expropiacions tinguin més valor que la vinya mateixa. El fet d’aconseguir una integració vertical de les empreses és per consolidar el Penedès com un autèntic territori vitivinícola. Un sector primari, secundari i terciari alhora com el nostre no pot pensar per separat, perquè així no es pot consolidar un territori de prestigi enlloc del món. Al final, el que estem intentant és imitar els models d’èxit que ja existeixen a la vella Europa per consolidar un territori de prestigi vitivinícola.
Què tenen en comú, aquests territoris de prestigi?
Que hi ha moltes empreses i molt integrades verticalment, i això genera un orgull de territori tan gran que tota aquesta xarxa treballa de manera solidària en benefici d’aquest territori. Un oligopoli ja hem vist que no funciona. És molt millor que hi hagi 5.000 empreses petites que no una de gran, per l’equilibri econòmic, pel mateix ecosistema. Fixem-nos en el que funciona a la Xampanya, la Toscana, Borgonya, Bordeus... En general, hi ha una massa crítica important que treballa així. I en el cas de França, està tot tan ben explicat que un consumidor amb un mínim coneixement previ pot diferenciar fàcilment en una prestatgeria el vi d’un marquista, un negociant o un viticultor elaborador... I que Corpinnat sigui el primer exemple a l’Estat espanyol d’aquest nivell d’integració vertical de les empreses és increïble! Ens hauríem de preguntar per què ningú no ho ha fet abans. I no s’ha fet per vanitat, per individualisme i per egoisme.
Hi han pesat molt els interessos de les grans empreses del sector?
Jo prefereixo parlar d’individualisme empresarial. Les empreses grans crec que tenen la seva responsabilitat, però també hi ha empreses petites que ni vinifiquen ni compren raïm. I aquesta ha estat la raó estructural de la situació actual d’aquest ecosistema.
Ara hi ha una reconversió amb la ressituació de les empreses grans que porten el pes del sector.
Les empreses grans sempre havien portat el pes, perquè compren molt de volum de raïm, però compren a preu baix perquè tenen una posició de domini, i això no és bo. Sí que generen molts llocs de treball, però també han generat moltes inèrcies que no són bones ni per a elles mateixes. Si continuem així ens autodestruirem. I ja ha arribat el moment d’exposar que hi ha altres models, i que sigui el consumidor qui decideixi el que vol. Corpinnat neix per demostrar que hi ha vies per frenar l’autodestrucció del sector.
Comprant a un preu mínim? És aquesta la clau?
Qui pot dir que això va en contra d’algú? Si integres tota la cadena de valor i tothom se’n sent orgullós, des del que planta el cep fins al que ven l’ampolla al Japó, qui pot dir que és dolent? Fa 25 anys que treballo en el sector i sempre he sentit parlar de preus. I qui ha fet una proposta seriosa sobre els preus? Només Corpinnat.
Els pagesos lamenten que, en realitat, els integrants de Corpinnat compren poc raïm.
Sí, és cert. Comprem poc perquè som viticultors i, precisament per això, sabem el que costa. Però, el que és gran ha començat sent petit. I ara Corpinnat és petit. El pagès no pot pretendre que, de cop i volta, hi hagi cent empreses que comprin el raïm a 0,75euros, que és el preu mínim de Corpinnat. La realitat que tenim és una altra i no és culpa de Corpinnat. Ara ha passat una cosa que no havia passat mai: onze cellers ens hem posat d’acord per pagar el raïm a 0,75 euros, i no només per fer escumosos, sinó per fer tots els nostres vins. I això demostra que és una estratègia de territori. Si els viticultors volen que això s’eixampli, ells també ens han d’ajudar. I això vol dir ser valents i posar-se a vinificar (ja n’hi ha que ho fan) perquè, amb l’actual sistema, hi ha algunes empreses que venen el raïm que ells cultiven i compren el vi a un altre. I després diuen que són viticultors i no és cap mentida, però és una mica immoral, no? Perquè els surt més barat vendre el raïm a baix preu i comprar el vi a un altre. Corpinnat posa llum sobre tot això i diu: “Senyors, venim a desmuntar aquestes mitges veritats i a fer un exercici de transparència.” Si vols estar a Corpinnat, el que dius és veritat: vinifiquem el 100%, una part és de viticultura pròpia (en algunes empreses, el 100%), i en d’altres es compra raïm ecològic i a bon preu. De fet, ara hi ha empreses que tenen dificultats per explicar que no estan a Corpinnat, i ens diuen que som insolidaris perquè hem canviat el marc.
Són els elaboradors integrals del cava fruit d’aquesta aposta de Corpinnat?
Totalment, i aplaudim aquest pas. Ara sembla un caos, però al final, si ho mirem amb distància, crec que podem pensar que tot això ens portarà alguna cosa més gran en un futur. El fet que el cava hagi reivindicat els elaboradors que fan el vi de base al seu propi celler té valor. Encara que no obligui tota la raó social com sí que passa a Corpinnat, és un pas endavant.
Per a Corpinnat, els consells reguladors han quedat com a ens encotillats?
Jo ho vull mirar en positiu. Corpinnat neix com una marca col·lectiva de la UE perquè és un model que ens dona molt de rigor, ja que ens obliga amb un règim disciplinari i auditories externes, i té un model de governança democràtic i assembleari, en què cada empresa té un vot. Els consells reguladors són figures públiques i, per tant, més lentes. Corpinnat, com a marca col·lectiva, com a mínim és una llavor, que és una bona manera de començar, però també pot ser una bona manera de continuar. Nosaltres ens podem consolidar com a marca col·lectiva i no ser mai una DO, però si, al final, volguéssim ser-ho, també podríem sol·licitar-ho. Però la clau dels escumosos és que en el consell regulador els elaboradors i els viticultors estan confrontats, pel sistema de governança que hi ha. Per què aquesta mesura de representació? A Corpinnat no és que els viticultors no hi estiguin representats. A Corpinnat és que és obligatori que totes les empreses siguin viticultores i elaboradores. Conceptualment, és molt diferent. Podem trobar un viticultor que vengui raïm a empreses de Corpinnat i no vinifiqui, però totes les empreses de Corpinnat tenim una sensibilitat molt gran envers aquestes empreses, i n’és una prova que els paguem a 0,75 euros el quilo. Això és molt contundent. A Corpinnat no ens cal la confrontació ni la paritat de poders, perquè la transparència és tan gran que tot es relaxa. I no sé si una DO pot exigir un preu mínim de compra de raïm als seus membres. Corpinnat ho fa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOSEP SÁNCHEZ LLIBRE
President de Foment del Treball

“L’Estat es cobra la inflació; l’empresa i el treballador, no”

girona

El govern agilitza els tràmits per a projectes “estratègics”

barcelona

Noel inverteix 57 milions durant el 2021

SANT JOAN LES FONTS

El Grup Andilana obre un nou restaurant a Girona

GIRONA
Europa

La por a una recessió global sacseja les borses europees i tiba l’euro

Madrid / Nova York (EUA)
Europa

La vaga a Noruega pot afectar gairebé el 60 % d’exportacions de gas

Berlín
Estat espanyol

Martínez-Almeida anuncia un districte financer a Madrid per competir amb Londres i Franfkurt

Madrid

La Generalitat ha posat 22 sancions a Amazon per incomplir la normativa laboral

barcelona

L’executiu aprova un decret per simplificar els tràmits per posar en marxa empreses que generarà 44,4 milions d’estalvi

Barcelona