OLGA DELGADO
Directora executiva de Vitamina
“A Portugal hi ha més innovació de la que pensem”
“Vaig deixar la marina mercant perquè a les dones només ens deixaven navegar pel Mediterrani i jo volia veure món”
“La covid va aturar moltes activitats per fer xarxa a l’estranger, però es van recuperant”
Quan vaig venir a viure aquí em van sorprendre els carrers buits, els portuguesos són molt menys socials que nosaltres, però amb la pandèmia han descobert la importància de sortir al carrer
Amb les xarxes socials, vivim en un món on hi ha una gran manca d’espiritualitat, i això afecta molt els nens i també els joves, les conseqüències futures poden ser devastadores
És enginyera de nàutica i transport marítim i també psicòloga, té un màster en màrqueting digital, és doctora en ciències socials i ara és la directora executiva de Vitamina, empresa que ofereix serveis molt diversos als àmbits de l’educació, les teràpies i el benestar, com ara retirs espirituals i teràpies amb animals. Olga Delgado és una catalana inquieta i apassionada que ha canviat moltes vegades de feina i objectius vitals, però fa 15 anys que no es mou de Portugal.
Per què va anar a Portugal... i per què s’hi va quedar?
El pare dels meus fills és portuguès i quan vaig conèixer aquest país em va semblar ideal per criar aquí els meus fills, és molt segur i la gent és pacífica, educada i amable. A Barcelona treballava en l’àrea de màrqueting d’una multinacional moltes hores, de 8 del matí a 11 de la nit. Volia tenir més temps per criar-los i em va semblar el lloc ideal. Vam venir quan el meu fill tenia tres mesos, jo tenia 31 anys. Vaig poder estar més pels nens –després vaig tenir una nena– i com que sempre m’ha agradat molt la docència em vaig dedicar també al doctorat i a fer classes. Durant sis anys també vaig tenir una clínica d’estètica.
És molt inquieta.
Sí, m’agraden moltes coses, hauria de viure més d’una vida, començo una cosa i en descobreixo una altra. Tinc facilitat pels estudis i tot m’interessa.
De fet, la seva primera formació és com a enginyera de nàutica i transport marítim. Com va ser estudiar i treballar en un món d’homes?
Sí, vaig estudiar per ser capitana de la marina mercant. Només el 2% dels treballadors del mar són mullers –perdona, dones, se m’escapen paraules en portuguès, són molts anys!– i vaig navegar durant un any. Tot i que encara queda molt per fer, ara és una mica més fàcil, però llavors era molt difícil fer llargues distàncies. Jo volia veure món i a les dones només ens agafaven per anar pel Mediterrani, així que hi vaig perdre l’interès. Després he organitzat diverses conferències i he participat en diferents investigacions per promoure la presència femenina en aquest sector i hem arribat a resultats molt interessants, com ara que les dones al mon marítim son millors líders del que elles es pensen. Falta molta confiança i autoestima, perquè les tenim molt minades. Però és normal, hi havia professors que fins i tot et preguntaven què hi feies, allà. A Barcelona ja hi ha el17-18% d’estudiants dones, però a Portugal la xifra és de l’1%, hi ha molt camí a recórrer.
A casa nostra, sobretot després del 8-M de fa quatre anys, hi ha un fort moviment d’empoderament femení. També a Portugal?
Aquí comença a haver-hi alguna cosa, però molt poca. Veig la diferència amb l’escola dels meus fills. Van a l’Institut Espanyol de Lisboa i allà sí que hi ha comissions d’igualtat, però a la resta de col·legis no he vist res.
Què va fer després de treballar a la marina mercant?
Ho vaig deixar perquè no podia fer navegacions llargues i també perquè amb la globalització les condicions laborals van empitjorar molt, perquè gairebé tots els vaixells van passar a tenir tripulació amb treballadors de fora als quals pagaven molt poc. Vaig decidir estudiar administració i direcció d’empreses (ADE) i mentre feia el doctorat vaig descobrir que em faltava una base de psicologia important. Per fer la investigació sempre havia de demanar ajuda als psicòlegs i vaig començar a estudiar-ho jo.
Ara és la directora executiva de Vitamina, que organitza retirs espirituals i també ofereix serveis a les escoles de temps lliure i teràpies infantils, entre d’altres. Noten com la pandèmia ha empitjorat la salut mental dels infants?
Ha augmentat molt el nombre de nens amb ansietat, depressió, addiccions, anorèxia... i s’hi afegeix el problema que molts no tenen recursos. Vivim en un món on hi ha una gran manca d’espiritualitat, i això afecta molt els nens, i les conseqüències futures poden ser devastadores. Més que una feina, és una missió per a mi contribuir a un major benestar de nens i joves, i aquest és el motiu pel qual vam crear l’Associació Pigmaleão, tot i que ara, amb la guerra d’Ucraïna, estem centrats en aquest conflicte, ajudant nens a venir cap aquí. És una situació molt greu i complicada.
En el seu cas, com ha estat viure la pandèmia lluny de casa?
Quan vaig venir cap aquí, vaig començar a fer classes a la Facultat de Nàutica de Barcelona i hi anava dos dies totes les setmanes, així que no m’adonava que vivia en un altre país, perquè en hora i mitja ets a Catalunya, amb avió. Va ser amb la pandèmia que em vaig adonar de la distància física, quan van tancar fronteres. Va ser molt dur psicològicament, pensar que estava separada de la meva família i també dels meus amics
Què enyora més de Catalunya?
Tot, m’agrada molt la meva terra, la gent, els paisatges, el menjar i especialment la forma de treballar: la gent de Catalunya és molt emprenedora i sabem treballar en equip.
I què li agrada més de l’estil de vida portuguès?
La senzillesa, el menjar saludable, la natura, el bon temps, el valor de la família i dels amics.
Què la va sorprendre més, en arribar?
Els carrers buits, la gent és molt casolana, no surten tant com nosaltres. Quan vaig venir aquí trobava molt a faltar sortir de la feina i anar a prendre una cervesa amb els amics. Nosaltres som molt més socials... anava als parcs amb els meus fills i no hi havia ningú. Tot això ha canviat amb la pandèmia: els portuguesos han descobert la importància de sortir al carrer i ara ho fan molt més que abans de la covid.
Tot i que la tenim al costat, Portugal és una gran desconeguda, per als catalans?
Sí, sempre mirem cap a l’est i Portugal és un país espectacular. Aquí es pensa que els portuguesos són molt provincians i no és veritat, són molt cosmopolites i innovadors.
Tenim la imatge d’un país aturat en el temps...
A mi mateixa em passava. Abans de venir sempre pensava que visitaria Portugal quan em jubilés, perquè era un viatge que sempre podria fer, era fàcil perquè era a prop. Abans volia anar a països més llunyans i diferents, com Mèxic o el Japó. Però quan vaig venir aquí vaig canviar de pensament. Pensem que Portugal s’assembla molt a Espanya però són molt diferents i, a més, aquí hi ha molt de contrast. Hi ha parts molt innovadores i amb molt de disseny i al mateix temps hi ha pobles que sí que sembla que estiguin aturats en el temps. Aquest contrast és part del seu encant, passeges per un carrer molt avantguardista i després per un altre que fa 300 anys que està igual. Però en general a Portugal hi ha molta més innovació de la que ens pensem.
Com ha viscut des de fora el procés?
Per una banda, he agraït la tranquil·litat que es viu a Portugal, va ser molt trist veure una Catalunya dividida, amb tanta tensió, i per l’altra, les noticies no arribaven amb gaire objectivitat i això va fer que em costés molt estar lluny sense saber el que estava passant exactament cada dia.
Li fan moltes preguntes els portuguesos de què està o estava passant?
Sí, no entenien res, i jutjaven sense saber, a partir d’estereotips i d’informació que arribava de forma molt centralitzada, vaig haver d’explicar moltes coses que no se sabien. La delegació de la Generalitat a Portugal va fer molt bona feina, van fer un seminari amb periodistes portuguesos per mostrar un estudi sobre els efectes de com tractaven la informació. Volien que prenguessin consciència de la importància de ser menys sensacionalistes i més objectius i no anar només a les fonts informatives centrals de Madrid.
I ara? Quina imatge n’ha quedat, de tot plegat?
Hi ha la imatge d’un país dividit i això té connotacions molt negatives, no és fàcil d’entendre a l’altre costat de la frontera.
És molt important fer xarxa amb altres catalans quan vius a l’estranger? Com la fa vostè i com ha afectat la pandèmia, que ha obligat a congelar tantes relacions socials?
El primer cop que vaig sentir parlar català vam començar a parlar al moment i ja vam quedar per veure els partits del Barça. Això sol, poder quedar per veure un partit, ja és una alegria, marca una diferència. La delegació de Catalunya fa una bona feina i ens ajuda a posar-nos en contacte, i també el casal català a Portugal, tot i que moltes celebracions van quedar del tot aturades per la pandèmia. Ara es van recuperant, fa poc vam fer una calçotada. Quan el meu fill va entrar a l’escola tot va ser més fàcil, perquè els nens van a l’Institut Espanyol de Lisboa, així que cada dia veig catalans, els tinc a prop, és una sort.
Hi ha molt de talent català repartit pel món. Per què creu que passa?
Als catalans ens agrada treballar, això i la nostra capacitat de treballar en equip ens pot fer destacar. Avui en dia hi ha molt de talent de totes les parts del món repartit per tot arreu, els catalans no som una excepció. La diversificació cultural és la major font d’innovacions, és enriquidor per a tots.
És cert que a Portugal es valora molt la formació universitària de casa nostra?
Sí, m’he trobat amb molts portuguesos que han estudiat a Catalunya i que fins i tot parlen una mica de català i perden el cap per una calçotada.
Múltiples interessos
S’apassiona cada cop que descobreix coses noves. “He fet moltes tasques: A Barcelona estava a l’àrea de màrqueting d’una multinacional i quan vaig venir a Portugal vaig passar-me al món acadèmic, he treballat a diverses universitats portugueses, vaig fer recerca i docència a l’àrea de comportament organitzacional, benestar i felicitat i fins i tot he escrit contes per ajudar els nens a desenvolupar eines per ser més feliços”. Així resumeix Olga Delgado la seva trajectòria professional, que va encetar a la marina mercant. Fa un any que ha tornat al mon empresarial, ara és la directora executiva de l’empresa Vitamina, tot i que continua fent una assignatura a la Universidade Europeia perquè diu que no sap viure sense fer classes. Li encanta fer llargues passejades i en fa moltes al seu país d’acollida, Portugal, on viu des de fa 15 anys. “Recomanaria les illes Açores en qualsevol època de l’any, són paradisíaques, i Serra do Gerés a la tardor, un lloc per veure abans de morir”. De tota manera, les millors localitzacions assegura que són les que tria Vitamina per fer els seus retirs espirituals, on ajuden a reconnectar amb la natura a través de ioga, banys de bosc, teràpies amb cavalls i menjar saludable, entre d’altres. Per sobre de tot, Delgado creu que la seva missió a la vida és ajudar nens i joves i per això va ajudar a muntar l’associació Pigmaleão. “Hi ha molts joves desmotivats i els ajudem a veure el que podrien arribar a ser i a descobrir la seva passió i vocació”, explica tot reflexionant: “Amb les xarxes socials cada cop hi ha menys pensament crític i no hi ha profunditat ni anàlisi de les coses, en aquest ambient de poca introspecció i espiritualitat és molt difícil conèixer-te a tu mateix”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
