Les empreses passen la prova amb nota
Tot i la falta de concrecions fins a l’últim moment, el teixit econòmic català ha esquivat l’impacte del ‘Brexit’ sense grans dificultats
El fet que la sortida del Regne Unit de la UE hagi coincidit amb la pandèmia fa difícil concretar alguns efectes del canvi
Els retards i sobrecostos s’han degut sobretot a l’increment de la burocràcia
La gestió de Boris Johnson, un partidari convençut del ‘Brexit’, no ha facilitat gaire un procés complicat
Un any després de l’aplicació efectiva del Brexit, empresaris i experts en economia coincideixen a fer un balanç positiu de la conversió del Regne Unit en un país tercer. Amb algunes matisacions, tots els entrevistats consideren que el teixit empresarial català ha anat superant els entrebancs i que la perspectiva encara és més encoratjadora.
La Cambra de Comerç de Barcelona proporciona les dades del fenomen del gener fins al setembre de l’any passat, les més actualitzades: les exportacions catalanes dirigides al Regne Unit es van situar en 2.870 milions d’euros. Aquesta xifra és un 22% superior a la del mateix tram del 2020, un any en què la pandèmia va perjudicar molt les vendes a l’exterior. Per això, la comparació més equitativa és la del mateix període del 2019, respecte al qual els mesos computats del 2021 donen una xifra un 11% inferior. Això vol dir que encara som dels pocs països que encara no han recuperat el nivell anterior a l’esclat de la covid-19, un fet que ve provocat perquè el 2019, davant la imminència del Brexit, moltes empreses van avançar exportacions i importacions, i això va fer que fos un any excepcionalment bo quant a intercanvis comercials entre Catalunya i el Regne Unit.
Marín Orriols, director d’internacional de la Cambra de Comerç barcelonina, dibuixa la panoràmica actual, que probablement evolucionarà a mesura que passi el temps i s’estabilitzin les relacions. Orriols indica que el Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya i que les vendes a aquell país equivalen a un 5% del PIB català. Es concentren en tres sectors: el de l’automoció (un 35% del total), l’alimentari (15%) i el químic (15%). “Quan parlem d’automoció –remarca Orriols–, és cert que les vendes ja havien caigut fins i tot abans del Brexit, i el 2021 s’hi han registrat descensos d’un 15%, en què també han influït la covid-19 i els contratemps en la cadena de subministraments.
En les negociacions del Brexit, Orriols fa notar que hi ha hagut moltes influències externes, com ara la de Donald Trump, que volia un Brexit dur i que prometia a Boris Johnson que si trencava amb Europa els EUA serien els seus grans socis comercials. Això, i una administració a Brussel·les “amb problemes evidents de lideratge” van fer que les converses no anessin tan bé com haurien pogut anar. “Ara –hi agrega Orriols–, sense la presència de Trump i amb la situació refent-se a Brussel·les, s’espera un escenari que plantegi una relació com la que la UE té amb Suïssa o Noruega.” Amb l’afegitó que amb el Regne Unit el negoci té molt més recorregut.
L’analista de la cambra recorda que el primer semestre del 2021 les exportacions al Regne Unit, sempre amb els inconvenients de la covid sobrevolant qualsevol activitat, van davallar un 60%, perquè “el marc regulador encara no estava clar, les duanes no estaven preparades i això va influir en el tràfic de mercaderies, ja que hi va haver saturacions, retards i trencaments en les cadenes de producció”. En definitiva, un fre a l’activitat de moltes empreses, que van haver de patir l’aplicació d’un Brexit negociat al llarg de molts anys però resolt a l’últim instant, un fet que en un primer moment va repercutir en el comerç.
Avui, però, com recorda Marín Orriols, ja tenim una realitat, i és que “aquells territoris ja no estan integrats en un mercat comú, i en l’intercanvi de mercaderies es va establir i es va aplicar un sistema de comerç preferencial bilateral”. L’expert de la cambra assenyala que, malgrat que avui el Regne Unit és extracomunitari, a la pràctica no hi ha límits en intercanvi de mercaderies, en el règim d’importació i exportació. “Podem importar i exportar sense limitacions en quantitat”, afirma. Però hi ha altres aspectes que han suposat més càrrega burocràtica per a empreses d’aquí i d’allà: tràmits duaners, amb el cost en temps i en diners. Un exemple serien els obstacles per al just in time, la metodologia de producció en què el producte arriba al client, o els subministraments a la fàbrica, just a temps de cobrir-ne la demanda i només en la quantitat necessària per minimitzar els costos d’emmagatzematge. “En el just in time, travessar una duana, passar inspeccions, com ara en el cas dels medicaments o l’alimentació, incrementa la paperassa, va en contra del lliure comerç i implica menys competitivitat”, indica Orriols, que tanmateix està convençut que, “com en tot divorci, els inicis són més difícils i de mica en mica, si hi ha fills en comú, es mira de trobar un acord”. Per aquest motiu, l’analista creu que es tendirà cap a una certa desregulació per facilitar el comerç”, especialment si el Regne Unit hi posa interès: “Potser a curt termini perdrem intercanvis comercials, però a mitjà o llarg es tornaran a recuperar i anirem cap a un marc de més confiança mútua.”
Bones perspectives
Sigui com sigui, Catalunya està exportant més que mai, un fet que ha compensat els daltabaixos al nostre mercat intern. Això vol dir que no es pot obviar el comerç internacional, i el gran avantatge, remarca Orriols, són les dimensions de les empreses catalanes, “petites i mitjanes, àgils i flexibles”. Amb tot plegat, Orriols creu que, si bé el 2022 “encara no serà l’any ideal”, tot s’anirà acomodant a poc a poc.
A Xavier Ferrer, president de la comissió d’economia internacional i de la UE del Col·legi d’Economistes, no li consta que hi hagi hagut “problemes greus”. A Catalunya hi ha unes 3.000 empreses, que representen al voltant del 5% de les exportacions, que comercien amb el Regne Unit de manera habitual. Però, tot i els entrebancs inicials, que s’han sumat a les dificultats logístiques que ha implicat la pandèmia, “tota la informació prèvia que van proporcionar administracions com la Generalitat i també altres institucions i entitats com les cambres de comerç o les patronals, han minimitzat els riscos”. I és que el món empresarial està avesat a adaptar-se a les circumstàncies i ara es relaciona amb el Regne Unit com a país tercer. “Hi ha més controls i retards, però el país no s’ha tancat i si cal un producte, els circuits funcionen”, assegura Ferrer.
L’expert puntualitza que, com tots els inicis, els del Brexit no han estat fàcils, ja que qui ha pilotat el primer any ha estat un govern presidit per Boris Johnson, un líder “convençut que el Brexit és la millor opció, que no era l’idoni per gestionar un trencament d’aquesta naturalesa”. En aquest sentit, el membre del Col·legi d’Economistes subratlla que, tot i que la llei de sortida és la que és, “no és el mateix gestionar-la amb voluntat d’entesa que fer-ho per al benefici propi”.
Ja sabem que les disfuncions innegables del procés han vingut provocades per l’aplicació dels estàndards de l’acord: control de fronteres, duanes, traves a l’entrada de materials i també gestió de les persones i de la immigració en general. Però sembla que això ha comportat més problemes al mateix Regne Unit que no pas a la resta de països. Al Regne Unit, per exemple, els entrebancs a l’entrada d’estrangers, junt amb la sortida cap als seus països dels que no hi veien futur, els ha comportat una manca de professionals en certs sectors.
Una de les repercussions que encara no s’han acabat de materialitzar però que es podria deixar sentir a Catalunya és el que passarà amb els dos milions de turistes britànics que arribaven cada any. “Quan aconseguim treure’ns la pandèmia del damunt, dubto que tornin a venir-ne dos milions”, reflexiona Ferrer, que també subratlla que a l’arc mediterrani de la Península hi ha 700.000 habitatges propietat d’anglesos, que ara, amb les novetats sobre l’accés a la sanitat pública i altres exigències que se’ls puguin reclamar, potser no s’hi trobaran còmodes i desescalaran la seva inversió, amb els consegüents efectes econòmics a casa nostra.
Entre els empresaris les sensacions són semblants. Joan Tristany, director general de l’associació d’exportadors AMEC, assegura que les empreses associades “no han tingut problemàtiques especialment difícils”, en bona part perquè la demora en la concreció dels termes va donar temps per preparar-se per a diferents eventualitats. AMEC té 25 empreses amb filials al Regne Unit i, segons Tristany, “el mercat ha funcionat molt bé, i a banda d’una certa confusió inicial amb les noves regles, “no ha passat res greu” més enllà d’algunes oscil·lacions en el volum de vendes, també afectades per la pandèmia, de manera que es fa difícil de destriar-ne el causant.
Algunes matisacions
En certs sectors, Tristany puntualitza que aquesta regla general de normalitat s’ha de matisar o potser no serà tan positiva, com ara el farmacèutic o l’alimentari, que hauran d’esperar encara a les certificacions i regulacions que s’establiran a partir d’enguany. Però, en general, les dades objectives indiquen que “hi ha oportunitats”. Al Regne Unit, recorda el director general d’AMEC, com en altres llocs, ha perdut pes relatiu la indústria “i això farà que depenguin més de l’exterior”. Ara mateix, hi agrega, “hi ha un corrent importador-exportador que està mirant de rearmar-se”.
Des de l’administració catalana, Cristina Serradell, directora d’internacionalització d’Acció, evoca el primer trimestre com un període “convuls”, perquè la concreció dels termes es va fer in extremis. “Des del Departament d’Empresa vam gestionar un volum molt gran de consultes i va ser tot un període de proves”, assegura. Però tot plegat es va anar solucionant perquè va ser el mateix govern britànic el que més patia per si allà tenien problemes de subministrament. Pràcticament totes les moratòries que quedaven des de l’inici del 2021 van acabar just ahir, l’1 de gener, un fet que, ara sí, ens deixa “un Brexit sense pal·liatius”, subratlla Serradell. Per als britànics no ha estat així, perquè ells ja tenen aquest Brexit pur i dur des del gener passat. Per això Serradell conclou que “aquest primer any han patit més els exportadors britànics que no pas els catalans”, ja que aquells van reduir un 40% les exportacions a la UE durant el primer trimestre, especialment alimentació, amb els productors de productes com el xai o el marisc, entre altres, exclamant-se per la caiguda de les seves vendes.
Serradell sí que destaca l’increment de costos per a les companyies catalanes, començant pel transport, que també ha patit la manca de camioners. El Brexit ha provocat que per poder fer una ruta determinada calguin llicències i no tots els transportistes que s’hi han adaptat fan aquesta ruta. “Abans –indica Serradell–, un camió anava ple de fruita de Catalunya al Regne Unit, tornava d’allà mig ple, omplia del tot a França i arribava aquí de manera que li sortia a compte perquè tornava carregat.” Ara tot això ha canviat, i amb la duana i els controls el tema logístic s’ha encarit i a moltes empreses de transports no els surten els números.
Sigui com sigui, les prop de 4.000 empreses exportadores al Regne Unit, més de la meitat de les quals són exportadores regulars, s’han adaptat bé a les novetats i són conscients que per exportar calen una sèrie de procediments. “I si estan acostumades a exportar al Marroc, a Turquia, a Mèxic o als Estats Units, ara sabran com equiparar-hi les vendes al Regne Unit, si aquell mercat els resulta interessant”, diu Serradell. Per tot plegat, els efectes reals els haurem de veure d’aquí a uns anys i si “ara és el nostre cinquè soci comercial, caldrà veure si es manté al rànquing o perd posicions”, postil·la.
