“Fabricarem aquí amb recursos de proximitat”
Els problemes de transport i matèries primeres han fet que i3D Eco Packaging Ideas intenti dependre menys d’Àsia i es plantegi relocalitzar la producció d’envasos ecològics
Faran recerca per trobar matèries primeres innovadores, com la branca de tomàquet o eucaliptus i els grans de raïm
Des d’aquest mes, la companyia ja no compra els gots de paper a la Xina, sinó a Turquia
Amb seu a Barcelona, l’empresa i3D Eco Packaging Ideas es dedica a dissenyar i vendre envasos sostenibles per a la indústria alimentària, com ara embalatges reciclables de plàstic, PET o paper; envasos compostables fets amb fibres naturals, i envasos reutilitzables com ara ampolles per reomplir. La companyia va néixer fa tretze anys i, tot i que el seu CEO, David Esteban, s’havia fixat com a “línia vermella” no comprar al mercat asiàtic, va haver de traspassar-la l’any 2015, quan van decidir innovar i apostar per nous materials.
“No volia tenir els proveïdors a Àsia, no perquè fos un visionari i sabés que vindria una crisi tan gran com l’actual, amb els preus del transport disparats i escassetat de matèries primeres, sinó perquè sempre he estat un defensor de la compra de proximitat i la dinamització de les economies locals.” Però els primers envasos compostables d’i3D es van fer amb fibra de palma i només hi ha una fàbrica al món que hi treballa, concretament a Malàisia. “D’aquí vam passar a la canya de sucre, en què també vam ser pioners, i també l’hem d’anar a buscar a la Xina”, explica Esteban. De tota manera, estan a punt d’implantar canvis. L’empresa està fent recerca per fer envasos ecològics amb materials que tenim al nostre abast, com ara la branca de tomàquet o eucaliptus i els grans de raïm, i té un ambiciós projecte per relocalitzar la producció.
El primer canvi
Com a primer pas, des d’aquest mes, i3D ja no compra canyes de refresc ni gots de paper ni tampoc envasos per a amanida a la Xina, sinó a Turquia. “Entenc Europa com a mercat de proximitat”, indica el CEO de l’empresa, que destaca que l’objectiu final és instal·lar un “poble industrial” en algun lloc de Catalunya o l’Estat –encara s’ha de determinar– i centralitzar-hi tota l’R+D i la producció. “En un primer estadi, ens caldrà matèria primera d’Àsia, però la idea és acabar explotant recursos de proximitat; per això volem investigar si, en lloc de bambú o palma, podem fer servir fibra que pugui ser utilitzada per a envasos alimentaris amb la branca de tomàquet i anar avançant. Potser també podríem aprofitar els grans de raïm o la branca d’eucaliptus, un arbre molt usual a casa nostra i que creix molt ràpid”, reflexiona Esteban. La idea és iniciar el projecte de poble industrial l’any que ve. El CEO d’i3D ja està buscant finançament per captar dos milions d’euros per capitalitzar la companyia i avança que hi ha proveïdors seus asiàtics que estan disposats a injectar capital. “A ells també els interessa ser a Europa”, sosté.
La facturació d’aquest any del grup d’envasos i embalatge arribarà als 5,5 milions, però Esteban destaca que, si no fos per la crisi del transport i les matèries primeres, s’hauria enfilat fins als 8 milions. “Hi ha fabricants que t’anul·len la comanda perquè no arriba a temps, i això és tot just el començament, perquè ara hi ha moltes aturades productives planificades a la Xina per culpa dels preus de l’energia. Estem veient el terratrèmol, però encara no ens ha arribat el tsunami”, alerta.
Esteban ha vist en aquesta “tempesta perfecta” el moment idoni per treure del calaix el seu projecte per produir aquí, però deixa clar que cal que les administracions s’hi impliquin amb polítiques industrials que afavoreixin la indústria local. Posa com a exemple la fàbrica de mascaretes FFP2 que va muntar a Balaguer en plena pandèmia: “A la Xina no es fan complir les estrictes mesures de seguretat que hi ha aquí i les envasen a mà, i després l’administració pública no ens les compra perquè diu que són massa cares. Què t’hi pots estalviar? 500 euros a l’any? Estàs creant ocupació!”, reflexiona. Critica que el dia de la inauguració de la planta hi van assistir “molts polítics” i que després “no et tornen a dir mai més res”, així que alerta que, si es volen aprofitar els problemes logístics i d’abastiment actuals per guanyar pes industrial, cal que els governs competents ajudin les empreses que aposten per activitats estratègiques, perquè no poden fer-ho –ni ho han de fer– soles.
