Economia

El sector forestal obre nous mercats

Estrena una plataforma on adquirir fustes originals especialment valorades per a productes de disseny o artesania

Es constata la demanda en subsectors com la pinya i la fusta per construir

Un prestatge, una taula o un moble únics, singulars, diferents. Peces fetes amb fustes que no compleixen els requisits de l’estàndard del mercat però que, en canvi, són especialment valorades per al disseny o artesania. Això és el ofereix Singular Wood , un projecte nascut de la col·laboració entre productors forestals i que obre noves vies de negoci en el sector. En el mateix sentit d’obrir nous mercats o incidir en d’altres que no estan prou potenciats, com és el cas del pinya i el pinyó local, també es va iniciar fa temps el projecte transfronterer Quality Pinea o el de la valoració del suro dut a terme els darrers anys per Quality Suber.

“Hi ha mercats molt consolidats, però alguns productes per les seves característiques no es valoren. Per això hem creat la plataforma Singular Wood”, explica el gerent de la Cooperativa Serveis Forestals, Joan Rovira. Aquesta cooperativa, juntament amb l’Agrupació Forestal del Montnegre Corredor, Maderera Gerundense, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i Forest Bioengineering Solutions s’han agrupat per tirar endavant el projecte que no només dona un valor afegit i comercialitza aquestes fustes que quedarien fora del mercat, sinó que també col·labora en la gestió sostenible del bosc i garanteix la traçabilitat del producte. Les fustes singulars són transportades normalment pels mateixos socis a serradores locals i de confiança per garantir cadenes curtes de subministrament i per optimitzar l’aprofitament del producte. Allà s’emmagatzema el producte serrat i llistonat per facilitar l’assecat a l’aire lliure. Cada peça disposa d’una fitxa que indica tant la procedència com la data de tallada i les seves dimensions i característiques. Actualment tenen dos magatzems, un a Santa Coloma i un altre a Hostalric, on els interessats –ja siguin particulars o no– poden veure la fusta.

Un projecte molt diferent però que demostra l’eficàcia d’una gestió acurada en l’àmbit forestal és el de la plantació de pi pinyer a Arenys d’Empordà. Un projecte de producció de pinya a través de pi pinyoner empeltat que va plantar el primer arbre el 2006 i que actualment amb 100 hectàrees sembrades ja arriba a les 40 tones de pinyes collides. Es calcula que el 2023, la producció superarà les 100 tones. “Si en tingués dues mil tones, les tindria venudes”, explica Carles Vaello, responsable d’aquesta plantació única a tot l’Estat. Vaello és un dels promotors del projecte transfronterer Quality Pinea coordinat per la Cooperativa Serveis Forestals, amb la participació del CTFC i el Centre National de la Propriété Forestière (CRPF) d’Occitània, a França. Un projecte que, entre els seus objectius, és estudiar la demanda real del pinyó, un fet que sembla comprovat per l’experiència a la finca d’Arenys d’Empordà. De fet, el Consorci Forestal de Catalunya calcula que al país hi ha unes 33.000 hectàrees de pi pinyer, amb un potencial productiu de pinya de cinc-cents quilos per hectàrea i que si això es regulés suposaria un volum de negoci de cinc milions d’euros.

LES FRASES

Són productes especialment valorats per clients que busquen el disseny, l’artesania...
Joan Rovira
cooperativa serveis forestals
Si en tingués dues mil tones, les tindria venudes
Carles Vaello
promotor d’una plantació de pi pinyer i del projecte quality pinae

Auge de la fusta per a la construcció

ACN

Catalunya és un dels països més forestals d’Europa. Té més bosc que Suïssa o Canadà però, malgrat això, cada any continua important fusta i, dels boscos catalans, només n’aprofita entre el 5% i el 10% per a la construcció. La resta es fa servir per generar combustible o fer-ne embalatges. Una realitat que, des del sector forestal, s’espera revertir en els pròxims anys. La fusta com a material de construcció sostenible viu un moment d’auge, i cada cop són més les empreses, particulars i institucions que aposten per aquest tipus de material. La catalana té totes les qualitats necessàries, i el sector ho veu com una oportunitat per millorar la gestió dels boscos. Jordi Gené, responsable de l’Institut Català de la Fusta (Incafust), una entitat que té per finalitat promoure el desenvolupament i el reconeixement de la fusta catalana creu que la clau està en la demanda i, fins ara, assegura, no n’hi ha hagut prou per desenvolupar una indústria al darrere. Ara, en canvi, la situació està canviant i cada cop hi ha més gent que veu la fusta com un material sostenible ideal per a la construcció. Comprar la fusta a l’estranger pot comportar diversos inconvenients com els que s’estan donant actualment, ja que hi ha falta de matèria primera i s’ha incrementat molt el preu de la fusta. De fet, és una situació que estan notant moltes constructores catalanes com la berguedana Macusa, que explica que, en alguns productes de matèria primera, el preu gairebé s’ha doblat respecte de fa un any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA
economia

Boeing canvia de direcció

barcelona