La Borsa
Més valors
Economia

Xavier Marcet

Consultor i autor del llibre 'L'impacte de la intel·ligència artificial a les empreses'

“No fer política industrial és d’una miopia absoluta”

L’impacte de la intel·ligència artificial a les empreses Xavier Marcet
El llibre està disponible al web: pacteindustrial.org
Hem de combinar un nivell gran d’especialització amb una visió general de les coses

Xavier Marcet, consultor de grans empreses en estratègia, innovació i emprenedoria corporativa, és l’autor del llibre L’impacte de la intel·ligència artificial a les empreses, editat per l’Observatori de la Indústria de la Generalitat, amb el suport del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona.

La tecnologia permetrà analitzar una gran quantitat de dades en temps real, trobar patrons i fer prediccions. Vol dir que serà més fàcil ser gestor en la indústria 4.0?
No, de la mateixa manera que portar Waze o un altre navegador al cotxe no et fa un bon conductor. Vol dir, simplement, que tens una informació de qualitat i dependrà de la teva capacitat de síntesi.
Capacitat de síntesi?
Vivim en un món en què els directius d’una organització el que han de fer bàsicament és gestionar la complexitat. Una part té a veure amb moure moltíssimes dades, és el big data, i això ho faran les màquines. Però serà l’small data, el saber destriar el que és realment important allò que farem les persones. I serà un factor de singularització de les nostres empreses.
Vostè ha dit: “La innovació serà enganyar les màquines.”
La innovació consisteix a crear elements que tinguin un valor diferencial. Quan la tecnologia es democratitzi, si tots tenim les mateixes màquines que ens recomanen el mateix, innovar serà anar més enllà de tot això, el que pot voler dir portar la contrària a la tecnologia.
La tecnologia desperta molta fascinació.
Sí, de vegades hi ha un ciberpapanatisme que jo anomeno “adhesió acrítica” a tot el que soni a tecnologia. Les tecnologies tenen un enorme potencial i són la palanca de canvi més important, però només si saps per què l’has de fer servir i quan hi has d’entrar.
I també molta por.
La meva aposta és ocupar-se i no preocupar-se. Clarament és una aposta per intentar incorporar aquestes eines sense que desplacin necessàriament les persones, però sí que augmenti les seves capacitats, preses de decisions, de les seves prediccions, etc.
Vostè ha assessorat molts consells d’administracions d’empreses catalanes. Quin és el sentiment més repetit davant la transformació tecnològica?
Hi ha una mica de tot, no li sabria dir, està molt balancejat, però sí que hi ha una cosa que veig moltes vegades, que hi ha interès i que es vol aplicar ràpidament; i quan volen aplicar la tecnologia ràpidament, sovint s’adonen que si no tenen les dades ordenades és com tenir un cotxe sense benzina. Per tant, cal tenir una estratègia de dades, ser capaços de fer-se les preguntes correctes perquè és aleshores quan aquest tipus d’eines ens poden ajudar a prendre decisions de molta més qualitat.
Hi haurà llocs de treball que es perdran perquè les màquines substituiran les persones. Hi ha un perill real d’exclusió d’una part de la població?
És un dels reptes que clarament hem d’enfrontar com a societat. Hem d’entendre que treballar és fer dues coses: les funcions que tenim encomanades i aprendre, per exemple, a usar aquestes tecnologies. No hem de confondre aprenentatge amb formació. L’aprenentatge té a veure amb l’esforç que fas per aprendre. Així, l’impacte d’aquestes tecnologies té a veure, no només amb les polítiques de formació, sinó sobretot amb les capacitats d’aprenentatge de la gent. Doncs bé, hi ha tota una sèrie de persones que viuen en uns ecosistemes amb incentius per a l’aprenentatge. En canvi, em preocupa molt la gent que queda fora d’aquests incentius, d’aquests ecosistemes d’aprenentatge, perquè tindrà menys competències personals i més precarització.
Diu que el repte que tenim al davant no és tan tecnològic com humanístic. No estem posant molt l’èmfasi en la formació tècnica, i poc en la més humanística?
És que arribarà un moment en què serà molt difícil valorar un bon tècnic que no prevegi la dimensió humanística, de la mateixa manera que serà difícil creure en un humanista que no prevegi la dimensió tecnològica. No són mons a part, formen part d’aquesta síntesi fonamental que deia que hem de fer.
La formació que fem és coincident amb això que comenta?
No, tenim una tendència brutal a fragmentar elements que estan molt integrats. Necessitem una visió més polièdrica de la nostra formació. Hauríem de ser capaços de combinar un nivell d’especialització gran que donés a la gent accés a una primera feina, amb una visió general de les coses. Profunditat i transversalitat. Allò que els americans anomenen T-shaped people. Hi ha una cosa que sabem del cert: que en els propers anys tots tindrem grans reptes d’adaptació. I els assumirem millor si tenim capacitat d’aprofundiment, capacitats transversals i competències que ens permetin aquests processos d’absorció de coneixement de tecnologia.
Com hauria de ser l’acompanyament a la indústria que haurien de fer les administracions en aquest procés?
Els països industrials han estat els més equilibrats del món des d’un punt de vista social, per tant, faig una aposta molt radical per la indústria. I en un context de lluita contra el canvi climàtic, per la indústria sostenible. Soc partidari de fer polítiques industrials molt més intensives. No fer-ne ens ha fet que Europa quedés molt i molt petita respecte de països que han fet polítiques industrials molt agressives, com els Estats Units i, especialment, la Xina. No fer política industrial avui és d’una miopia absoluta. Defenso que Europa ha d’abanderar les indústries de la lluita contra el canvi climàtic i la lògica de la bioeconomia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

M47.IA, la primera plataforma d’entrenament d’algoritmes

barcelona

Heura es finança amb 16 milions d’euros

barcelona

Fins a 33 premis Nobel d’Economia donen suport a Mas-Colell

barcelona

Els empleats de CaixaBank, a la vaga contra l’ERO

barcelona

Parlem es dispara a la borsa el dia del seu debut

barcelona

La construcció creixerà un 5,5% enguany a Espanya i arribarà a nivells prepandèmia a finals del 2022

barcelona

Seat tancarà la planta de Martorell tres dies per falta de semiconductors

martorell

Els treballadors de CaixaBank celebren la primera vaga general en la història de l’entitat contra l’ERO

Barcelona

Torrent fa una crida a “transformar” el sector turístic

Barcelona