Llum verd perquè el 2015 s'obri el parc logístic que el Penedès rebutja
La URV creu que el polígon, que tindrà 27 hectàrees i afectarà Castellet i la Gornal, suposarà la creació d'uns 5.770 llocs de treball
Després d'estar encallat per l'estira-i-arronsa amb el Departament de Medi Ambient, el govern ha fet el primer pas per aprovar el pla urbanístic que acabarà amb la creació d'un gran polígon logístic al Baix Penedès, l'anterior CIM (centre integral de mercaderies), ara anomenat centre intermodal del Penedès o Logis.
L'àmbit objecte d'ordenació és de 404,5 hectàrees entre els termes de l'Arboç, Banyeres, Sant Jaume dels Domenys i Castellet i la Gornal, de les quals 177 seran per a activitats econòmiques pròpiament dites, és a dir, per a naus logístiques (69 hectàrees), zones verdes (37), xarxa viària interna (18), indústria neta (16) i serveis propis (5,8). Uns 40.000 m² més es reserven per a equipaments, destinats a rebre activitats formatives i de recerca relacionades amb la logística. A més, el pla amplia en unes 125 hectàrees els terrenys catalogats com a espais oberts amb un règim de protecció especial –és a dir, no urbanitzables–, sobretot vora el turó del Papiol i la riera de Marmellar. En una primera ordenació, a més, 27 hectàrees són per a activitats intermodals amb accés ferroviari directe, ja que s'hi construirà una terminal de mercaderies de 550 metres de llarg –ampliables a 750– que estarà connectada d'entrada a la via convencional d'ample ibèric i, en un futur, a la línia d'ample europeu entre el port de Tarragona i Castellbisbal. Tal com ja s'havia avançat, també es construiran nous accessos a l'autopista AP-7 i a la futura autovia A-7, així com un vial de connexió entre totes dues que serà objecte d'un pla especial específic per garantir l'aïllament visual i acústic respecte al nucli de Banyeres, que suposarà la previsible creació d'un parc en paral·lel, segons les recomanacions de l'estudi paisatgístic propi que ha fet la UPC. Les obres del nou polígon, que tindrà mecanismes d'estalvi i reutilització d'aigua, i instal·lacions de plaques solars, podrien començar el 2013, amb un termini d'execució d'uns dos anys, segons el govern.
En dos estudis de la URV sobre l'impacte territorial i l'econòmic que acompanyen l'aprovació inicial del pla director es preveu que el Logis Penedès generarà una activitat que contribuirà amb uns 425,6 milions l'any al PIB català. La URV creu que el polígon comportarà la creació d'uns 5.770 llocs de treball directes, una xifra que podria pujar a 9.330 si s'hi compten els indirectes i els induïts. Es calcula que la inversió pública necessària per fer les infraestructures i la urbanització és d'uns 126,7 milions.
Trànsit diari de més de 10.000 vehicles
A.MLa plataforma No Fem el CIM, el col·lectiu creat el 2003 arran de la sospita que la Generalitat volia construir un centre d'intercanvi de mercaderies que en un principi havia d'ocupar 220 hectàrees, ha fet des de llavors una intensa campanya de divulgació del projecte amb l'objectiu de frenar la iniciativa i fer veure que la construcció del CIM «suposarà el col·lapse de carreteres, l'augment de la contaminació, la falta d'aigua, l'increment desmesurat de la població, la saturació dels serveis sanitaris i la pèrdua de la identitat pròpia de cadascun dels pobles i de tot el Penedès». La plataforma considera que, a més, generarà un trànsit diari de més de 10.000 vehicles i diu que aquest complex, tot i ser un generador de feina, comportarà la creació de llocs de treball amb poc valor afegit. La plataforma disposa del suport dels consells de l'Alt Penedès i el Baix Penedès, de catorze ajuntaments del Penedès i de la direcció nacional d'ERC i dels Joves d'Esquerra Verda-ICV.
