Economia

El Consell de Ministres donarà l’última pròrroga de concessió de la plataforma petroliera Casablanca

El subdelegat del govern espanyol a Tarragona defensa que és compatible amb les polítiques per reduir el consum de combustibles fòssils

El Consell de Ministres d’aquest divendres aprovarà la segona i última pròrroga d’explotació de la plataforma d’extracció petroliera Casablanca de Repsol, situada davant de les costes de l’Ebre. Com ha comunicat el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, l’executiu ha entomat les reivindicacions del territori i ha valorat la importància de mantenir els llocs de treball —120 directes— per atorgar un permís d’explotació per deu anys més.

Sabaté ha defensat que ampliar la concessió “no és incompatible” amb la política de reducció de consum dels combustibles fòssils que defensa el govern espanyol, d’acord amb la Unió Europea i els acords internacionals per reduir els efectes del canvi climàtic.

Aquest dijous, Repsol ha estat preparant la plataforma Casablanca per aturar l’activitat, preveient que el govern espanyol podria no prorrogar la concessió, que es va atorgar l’any 1978 per un període de 30 anys, més dues pròrrogues de deu anys cadascuna. La primera pròrroga s’extingeix aquest dijous però el subdelegat de l’executiu espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha comunicat que, aquest divendres, al Consell de Ministres hi haurà un pronunciament favorable per poder operar deu anys més.

Tot i això, Repsol ha d’aturar la producció de 2.000 barrils diaris —amb un valor anual de 40 milions d’euros— aquesta propera matinada i reactivar l’activitat un cop tingui l’autorització. De fet, segons fonts de la companyia, l’extracció de cru dels pous i el seu processament a Casablanca s’anava reduint per aturar-la del tot. Repsol havia demanat que s’autoritzés la pròrroga durant el Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona, per evitar costos i el complex procés d’aturada i posada en marxa de la plataforma.

Les cambres de comerç de Tarragona, Valls i Tortosa s’havien pronunciat a favor de mantenir la infraestructura industrial situada a alta mar, assenyalant que el tancament faria perdre 120 llocs de treball directes, a més dels indirectes i l’efecte induït per diferents negocis de la zona. Les cambres havien advertit que es deixarien d’executar inversions properes als 150 milions d’euros en deu anys i quedarien sense efecte contractes de serveis valorats en 16 milions d’euros cada any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Rússia

Rússia augmenta un 82% els ingressos per la venda de petroli i gas el 2024

barcelona
unió europa

Brussel·les exigeix a Booking complir amb les restriccions de la llei de mercats digitals

barcelona
ECONOMIA

Came Parkare s’instal·larà al parc de l’Alba

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona