Economia

Agricultura

La sequera castiga un 70% la producció d'oli d'oliva a l'Ebre

Unió de Pagesos calcula que el sector perdrà entre 40 i 45 milions d'euros al conjunt del país, la meitat dels quals, al Baix Ebre i al Montsià

Cooperatives i sindicats reclamen a l'administració suport econòmic al sector

La collita d'oli d'oliva serà molt fluixa aquesta campanya al Baix Ebre i al Montsià, segons les previsions del sector. La sequera dels últims mesos ha perjudicat la campanya a tot l'Estat, però hi ha algunes varietats que se'n ressenten més que d'altres i també hi ha zones on el reg de suport ha permès el creixement del fruit. Tot i que la campanya no arrencarà fins a mitjan octubre per les varietats més primerenques, el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) calcula que al conjunt del país el sector perdrà entre 40 i 45 milions d'euros, uns 25 dels quals, al Baix Ebre i al Montsià. “A Catalunya la producció serà un 40% inferior a la d'una campanya normal, però en el cas de l'Ebre l'afectació s'enfila fins al 70%”, ha explicat el coordinador d'UP a les Terres de l'Ebre, Hilari Curto. Al Baix Ebre i al Montsià, es produiran uns 9 milions de quilos d'oli menys.

Tant a la Terra Alta com a la Ribera d'Ebre les pèrdues no són tant importants perquè ha plogut una mica i hi ha zones que disposen de reg de suport. Al Baix Camp, la caiguda de producció serà d'un 20% aproximadament, el reg de suport també ha afavorit el creixement de la varietat arbequina. En canvi, les varietats sevillenca i farga són les que seran menys productives aquesta campanya. “Tot i que els pròxims dies la climatologia millore, són unes varietats que es recullen a l'octubre, el pinyol ja està format i tenen molt poca polpa”, ha dit Curto. A més, UP alerta que també quedarà afectada la collita de l'any que ve. “L'arbre necessita vegetar i aquest estiu no ho ha pogut fer, si no hi ha creixement nou o n'hi ha poc la pròxima collita també serà fluixa”, ha lamentat el coordinador territorial d'UP.

El gerent de la cooperativa de Santa Bàrbara, Lluís Cardona, no fa una previsió tan pessimista. “Les pluges dels últims dies permetran recuperar part de la producció, si plou més i no fa molta calor, finalment les pèrdues serien d'un 30 a un 40%”, ha manifestat Cardona. La calor provoca problemes amb la mosca de l'oliva, mentre que si fa vent l'oliva caurà i baixarà el rendiment.

Per la seua banda, el director dels serveis territorials d'Agricultura a l'Ebre, Ferran Grau, admet que serà una campanya complicada per al sector oleícola. “La varietat sevillenca és la que més notarà la caiguda de producció”, ha dit Grau. Sindicats i cooperatives han sol·licitat al Departament d'Agricultura i al ministeri que activen línies d'ajut al sector, entre les quals, la reducció de mòduls de l'IRPF, línies de préstec per cooperatives o l'avançament d'ajuts de la PAC. També plantegen que es reconsideri rebaixar un 20% els ajuts previstos al PDR pel trampeig massiu de la mosca de l'oliva.

La falta de pluja també fa preveure una caiguda de la producció d'oli a nivell estatal, en què s'estima una producció de poc més de 500.000 tones d'olives. I la davallada general implicarà, amb tota probabilitat, un increment del preu. “La pujada del preu de l'oli no compensarà la caiguda de producció”, ha dit Cardona.

LA FRASE

Les varietats sevillenca i farga seran les més perjudicades per la sequera dels últims mesos.
Hilari Curto
COORDINADOR D'UP A LES TERRES DE L'EBRE

LA XIFRA

25
milions
d'euros són els que els productors d'oli d'oliva del Baix Ebre i Montsià perdran, segons les previsions d'UP.

Revisar el reg del Xerta-Sénia

La davallada de la producció provocada per la secada, una situació que amb el canvi climàtic es pot anar repetint, fa que alguns pagesos es replantegen el seu suport al canal de regadiu Xerta-Sénia, que de moment no es posa en marxa per falta d'usuaris. “El reg garanteix la producció”, ha manifestat Curto. Durant els darrers mesos els serveis territorials d'Agricultura a l'Ebre i UP han intentat impulsar el primer sector del reg però admeten que és l'àrea més complicada. “Són explotacions petites, amb pagesos d'edat avançada i algunes ja tenen reg de pou”, ha dit el coordinador d'UP a les Terres de l'Ebre. El primer sector inclou les finques de Xerta, Aldover, Roquetes, Jesús i Tortosa. En la UP plantegen al Departament d'Agricultura una revisió del regadiu i que algunes zones que s'han previst com de ple reg passen a ser de reg de suport. “Hi ha bastants productors interessats en el reg de suport, els aniria bé per l'explotació i el preu és més econòmic”, ha explicat Curto. De tota manera, UP sosté que hi ha més interès pel regadiu a la zona de Santa Bàrbara i proposa que es comence a posar en marxa per aquest indret. “Cal una actuació ja, no podem permetre que una infraestructura així s'acabe perdent”, ha assenyalat Curto.

D'altra banda, Territori ha donat el vistiplau al projecte de modernització del regadiu de la Comunitat de Regants de Xerta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Banc Sabadell rebutja l’inicial oferta d’absorció del BBVA

barcelona

La Cuina de l’Empordanet presenta la seva nova guia de restaurants

begur

El Vívid, el mes de l’enoturisme a la Costa Brava, tanca amb el 89 % d’ocupació

girona

Acord de col·laboració entre la Cambra i CaixaBank

girona
GIRONA

La demarcació tanca el mes d’abril amb rècord històric d’ocupació

GIRONA
Economia

Rècord d’ocupació a l’abril a Catalunya amb 3,76 milions d’afiliats

barcelona
economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona

Les empreses d’ambulàncies s'enfronten al concurs més important

Barcelona
Javier Peña,
director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

Barcelona