cultura

El 90% de butaques buides

Un estudi posa xifres a la profunda crisi del cinema, que ha perdut el 48,8% d'espectadors entre el 2000 i el 2013

A final del 2014 hi havia quatre comarques sense cap pantalla i vuit amb només una

El darrer Festival Temporada Alta va tenir un 94% d'ocupació, i el Grec 2015, un 72%. Les sales de cinema de Catalunya, en canvi, no es van omplir ni una desena part de la capacitat: només es van vendre el 9,8% d'entrades durant el 2013. Aquesta és una de les dades més sorprenents de la tesi doctoral de Francesc Vilallonga (Sant Feliu de Pallerols, 1968), director del grau de comunicació audiovisual de la Universitat Ramon Llull, que ha estudiat l'exhibició cinematogràfica a Catalunya entre el 2000 i el 2013.

“L'estàndard d'èxit dels teatres o d'altres arts escèniques està en el 80% o 90%, però el percentatge d'ocupació de les sales és del 9,8%; a més, ha caigut bastant en catorze anys. El 2000 era del 15%”, explica Francesc Vilallonga en una entrevista a El Punt Avui. Una altra dada espectacular i preocupant: el nombre d'espectadors ha caigut el 48,8% des del 2000, tot i que el nombre de pantalles ha augmentat en 130. “La correcció de l'oferta no ha estat paral·lela a la caiguda d'espectadors, que a Europa ha estat molt més baixa. En alguns països ha estat del 10% o el 15%”, assegura.

Preus més alts

Una altra dada destacada de la tesi, que va ser presentada el passat 17 de desembre, és que, tot i que s'han perdut el 48,8% de públic, la caiguda de la recaptació només ha estat del 23%. “Una part de la caiguda d'espectadors s'ha recuperat amb els preus més alts –explica Vilallonga–. Les entrades s'han apujat un 56%, de 4,37 a 6,84 euros de mitjana, mentre que l'IPC entre el 2000 i el 2013 només ha pujat un 37%.” De tota manera, apunta que la pujada de les entrades es va frenar el 2010. “El sector va veure que si seguia pujant encara cauria més el públic. De fet, els darrers anys s'han recuperat espectadors. El 2013 es va tocar fons a Catalunya amb 16,2 milions, mentre que el 2015 hauran estat uns 17 o 18 milions.” L'any 2000 es va arribar als 31 milions d'espectadors.

Anem gaire al cinema?

L'estudi de Francesc Vilallonga també posa xifres a aquesta pregunta. L'any 2000 “Catalunya era el segon lloc d'Europa on més s'anava al cinema, amb 5,05 entrades per persona i any de mitjana; només ens superava Islàndia.” “Ara hem baixat a 2,15 entrades per persona i any, una xifra inferior a França i Regne Unit, però superior que Itàlia i Alemanya. Hem passat de dalt a un nivell entremig.”

L'objectiu de la tesi doctoral és, segons Francesc Vilallonga, fer “una radiografia de la situació, sense oferir solucions ni explicacions; només he intentat que sigui útil per al sector i que sigui una investigació lligada al món professional.” Però ens comenta les possibles causes d'aquesta caiguda dràstica: “Quan un mercat cau de cop no hi ha una única causa; són diverses: la pirateria, la crisi global, la diversificació del consum audiovisual... I a més el cinema ara competeix contra moltes altres formes d'oci, mentre que abans era l'activitat estel·lar.”

Distribució territorial

Un altre aspecte analitzat per la tesi és la distribució territorial de les sales. On van veure pel·lícules els 16,2 milions d'espectadors del 2013? “Hi ha una gran concentració de cinemes a Barcelona i l'àrea metropolitana [el 54%], i a la línia de la costa. Com més a l'interior de Catalunya ens endinsem, menys pantalles de cinema hi ha.” Barcelona, amb 203 pantalles, és el municipi amb més oferta, seguit per Cornellà (28), Terrassa, Girona, Tarragona... Per comarques, destaquen, per ordre, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Tarragonès, el Maresme, el Gironès, el Segrià...

En canvi, “el 88% de municipis catalans no tenen cinemes”, destaca Vilallonga. Del 12% de municipis que en tenen (114 del total de 948), gairebé la meitat, 56, només tenen una pantalla. I algunes encara no estan digitalitzades, i per tant, corren perill de desaparèixer. Quatre comarques (Pla de l'Estany, Pallars Sobirà, Berguedà i Alta Ribagorça) ja no tenien cap pantalla a final del 2014, i vuit comarques només en tenien una. Una altra dada aportada per la tesi són les grans diferències de ràtio: mentre que a la Terra Alta tenen 1.758 habitants per cada pantalla, a l'Alt Penedès en tenen 35.420.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia