cultura

Els festivals de cinema aguanten

Catalunya rep prop de 100 certàmens cada any, tot i la crisi, i els 25 més grans sumen uns 400.000 espectadors

“Generen una oferta que seria impossible tenir només amb el circuit privat”, diu Jordi Sellas
La meitat dels 52 festivals de cinema més importants es concentra al Barcelonès

Sitges, L'Alternativa, In-Edit, REC, El Meu Primer Festival, Zoom, Most... La tardor passada ha arribat carregada de festivals de cinema, alguns amb un llarg recorregut al darrere, com els esmentats, però altres de nova creació. Estem vivint un boom de festivals? “N'hi ha al voltant de noranta o cent cada any”, explica Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat. Però matisa que “molts d'ells són iniciatives que comencen i que no passen de la primera edició”.

Un bon indicatiu podrien ser les peticions de subvencions que reben, però no es veu un canvi significatiu en els darrers tres anys a causa de les condicions per atorgar-les. “La gent que s'acaba presentant als ajuts per a festivals, que es donen a partir de la tercera edició, ja ha fet un cert esforç de consolidació. El 2013 hi va haver 49 sol·licituds, el 2014, 67, i el 2015 han estat 52 sol·licituds. No té sentit si fas un festival a Catalunya no demanar l'ajut, de manera que són dades bastant segures.”

Falta perspectiva, doncs, per veure si els nous festivals es consoliden i si la tendència a mitjà o llarg termini és a l'alça, però les xifres reflecteixen força activitat al sector. Fa vuit anys, en un reportatge en aquestes mateixes planes, la Generalitat situava el nombre de festivals i mostres de cinema al voltant de 80. Si ara són entre 90 i 100, es pot afirmar que l'oferta ha resistit molt bé, i fins i tot s'han superat els números d'abans de la crisi. Almenys pel que fa a nombre de festivals. Pel que fa als continguts, hi ha festivals que han reduït dies i oferta.

Oferta cultural fàcil

Jordi Sellas en dóna una possible explicació: “Molts municipis volen fer un primer pas per oferir una certa programació cultural, i probablement el més fàcil és un festival o una mostra de cinema, perquè és bastant més econòmic que un festival de teatre, una programació de música o un espectacle en viu.”

Sigui com sigui, la qüestió és que el Festival de Sitges, el més important que es fa a Catalunya, ha rebut el 2015 600.000 euros de subvenció, i supera cada any els 100.000 espectadors (no tenim dades exactes del 2015, el certamen dóna xifres d'entrades i abonaments: 77.955). 25 festivals es reparteixen 350.000 euros més de subvencions de la Generalitat i registren uns 300.000 espectadors, segons es diu des del Departament de Cultura.

La mateixa font reflecteix l'asimetria en el repartiment geogràfic de l'oferta: el Barcelonès acumula exactament la meitat dels festivals subvencionats, 26, i la resta es reparteixen entre tot el territori, amb una mica més d'oferta al Segrià, el Tarragonès i Osona (3 certàmens), i al Gironès, Baix Camp i Alt Penedès (2 festivals a cada comarca).

Complement a les sales

Ja fa anys que els festivals i mostres de cinema s'han constituït com una oferta complementària al cinema que es pot veure a les sales comercials. “El circuit de cinema de sales privades tenen un objectiu orientat al rendiment sobretot econòmic –comenta Jordi Sellas–. Per a un cert tipus de cinema, resulta difícil accedir als circuits comercials, i els festivals són el seu espai perfecte, natural. El públic sap que hi trobarà un cert tipus de cinema amb una qualitat i un nivell.” Una oferta alternativa que té altres aliats, segons Sellas: “Aquests festivals, juntament amb la Filmoteca de Catalunya i la xarxa de cineclubs, generen una oferta d'exhibició que seria impossible tenir només amb el circuit privat.”

Referent internacional

De tots els festivals de cinema que es fan cada any a Catalunya, Sitges és el que té més ressò internacional. “El Festival de Cinema de Catalunya, en majúscules, per a nosaltres és Sitges –diu Sellas–. Té una aportació específica de 600.000 euros, un pressupost de dos milions i és reconegut a nivell internacional com el primer festival del món de cinema fantàstic.” Està a l'alçada de festivals catalans d'àmbits diferents: “Tenim el primer festival del món de música electrònica, el Sónar, i el primer de música Indy, el Primavera Sound.” L'any que ve Sitges celebra 50 anys de festival. Amb el suport a Sitges i altres certàmens, el Departament de Cultura de la Generalitat vol acostar-se al seu “objectiu principal, que no és l'únic: lligar la creació amb el públic.” “Volem que a Catalunya es produeixi bon cinema i que aquest tingui una bona acollida per part dels espectadors”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia