Un film policíac animat amb regust de còmic i accent francès

Alain Gagnol i Jean-Loup Felicioli naveguen a contracorrent, amb les seves petites produccions franceses animades artesanalment, en un món dominat per la informàtica i els estudis de Hollywood. Però així i tot van aconseguir un èxit remarcable amb Un gat a París (2010), que va estar nominada a l'Oscar i es va estrenar en nombrosos països. Aquest cap de setmana han tornat als nostres cinemes amb Phantom Boy, una història inspirada en els còmics de Stan Lee que canvia els terrats de París pels gratacels de Nova York als anys 50, i que barreja gèneres diferents: el de superherois (és un homenatge als còmics de Stan Lee dels anys 60), el cinema policíac, el drama i la comèdia.

Amb un dibuix artesanal d'estil pop, el film narra la història d'un gàngster desfigurat que fereix l'inspector de policia de Nova York que el segueix. Immobilitzat a l'hospital, el policia coneix un noi d'onze anys que rep tractament per una malaltia llarga, i que té el poder de sortir del cos. Com un fantasma, invisible, alça el vol i passa a través dels murs. Junts intentaran atrapar el gàngster, que fa xantatge a la ciutat.

Segons els directors, Phantom Boy és “una pel·lícula policíaca i fantàstica per a un públic jove”, tot i que aquests dos gèneres “no acostumen a associar-se al cinema d'animació.” “L'animació s'ha fet tota a mà sobre paper –remarquen també els directors–. D'aquesta manera, el traç del dibuix conserva tota la fragilitat i sensibilitat.”

La pel·lícula s'estrena doblada i subtitulada en català en un context advers per al cinema en la nostra llengua, gràcies a la distribuïdora Pack Màgic.La pel·lícula s'ha fet amb un pressupost molt baix, d'uns 25.000 euros, 5.000 dels quals provenen d'aportacions de micromecenatge a través de Verkami. Si apareixen actors i escriptors d'aquest nivell a La maniobra de Heimlich és perquè Manolo Vázquez té amistat amb molts d'ells. Amb tot, el pressupost segueix sent molt baix comparat amb els estàndards de la indústria catalana. “Això obliga a renunciar a moltes coses?”, li preguntem. “Evidentment fas concessions per les limitacions de pressupost –respon–, en el meu cap tenia pensat rodar d'una altra manera. Per això ens va resultar útil fer un fals documental, perquè ens permetia treballar sense haver de tenir seqüències molt ben preparades.” Tot i l'escàs pressupost, el film s'estrena a tot l'Estat amb més de vint còpies.