cultura

art

Valvi redescobreix Sibecas amb una mostra antològica

L'exposició reuneix un centenar d'obres, la majoria procedents dels fons familiars i entre les quals es troben moltes peces inèdites

La inauguració té lloc avui i es podrà visitar fins al 2 de novembre

La figura de Joan Sibecas (Vilanant, 1928 - Avinyonet de Puigventós, 1969), reconeguda pels crítics i tan desconeguda pel gran públic, torna a relluir vint anys després de la darrera exposició antològica –que va tenir lloc a la Fontana d'Or– gràcies a la mostra que avui s'inaugura a la Fundació Valvi de Girona (20 h). Comissariada per la directora de la fundació, Maguí Noguer, i impulsada pels hereus familiars de l'artista empordanès, l'exposició reuneix prop de cent obres procedents dels fons familiars i també d'algunes col·leccions particulars d'amics íntims seus.

Aquesta antològica, que es podrà visitar fins al 2 de novembre, permetrà a molts descobrir i a d'altres redescobrir un pintor que es va passar mitja vida dedicada íntegrament a l'art. Concretament, vint-i-un anys –va morir prematurament als 41 anys arran d'un atac de cor–, que van des la seva primera exposició amb només 18 anys a la sala Fortunet i el 1968 a la sala Goya, totes dues a Figueres. Sibecas: Ordre en llibertat aplega molta obra inèdita, té una manifesta intenció de defugir de tòpics i entre els seus objectius prioritaris hi ha establir una nova perspectiva d'estudi d'un artista que no ho va poder acabar de dir tot en la seva pintura.

La vida i obra de Joan Sibecas s'inscriu en l'intens ambient cultural de la postguerra de la Figueres dels anys cinquanta i seixanta, de la qual també van sorgir literats de la talla de Carles Fages de Climent, Evarist Vallès i Montserrat Vayreda, tots ells amics i relacionats a la fonda Roca, punt de trobada d'agitadors de les lletres i dels pinzells.

Allunyat dels ‘-ismes'

Maguí Noguer, la directora de la Fundació Valvi, declara que la seva “és una pintura impetuosa que neix per l'innat foc interior i que s'expressa sense acotaments i amb anarquia en els extensos espais de la llibertat”. L'art de Sibecas, destaca Noguer, no s'inscriu en cap corrent, escola ni moda i, per tant, no depèn de cap -isme. Malgrat que va flirtejar amb l'abstracció i el cubisme, mai es va casar amb ningú, per poder continuar explorant a la seva manera, anàrquicament, l'inabastable terreny del nou figurativisme.

Ell mateix, en una entrevista publicada pel seu bon amic Narcís Pijoan a Los Sitios (1959), va declarar que la seva concepció d'artista ideal condensaria “la simplificació contemporània de Picasso, el color i la tècnica de Roualt i l'estil de Cézanne”.

LA XIFRA

41
anys és l'edat a la qual va morir arran d'un atac de cor que va tenir tornant d'Olot de classe de gravat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.