cultura

La contra

El ‘museu' de l'Albera va creixent

L'oficialització d'un nou dolmen a Sant Climent Sescebes, i ja en són 150, suposa un argument més per defensar l'Albera de projectes agressius, com els parcs eòlics

Cent cinquanta dólmens i menhirs conformen el patrimoni megalític del conjunt de l'Albera als dos vessants, nord i sud. El darrer monument que s'ha afegit a la llista ha estat un dolmen batejat com La Portadella d'en Massot, que està situat al terme de Sant Climent Sescebes. Està situat en un sector anomenat Els Comuns de la Mata Baixa, als terrenys que formen part la zona d'influència de la base militar, molt a prop de la divisió dels termes municipals entre Sant Climent i Cantallops. La localització més propera és el conegut com a magatzem cremat, que es troba a un quilometre i mig del dolmen. S'hi arriba per una pista en no massa bon estat que transcorre a través de suredes –ara molt netes de sotabosc– i que s'ha d'agafar al camí que porta de Vilartolí a Requesens.

La història de la descoberta es remunta a força anys enrere, encara que no es va fer públic la seva existència fins ara. El van descobrir cap 1996 dos veïns de la zona que pelaven suros, Andrés López, d'Espolla, i Manuel Ricart, de Sant Climent. En aquell moment no ho van dir a ningú perquè als monuments megalítics no se'ls donava cap importància, ni es tenien en consideració. Es van limitar a netejar-lo de bardisses. Uns anys més tard, en Ricart ho va explicar a un veí del seu poble, Josep Reig. I aquest, interessat en el tema i en una època on hi ha més consciència –encara que no massa– del patrimoni prehistòric, ho va comunicar, fa un parell de mesos, a membres del Geseart, entitat que es va crear per salvaguardar i difondre aquest valuós llegat. Després dels estudis pertinents, els experts Enric Carreras i Josep Tarrús van oficialitzar que es tracta d'un dolmen simple, fet amb lloses de granit, molt ben conservat i en un túmul molt vistós. La cambra fa 190 centímetres de longitud per 85 d'amplada i 85 d'altura. Segons l'informe dels experts, la seva construcció podria situar-se a mitjan tercer mil·lenni abans de Crist. Una peça important més per al museu a l'aire lliure que és l'Albera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ART

Gerard Castellví i l’emoció d’explorar

TARRAGONA
novetat editorial

Jordi Coca s’acomiada de la novel·la

Barcelona
Marcela Topor
Directora del “Catalonia Today”

“«Catalonia Today» va ser un projecte pioner a la premsa catalana”

Banyoles
Arquitectura

Clara Crous i d’Harquitectes, Premi Arquitectures ex aequo del COAC 2024

Girona
GIRONA

La penya flamenca La Gerundina clou amb una festa la celebració del seu 10è aniversari

girona
TEATRE

Cultura incentiva l’impuls d’un mercat estratègic de teatres de sala

BARCELONA
Cultura

El Museu Morera de Lleida obre al públic l’espai on conserva i restaura obres d’art

Lleida
música

El 2n Festival de Jazz omplirà de ‘swing’ Matadepera aquest cap de setmana

matadepera
GIRONA

Miquel Muñoz guanya el Premi Joves Fotògraf(e)s de l’INSPAI

GIRONA