Per terra, mar i aire

Des del seu exili americà, Agustí Borgunyó va ser un precursor que va tenyir d'internacional la història de la cobla i la sardana. En aquell moment, un viatge unidireccional, perquè no va provocar un coneixement més gran d'aquest fenomen musical al seu feu de Nova York. En tot cas, un viatge intens, perquè sense perdre ni un mil·ligram de l'estètica original, els colors de Broadway treien el nas en una obra que en arribar a Catalunya causava furor. Pocs autors deuen haver provocat tanta expectativa com Borgunyó en els seus inicis, i pocs intèrprets deuen causar tant d'impacte amb les seves interpretacions com Jordi Molina.

El Premi Agustí Borgunyó que Sabadell Més Música ha atorgat a l'extraordinari tenorista blanenc ha provocat el maridatge perfecte. Borgunyó va ser fidel a una estètica trencant algun motlle i impulsant el so de la cobla a través de nous timbres, una passió que Molina ha fet evolucionar encara més a través de la tenora. S'ha de tenir molt de coratge per abandonar una situació gairebé de privilegi en algunes de les millors formacions instrumentals del país per dedicar-se a una passió de final incert, però Molina ho va fer per dedicar-se en cos i ànima a la recerca de nous impactes sonors amb la base de la tenora. Amb aquesta ambició, de la seva mà la tenora ha circulat pel món de la Seca a la Meca buscant mestissatges estètics, timbres seductors i colors intensos amb tota mena de combinacions i en tota mena de caràcters. Una tasca complexa, tenint en compte els prejudicis que ha de vèncer sobretot a casa nostra, però una tasca que està donant molts fruits a nivell artístic i que ara li està començant a comportar reconeixements. Molina ha consolidat l'obra de Borgunyó, i al seu torn Borgunyó li ho agraeix a través de Sabadell Més Música.