La frontera sense límits
Girona té una part de la seva història lligada a la frontera, i la seva idiosincràsia està afectada pels fets ocorreguts als municipis que es troben al costat de França i des del litoral fins al món pirinenc. Precisament el número 151 de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona està dedicat als límits polítics i naturals de les comarques gironines. L'autor, el doctor en història Òscar Jané i Checa, s'apropa a la realitat del territori i en parla des de l'àmbit històric, amb el Tractat dels Pirineus, que tot just ha complert 350 anys, passant per les batalles de Paretstortes i Banyuls el 1793, amb la posterior visió dels rossellonesos sobre els espanyols que havien rebutjat la Revolució francesa. L'autor explica la crisi de la fil·loxera del 1879, i l'emigració dels treballadors al Rosselló i el Llenguadoc per treballar en la verema, però també subratlla els paisatges transfronterers de la Cerdanya i l'Empordà i situa l'impuls de l'avantguarda artística ben bé a la frontera. La religiositat i la cultura popular, l'excursionisme, el contraban o la muntanya són capítols destacats de la guia. Per la seva banda, Òscar Jané parla dels límits naturals per mar de la Costa Brava, que s'estén al llarg de 150 quilòmetres. En concret, explica la importància de les torres de defensa d'alguns pobles per protegir-se dels pirates.
La gastronomia és també un dels temes tractats, i les fires i la rereguarda de la Guerra Civil mereixen també una atenció especial.
