Harry Belafonte, tota una llegenda de la música i de la lluita pels drets civils als EUA, va morir ahir als 95 anys al seu domicili de Nova York, segons va informar el seu últim representant als mitjans nord-americans. Belafonte va néixer al popular barri de Harlem (1927) a Nova York. Era d’ascendència jamaicana i això ja es va veure quan va saltar a la fama el 1956 amb un dels grans àlbums de la història de la música del Carib, Calypso, amb cançons tan populars com Day-O i Jamaica Farewell.

També va tenir incursions en el món del cinema, en pel·lícules com Carmen Jones (1954, Otto Preminger) i Un demà arriscat (1959, Robert Wise) en un moment en què la segregació racial seguia molt arrelada en la indústria de Hollywood. Amb tot, arran de la popularitat i capacitat de trencar barreres racials en el món artístic, la seva trajectòria ha estat comparada amb la de personalitats com les de Louis Armstrong, Ella Fitzgerald i el seu contemporani Sydney Poitier.

Tim Burton va fer servir algunes de les seves cançons més conegudes en la comèdia de terror Beetlejuice (1988) amb Michael Keaton i Geena Davis.

Un dels moments més rellevants de la seva vida artística va tenir lloc en un programa de la NBC el 1965. La cantant britànica Petula Clark, al cim de la seva popularitat, va invitar Belafonte a cantar plegats i durant el tema Clark va tocar la mà del cantant en un gest d’amistat. El patrocinador d’aquell espectacle, l’empresa Plymouth Motors, va intentar censurar aquell moment perquè entenia que allò podia ofendre l’audiència del sud dels EUA, però Clark, indignada, s’hi va negar i se’n va sortir, ja que tenia els drets del programa. Es considera que aquell va ser el primer cop que dues persones de diferent color de pell van mantenir un contacte físic davant de les càmeres.

Belafonte, que es va involucrar i va finançar personalment el moviment pels drets civils, va ser amic de Martin Luther King i va participar en la seva històrica marxa a Washington (1963), coneguda pel discurs I have a dream.

Gràcies a la seva fama i constància va aconseguir el suport per a la causa de famoses estrelles de Hollywood, com ara Paul Newman i Marlon Brando, i va ser nomenat pel president Kennedy com assessor cultural del grup que va crear conegut com “cos de pau”. Fins al final de la seva carrera es va involucrar d’una manera o altra en política fins al punt d’arribar a qualificar el president George W. Bush com “el major dels terroristes” per la invasió a Iraq del 2003. Des del 1987 va ser ambaixador d’Unicef.