Cinema

JAUME PALAU

ESCRIPTOR I COMISSARI D’EXPOSICIONS

“Un Bond? Pierce Brosnan, pel seu glamur i carisma”

A Catalunya, Daniel Craig va rodar-hi un espot amb dues localitzacions: el castell de Tamarit, a Tarragona, i Cardona
En el turisme cinematogràfic és com si estiguessis dins la història, et transporta a aquell món de fantasia que has vist projectat

James Bond. L’agent secret 007 amb llicència per matar compleix seixanta anys d’història al cinema. Durant 25 pel·lícules ha servit la reina Isabel II i a partir d’ara, amb un nou rostre –encara per definir–, estarà al servei de sa majestat Carles III, el nou monarca del Regne Unit. Jaume Palau (Mollerussa, 1977), diplomat en turisme i expert en rutes de cinema, fa anys que ressegueix la traça de localitzacions cinematogràfiques per conèixer de primera mà els llocs que molts hem gaudit a la pantalla gran. D’aquest pelegrinatge n’han sorgit diversos llibres, sobre Star Wars, Joc de trons i precisament un de centrat en Bond: Licencia para viajar. Guía definitiva de viajes por el mundo de 007. També, com a bon col·leccionista del personatge, munta exposicions itinerants i ofereix xerrades com les que ha ofert recentment a Girona.

Veig que de cafè no en pren. I el Martini, amb vodka, sec, mesclat, no agitat?
La veritat és que m’hi vaig aficionar una mica, però amb vodka menys, que és massa potent!
Què té James Bond que el fascini tant?
És una fantasia en un món real. És un personatge que s’ha adaptat a les diferents èpoques. Quan al cinema es portaven les pel·lícules de ciència-ficció, quan Star Wars les va posar de moda, els productors van fer Moonraker (1979); quan proliferaven films amb narcotraficants com a protagonistes, roden Llicència per matar (1989)... I bé, encara que potser no totes satisfan a tothom, els fans sempre hi trobem quelcom que ens enganxa.
Quan va ser el moment que es va adonar que 007 es convertia en un dels seus mites cinematogràfics?
De ben jovenet, quan només tenia deu anys, vaig anar a veure Alta tensió; era l’any 1987, l’estrenaven al cine Coliseum de Barcelona, i em va ben captivar. Veure aquell personatge que se’n sortia de totes i anava amb les noies més maques, que conduïa els millors cotxes i que viatjava a llocs que formaven part de la ficció però que resultava que eren reals, em va fascinar moltíssim. Aquella entrega em va marcar, amb un actor que m’agrada molt, tot i que només va protagonitzar dues pel·lícules de la saga. Li va donar el caire fosc que descriu Ian Fleming i que posteriorment Daniel Craig va reprendre de manera brillant.
Fascinat fins al punt de voler ser un agent secret de gran?
Fins a aquest punt, no! Recordo que també per aquella època molts volien ser arqueòlegs per Indiana Jones, però no he sentit mai aquesta curiositat, per molt que em captivés.
I quin Agent 007 hauria volgut encarnar, si més no en la ficció?
És difícil escollir-ne un. Segurament Pierce Brosnan, pel seu carisma. A l’època dels noranta, amb aquells casinos... Sean Connery, amb el seu magnetisme, no em va tocar generacionalment, tot i que m’encanta. Roger Moore li va saber donar un aire còmic de gentleman. Pierce Brosnan, glamur, i va ser el menys dur juntament amb Moore. Brosnan no hauria pogut rodar un Casino Royale, més físic, que un Dalton hauria pogut fer, a més de Craig. Tots aporten coses diferents al personatge i van saber evolucionar segons els gustos de l’època.
Ens oblidem d’un, George Lazenby!
Sí, va ser un actor que no era actor sinó model, australià; va fer un gran treball, tot i no ser actor. La pel·lícula està considerada d’entre les cinc millors de la saga. Ho té tot: bon guió i molta acció.
I en té alguna de preferida, de pel·lícula?
Dubtaria entre Alta tensió i Casino Royale. Aquesta última, a més, la vaig poder veure a l’estrena mundial, que es va celebrar al cinema Odeon de Londres, on van assistir els actors i fins i tot la reina d’Anglaterra. Em va captivar molt; la ruptura entre la sèrie protagonitzada per Pierce Brosnan i Daniel Craig va ser contundent. Hi havia molts detractors, però els primers minuts ja em vaig adonar que estàvem davant d’un actor que ens donaria grans alegries. Va ser una experiència inoblidable assistir a aquella projecció.
James Bond ha celebrat els 60 anys i estem pendents de l’anunci del nou actor que l’encarnarà. Ja té pensat qui o com li agradaria que fos?
Ian Fleming, el creador del personatge, va dissenyar un Bond masculí. Personalment m’agradaria que fos com, fins a l’actualitat, ha estat interpretat. És a dir, una barreja de Craig-Connery, preferiblement. S’especulava sobre diversos actors, encara que mai acaba sent cap dels que la crítica menciona. Per tant, benvingut sigui qui sigui.
N’és tan fan, del personatge literari?
Conec la vida de Fleming, però no soc lector de les seves novel·les.
Però sí tan fan que fins i tot col·lecciona objectes i marxandatge del personatge.
Tinc molts autògrafs acreditats, no personalitzats, i encara incorporo peces noves. De la darrera pel·lícula he aconseguit les mascaretes del dolent, rèpliques d’un artista de Gràcia, molt fidedignes.
Fins al punt de ser fetitxista?
No m’hi considero en l’aspecte material, però en les localitzacions, sí. En aquest tema sí, perquè quan et trobes en un espai on es va rodar alguna escena de la saga és com si t’hi trobessis a dins.
Algun lloc en especial?
Sí, hi ha una presa hidroelèctrica a Suïssa, prop de Lugano, a la frontera amb Itàlia, que apareix a Goldeneye (1985), quan s’infiltra en una suposada base russa. Em va impactar molt ser-hi. Quan arribes hi ha una empresa de turisme actiu que es dedica a reproduir el salt que fa l’especialista. No em vaig atrevir, però era espectacular veure els que feien el salt. Un altre lloc que em va agradar molt és el desert de les Bardenas Reales, a Navarra: allà s’hi va rodar una seqüència d’Amb el món no n’hi ha prou (1999). Va ser una aventura d’arqueologia cinematogràfica trobar el mateix forat per on apareixen els personatges quan surten expulsats d’un ascensor d’una suposada mina d’una base russa. Encara vaig trobar les restes dels cables de l’explosió semienterrats al terra! Va costar molt, partia només dels fotogrames, i em va fer ballar molt el cap, i quan ho trobes et sents com un arqueòleg. Molt a prop d’allà, en un paratge que es diu el Barranco de las Cortinas, s’hi va rodar més tard Joc de trons. A diferència de la sèrie, aquí no es va aprofitar gaire l’entorn paisatgístic, espectacular. Tenien la necessitat de rodar en una zona ampla i plana, i això fa que no s’apreciï gaire el lloc. Forma part d’un polígon de tir de l’OTAN i els divendres hi practiquen els avions amb unes dianes molt grans. És un paratge preciós al qual molta gent va a caminar i amb bicicleta.
I ha anat a algun d’exòtic?
He voltat pràcticament només localitzacions europees. Londres, per descomptat; Txèquia, a la zona balneària de Karlovy Vary que apareix a Casino Royale; al Marroc, al Tànger que surt a Alta tensió i a Spectre... Per anar a totes les localitzacions em caldria una inversió molt important.
I a Catalunya mai no hi han rodat, oi?
No, a Catalunya van rodar-hi un espot publicitari de la marca de cervesa Heineken. Van triar dues localitzacions: el castell de Tamarit, de Tarragona, i Cardona. És un espot molt graciós, amb Daniel Craig com a protagonista. A l’Estat espanyol sí que hi han rodat; a Bilbao, a Conca i a Cadis, Mor un altre dia (2002), fent veure que és l’Havana. A la darrera, hi apareix Santiago de Cuba i en realitat estava rodada a Jamaica.
Cert, això ho han fet sovint, recordo que a ‘Només per als teus ulls’ (1981) apareixia una persecució hilarant amb un 2CV en un camp d’oliveres als afores de Madrid quan en realitat eren localitzacions d’algun lloc de Grècia.
Sí, i a Mai diguis mai més (1983) es van rodar seqüències a Almeria perquè Sean Connery aleshores tenia una segona residencia a Marbella i va recomanar aquesta localització.
El llibre ve a ser una guia de totes aquestes localitzacions que apareixen a les pel·lícules de Bond.
Sí, una guia de forma cronològica, des de del Doctor No fins a Spectre (2015), que és quan vaig publicar la primera edició.
Què creu que és el que atrau tanta gent a anar a un lloc que ha vist a la pantalla?
Crec que hi ha en bona part un component emocional. Per als cinèfils que fan aquest tipus de turisme és com si estiguessis dins aquella història, et transporta a aquell món de fantasia que has vist projectat. És l’excusa perfecta per descobrir després la història del lloc.
Ja té previst quins seran els seus propers viatges?
M’agradaria anar a Croàcia, a Dubrovnik, no només per Joc de trons sinó també per Star Wars, ja que a la darrera trilogia de Disney hi apareixen algunes seqüències rodades allà, tot i que amb molt pes de digitalització. També a alguna localització de l’últim film de Bond, a la italiana Matera, per veure aquella ciutat tan antiga amb cases dins de coves. Allà també s’hi va rodar La Passió de Crist de Mel Gibson, que va ser qui la va posar al mapa cinematogràfic. I a Irlanda, m’agradaria poder arribar a les illes Skellig, on es van rodar seqüències de la primera entrega de l’última trilogia, on Luke Skywalker es refugia.

Viatjant per llocs de pel·lícula

Jaume Palau s’ha especialitzat en turisme cinematogràfic i, com tants altres turistes amants del cinema i de sèries, no dubta a lligar una activitat d’oci com és viatjar amb la visita a localitzacions, pel plaer de descobrir i redescobrir un paisatge, una ciutat o un monument vist prèviament en una pantalla. Ell, a més, en fa publicacions, exposicions i presentacions, d’això: Licencia para viajar. Guía definitiva de viajes por el mundo de 007, Set Wars. Viaje a los escenarios de una galaxia no tan lejana..., De vacaciones por los Siete Reinos i, el més recent, Un país de película. Un viaje por España y sus escenarios de cine, totes elles guies amb què ens transporta a escenaris que ens han tocat la fibra. En aquest últim, viatgem per les localitzacions de Lawrence d’Aràbia, Doctor Jivago, La mort tenia un preu, Conan el Bàrbar; on van rodar Orson Welles, David Lean, Stanley Kubrick, Franklin J. Schaffner, Richard Lester, John Milius, Steven Spielberg, Ridley Scott, o que van trepitjar actors com Charlton Heston, Sophia Loren, Kirk Douglas, Clint Eastwood, Claudia Cardinale, Harrison Ford, Bruce Willis o Matt Damon, o també Connery, Sean Connery.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia