Revertir l’abecedari

La z és la darrera lletra de l’abecedari. La programació juvenil és la que costa més de trobar en les cartelleres convencionals: l’última de la cua a incloure-la. El Festival Z, que comença avui i s’allarga fins diumenge, reivindica invertir l’odre de l’abecedari i convidar els joves a empoderar-se construint creacions i també la programació del festival. Des d’avui i fins diumenge, es programen funcions, espectacles en creació i projectes embrionaris en unes jornades de debat que busquen implicar també els programadors per construir una comunitat transversal que aposti per espectacles híbrids i que superin les fronteres del territori, les disciplines i també l’edat. Els matins es promouen les trobades entre artistes i programadors; i a les tardes es concentra l’activitat escènica.

Aquesta és la segona edició del Z, després que l’any passat s’estrenés en una versió beta. S’ha incrementat la participació de persones menors de 30 anys (principalment noies) en l’equip directiu del festival i també en la comissió del jurat que fa una primera selecció d’obres per incorporar-les al cartell. Bona part del col·lectiu procedeix de l’ERAM i El Galliner: són joves però no inexpertes, puntualitza Laura Pujol (coordinadora del cercle de debats). El Canal, a Salt, serà aquest any el centre neuràlgic d’un festival que repeteix les sales d’exhibició a La Mercè i al Municipal de Girona. Íria Regueiro (adjunta a direcció) celebra que aquest equipament per fi tingui un interlocutor i un projecte, del qual, això sí, desconeixen quan i com s’implementarà.

El lema d’enguany, Explorant futurs escènics, fuig de la precarietat en què està instal·lada la creació més jove. El festival procura tractar totes les peces amb igualtat, indica Eva Ferré (coordinadora d’activitats professionals). La coordinadora dels debats lamenta el mal context però confia a aconseguir reconeixements similars als de grups com ara Las Huecas i José y Sus Hermanas, “les fem estendard”. El col·lectiu L’Última Merda prepara una intervenció ludicoreflexiva per elaborar una llei del teatre fictícia. Ve a ser una segona part de l’acció que ja van idear a l’Escena Poblenou, a l’octubre.

El festival comença aquesta tarda amb la presentació d’un projecte en residència, Un segundo bajo la arena, que s’estrenarà en la pròxima edició de FiraTàrrega. Els cinc títols d’exhibició són Meta (Cia. Cicuta); Que s’acabi el món és culpa meva (La Intempèrie), Cry Babies (The Followers), Deseo de ser punk (Damedaño) i Anomalía y excepción (Maria Cambil).

El Z, que impulsa l’exdirector de FiraTàrrega Jordi Duran, floreix a Girona, on hi ha ara un focus interessant des que Elena Carmona dirigeix el Municipal i advoca per crear una comunitat, paral·lelament a l’Artèria del Temporada Alta, per exemple. Pujol confia molt en un concepte de comunitat ampli. El públic jove se’l troba, per exemple, en les presentacions de finals de curs a la Planeta dels alumnes de l’ERAM. En aquests fòrums, però, s’hi troben a faltar adults, critica Pujol. I és que, admetent que les primeres creacions siguin més espontànies i menys exigents, “cal sentir un cop d’espatlla dels adults per acompanyar-los a començar”. Sense aquesta comunió, les polítiques d’apropar el públic jove, que existeix, tenen un cert regust a arrossegar-lo a les programacions convencionals. I l’ordre del vocabulari acaba resultant inamovible.