Art

Un any amb Turner, Magritte, Klee i Morandi

La saga de fotògrafs Català tindrà una gran exposició al Museu d’Història

Albert Serra la farà a la Fabra i Coats

Corri’n a agafar l’agenda, que el nou any ve carregat d’exposicions. El problema per als que tenen l’hàbit de visitar-ne serà trobar temps per poder-ne gaudir al màxim. I els més exigents, no cal que pateixin: hi ha propostes de gran qualitat.

William Turner és el gran nom del programa del MNAC. L’exposició, en col·laboració amb la Tate de Londres, s’obrirà al maig i aprofitarà per fer una mirada als artistes catalans coetanis seus. Gràcies a una altra aliança, en aquest cas amb El Prado i el Palazzo Barberini de Roma, per fi es podrà veure sencera la Capella Herrera d’Annibale Carracci (al juny). El museu de capçalera de l’art català també dedicarà mostres al pintor i crític d’art Feliu Elias i a la fotògrafa Mey Rahola; celebrarà dues donacions, la de l’arxiu d’Hermen Anglada Camarasa i la de les obres de Benet Rossell; i continuarà obrint els seus espais a artistes vius, com Jordi Bernadó, que farà una instal·lació a la Sala Oval.

Més grans noms. Paul Klee, a la Fundació Miró (del 20 d’octubre al 12 de febrer). I Miró, el Miró col·leccionat pel mateix Miró que els hereus han dipositat a la seva fundació de Montjuïc (del 31 de març al 25 de setembre). A CaixaForum, René Magritte (del 24 de febrer al 5 de juny) encetarà un any en què veurem els tatuatges amb ulls artístics (del 18 de maig al 22 d’agost) i Jean-Paul Gaultier fent jugar moda i cinema (del 5 de juliol al 23 d’octubre).

Al Macba, la seva nova directora, Elvira Dyangani Ose, presentarà al febrer la programació completa. De moment només en sabem dues propostes, i les dues de dones que defugen la idea d’artista com a geni individual: la barcelonina Teresa Lanceta (del 8 d’abril a l’11 de setembre) i la brasilera Cinthia Marcelle (del 15 de juliol al 8 de gener). També són secrets encara bona part dels continguts del Museu Picasso, però sí que ja podem fixar a l’agenda una cita amb les obres d’època blava dels seus fons després d’haver estat sotmeses a un estudi amb l’última tecnologia (del 5 d’abril al 25 de setembre).

I més grans noms: el pintor i gravador italià Giorgio Morandi, amb el qual La Pedrera reprèn la seva activitat expositiva estroncada per la pandèmia (del 4 de febrer al 22 de maig). Organitza la mostra d’aquest esperit lliure de les avantguardes conjuntament amb la Fundació Mapfre, que al seu centre KBr tornarà a donar joc al bo i millor de la fotografia: Lee Friedlander (del 17 de febrer al 15 de maig), Bleda y Rosa (de juny a setembre), i Carrie Mae Weems (d’octubre a gener). En petit format, el KBr brillarà amb muntatges dedicats a Adolf Mas, a les ressonàncies entre autors clàssics i contemporanis vistes pel fotògraf Joan Fontcuberta i als nous talents formats a les escoles de Barcelona.

En fotografia, l’oferta és de primer nivell. Mae Weems (per cert, comissariada per Elvira Dyangani Ose) es desdoblarà a la Fundació Foto Colectania, on també s’exposarà el treball de l’indígena peruà Martín Chambi (del 21 de març al 5 de juny). I l’imperdible dels imperdibles l’allotjarà el Museu d’Història: una mostra de la saga dels Català, Pere Català Pic, Pere Català Roca i Francesc Català-Roca (a partir de finals d’aquest mes).

A La Virreina, la fotografia hi té tant a dir com totes les altres expressions artístiques que reflexionen sobre la imatge. Paraula inclosa. Marguerite Duras tindrà un paper protagonista en la seva temporada, en una exposició (del 4 de març al 2 d’octubre) que pararà una atenció especial en la seva producció cinematogràfica, televisiva i radiofònica, internament lligada a la literària. Un altre moment fort de l’any el marcarà el cineasta Pedro Costa (del 21 d’octubre al 23 d’abril). La Virreina també ens descobrirà la faceta de fotògraf d’Antoni Miralda (del 18 de març al 19 de juny) i reivindicarà com cal, trinxant tòpics superficials i en bona mesura masclistes, el llegat d’Amèlia Riera (del 15 de juliol al 23 d’octubre). Hi haurà espai per a la creació actual més desperta (Oriol Vilapuig, Èlia Llach, Art Larson) i per a projectes d’ànima arquitectònica (d’una banda, una història de l’habitatge social del sud d’Europa entre el 1945 i el 1976 i, de l’altra, l’aventura fallida d’un gratacel a Caracas). I un exercici especulatiu: com serà una biennal d’art el 2064?

Més fotografia. A l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, la dels fotògrafs que van retratar amb entusiasme al segle XIX les innovacions urbanes (del 16 de juny al 23 d’octubre) i la de Jordi Pol, que ens farà retrobar amb la ciutat dels anys setanta i vuitanta del segle passat (del 23 de novembre al 21 de maig).

Els secrets del cervell

El CCCB dedicarà bona part de l’any a escodrinyar els secrets del cervell humà. Primer de bracet del psiquiatre republicà Francesc Tosquelles, que en el seu exili republicà va omplir de dignitat els manicomis (del 7 d’abril al 28 d’agost) i després amb una altra ambiciosa mostra made in CCCB, és a dir, coral, transdisciplinària i polièdrica (del 12 de juliol al 20 de novembre). Tancarà el programa una proposta de joves autores de còmic d’avantguarda (del 13 de desembre al 14 de maig).

La Fabra i Coats indagarà en els vincles entre les arts visuals i el cinema. La part dels cineastes estarà coberta pel tailandès Apichatpong Weerasethakul, que obrirà el curs, i el català Albert Serra, que el tancarà. La de les arts visuals tindrà les veus de Rein Jelle Terpstra, Lúa Coderch i Marine Hugonnier.

Santa Mònica estrenarà l’any amb un projecte sobre el pes de la tradició (del 2 de febrer a l’1 de maig) i l’acomiadarà reflexionant sobre el concepte de llar (setembre).

Goshka Macuga ens parlarà de la relació entre art, poder i història a la Fundació Tàpies (del 16 de març al 25 de setembre). La Fundació Brossa rescatarà el gravador i fotògraf Enric Tormo per conèixer alhora aspectes inèdits dels seus amics de Dau al Set (del 17 de març al 31 de juliol). A la Capella, Christian Alonso comissariarà una mostra sobre la interdependència entre espècies, humanes i no humanes (del 3 de febrer al 30 d’abril). I al centre d’arts digitals Ideal, un aaaltre gran nom: Dalí, el Dalí cibernètic passat pel sedàs de les noves experiències immersives (setembre).

Al Museu d’Arqueologia hi desembarcarà una gran exposició sobre els 30 anys de recerca en arqueologia subaquàtica a Catalunya (a partir del 28 d’abril). Al Born commemoraran el 35è aniversari de la mort de Primo Levi (del 29 d’abril al 26 de juny) i confiaran a artistes contemporanis que facin aflorar els rastres visibles i invisibles de la repressió franquista (de l’1 d’octubre al 31 de gener). Al Museu d’Història de Barcelona posaran l’accent en la ciutat dels polígons (a partir del juny). I el Museu del Disseny ens ho explicarà tot i més del joier Enric Majoral (tardor).

Als centres de la Fundació Vila Casas l’activitat sempre és intensa. Plats contundents als Espais Volart: una antològica de Luis Claramunt (a partir del 21 de gener), la picassofòbia en el tardofranquisme (maig) i Marcel Proust digerit pel pintor Luis Marsans (octubre). A Can Framis: Isidre Manils (febrer), Stella Rahola Matutes (primavera) i Eugènia Balcells (octubre). Al Palau Solterra de Torroella de Montgrí: Jean Marie del Moral (aquest hivern) i Jordi Esteva (primavera). I a Can Mario de Palafrugell: Subirachs (primavera).

A la primavera, als Volart també s’obrirà una de les exposicions de l’Any Guillem Viladot. Per viure’l plenament caldrà fer diverses visites a la seu de la seva fundació, Lo Pardal, a Agramunt. La primera mostra s’inaugurarà el 29 de gener.

Els museus de tot el país estan preparats per fer del 2022 un any expositiu trepidant. Al Museu de Solsona examinaran els últims sospirs del barroc a Catalunya. A la Fundació Apel·les Fenosa reviscolaran les obres perdudes de l’escultor. Al Museu d’Art de Cerdanyola restituiran un noucentista oblidat, Manuel Cano de Castro. Al Museu Episcopal de Vic ens explicaran el sentit dels animals que poblen les obres d’art medieval. El Museu de l’Empordà, a Figueres, presentarà la col·lecció artística del cineasta Pere Portabella. El Museu d’Art de Girona es conxorxarà amb les artistes que va promoure la revista Feminal (1907-1917). I al CaixaForum de Lleida lluirà un fons de cartells de la publicitat més primigènia.

I això, de fet, només és un tast.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia