Estava enamorada dels llibres des de molt petita, i segons va declarar en una entrevista feta per Joaquim Pla i Dalmau, sentia atracció pels aparadors de Can Geli i de Can Dalmau Pla. Tot i que en acabar els estudis va entrar a la Diputació, quan els directius de l’empresa D.E.L.S.A. li van oferir feina a la llibreria Empúries, no s’ho va pensar dos cops. No era dona de burocràcies administratives i com si pugès l’escala de Jacob, allà va començar com administrativa, per passar desprès a l’atenció del públic, més tard a encarregada i finalment directora càrrec que va ocupar fins a la jubilació.

Montserrat Guardiola, que sempre va mantenir un tracte amable amb els clients, considerava que el llibre no era un objecte de comerç sinó un instrument al servei de la cultura i un recull d’idees per al futur. Ella va fer de l’Empúries un espai d’intercanvi en què se celebraven tertúlies i debats literaris que aplegaven els noms més destacats del món de les lletres de la ciutat.