Un món feliç

Malgrat que sembli que les distopies només existeixen des de fa pocs anys, quan el terme s’ha posat de moda fins i tot entre adolescents que no deixen de taral·lejar-lo el segle XX n’acumula un munt d’exemples. Una de les més cèlebres és Un món feliç, publicada l’any 1932 per Aldous Huxley. El polièdric filòsof britànic ens introduïa en un món deshumanitzat i tecnològic, on els individus són preconcebuts i, posteriorment, classificats, en funció de les seves capacitats intel·lectuals.

Mitjançant una llum tènue i una escenografia de mínims, la coreògrafa valenciana instal·lada a la Haia fa anys Marina Mascarell ha transformat idees en moviment amb sis intèrprets a Orthopedica corporatiu, el seu darrer treball, que, inspirat en la novel·la de ciència-ficcióLa parábola del sembrador, d’Octavia E. Butler, s’ha estrenat a la sala Maria Aurèlia Campany del Mercat de les Flors. Amb posat absent i desatent, l’elenc irromp a l’escenari amb moviments pausats, que allotgen el so metal·litzat que els compassa. Un soroll que prové i evoca el món industrial al qual pertanyen i del qual, també, sembla que pretenen fugir. Abraçats i a voltes, literalment, empeltats als tubs de plàstic que els acompanyen, els ballarins s’afanyen a alliberar-se de la solitud que els assetja, un procés en què necessiten de tots aquells altres elements d’origen orgànic que els connecta amb la terra, amb l’origen primigeni del qual en formen part. Amb Orthopedia corporation, Marina Mascarell, qui recordem, ha creat obres per a destacades companyies, com ara la Nederlands Dans Theater de la Haya, Göteborgs Operans Danskompani, Lyon Opera Ballet, Skånes Dansteater de Malmö i Dance Forum Taipei, ens dibuixa una gran constel·lació humana on l’altre, aquesta és la diferència, se’ns revela comquelcom a descobrir i a potenciar. Amb aquesta declaració de principis, Mascarell explora el moviment del cos amb una tècnica precisa que desprèn les pulsions del mon contemporani. Pulsions que l’elenc de ballarins i ballarines expressa sota el compàs d’un ritme precipitat que, de vegades, arriba a dilatar-se en excés, però que, en el seu conjunt, transfereix el batec d’un futur humanitzat o, el que és el mateix, d’un món feliç en llibertat.