El diàleg de l’art i el disseny surrealista, a CaixaForum

Per culpa de la pandèmia, però també gràcies a ella, CaixaForum Girona ofereix en el millor moment possible una exposició que posa de manifest la influència que ha tingut el surrealisme en la mirada contemporània envers la realitat. Concretament, enfocant el diàleg establert en el que és el moviment artístic més influent del segle XX i el disseny, a través d’una completa exposició que conté més de dues-centes obres d’art i objectes i que explora la relació entre ambdues disciplines des de fa un segle.

Inaugurada ahir, Objectes de desig. Surrealisme i disseny, 1924-2020 és coorganitzada per la Fundació La Caixa i el Vitra Design Museum i disposa de peces de col·leccions i museus d’arreu del món d’artistes de la talla de Man Ray, Lee Miller, Joan Miró, Meret Oppenheim i Salvador Dalí, i dissenyadors i arquitectes com Gae Aulenti, Le Corbusier, Ray Eames i Achille Castiglioni. L’exposició posa de manifest, com va subratllar amb una petita lliçó magistral ahir el seu comissari, Mateo Kries, director del Vitra Design Museum, els rics paral·lelismes i connexions entre objectes de disseny i obres d’art: “És una relació d’anada i tornada, ja que el surrealisme es va inspirar en part en els objectes quotidians i en el disseny, però, per la seva banda, aquest moviment artístic també va impactar en el disseny des del principi i va ajudar a alliberar el disseny del dogma funcionalista segons el qual «la forma segueix la funció», en una clara crítica al racionalisme.” Un influx que va començar als anys 30, es va intensificar després de la Segona Guerra Mundial i continua sent ben vigent en una part del disseny contemporani. Empremtes patents que trobem des del mobiliari i l’interiorisme fins al disseny gràfic, la moda, el cinema i la fotografia.

L’exposició està dividida en quatre àmbits, començant pel que es titula Somnis de modernitat. En aquest es mostren els primers objectes que van abraçar els principis surrealistes des que André Breton va publicar el manifest del moviment el 1924. L’espectador hi trobarà des dels influents ready-made de Marcel Duchamp en escultures de Meret Oppenheim i Salvador Dalí fins a les sorprenents propostes del disseny d’un apartament a la manera d’un collage surrealista realitzades per l’arquitecte Le Corbusier, capdavanter del moviment racionalista, amb mobles exuberants, entapissats brillants i un conducte de ventilació amb forma de periscopi.

Imatge i arquetip és el segon àmbit, a través del qual s’aprecia la voluntat del surrealisme per subvertir la vida quotidiana. Com a peça representativa podem prendre la taula que es pot desplaçar sobre rodes de bicicleta que l’arquitecta Gae Aulenti va realitzar el 1993 i que al·ludeix a la cèlebre roda de bicicleta de Duchamp. A Surrealisme i erotisme, l’amor i la sexualitat prenen forma i recorden com els artistes i dissenyadors, inspirats en aquest moviment, van aportar una alta càrrega eròtica en obres d’art i també en dissenys d’interiors i mobiliari. Dalí, Man Ray, Lee Miller, així com la dissenyadores Wieki Somers o Elsa Schiaparelli, aporten el seu estil. Finalment, El pensament salvatge es dedica a la influència que van tenir l’art africà, l’art d’Oceania i dels nadius americans, i van incorporar tècniques que volien obrir les portes de l’inconscient i l’atzar, com les pràctiques de l’escriptura automàtica i les associacions lliures.