Cultura

Una diversitat d’enigmes

Stone aborda de nou el cas JFK en un documental dut a Canes, on l’iranià Farhadi triomfa amb un film moral

Oliver Stone ha estat a Canes per presentar fora de concurs un documental amb el qual, trenta anys després de JFK, torna a abordar l’assassinat del president Kennedy amb la convicció que, un cop oberts els arxius secrets cinquanta anys després dels fets, hi ha proves evidents de les mentides de la versió oficial. A JFK revisited: through the looking glass, Stone vol demostrar de manera exhaustiva que els estudis forenses van ser falsificats i que no només hi va haver un franctirador. Va ser la màfia, la CIA, l’FBI o els anticastristes? El cas és que l’extrema dreta nord-americana conspirava i que algunes intencions polítiques de Kennedy (com ara la d’abandonar el Vietnam) van ser eliminades quan el seu cos no estava ni enterrat.

A competició ahir s’hi va projectar amb èxit Un heroi, el nou film de l’iranià Asghar Farhadi, que hi demostra que rodant al seu país (i no a França o a l’Estat espanyol, on va realitzar la decebedora Todos lo saben) sap expressar el seu talent narratiu i dramàtic per exposar qüestions morals, com en el cas d’Una separació i El client. Un home (excel·lent Amir Jadidi) ha d’entrar a la presó perquè no pot pagar un deute amb el seu inflexible excunyat. Una argúcia el presenta com un heroi davant l’opinió pública amb la intervenció d’una organització solidària, les xarxes socials i la televisió, que tot ho converteix en espectacle. Però, a través de la mentida, adquireix una veritat moral.

Fa tres anys, el director teatral i cinematogràfic Kirill Serebrennikov, en arrest domiciliari, no va poder presentar a Canes Leto (L’estiu), una bella pel·lícula tan enèrgica com malenconiosa que evoca l’emergència, a principis dels anys vuitanta a Rússia, del rock com una forma de vida i de dissidència política. Ahir va projectar-se a concurs La febre de Petrov, però el seu director tampoc ha estat a Canes perquè continua sense poder sortir del país en ser condemnat per malversació de diners públics en un teatre de Sant Petersburg; Serebrennikov i els seus defensors mantenen que és una punició per la seva oposició a Putin. Adaptant la novel·la Els Petrov, la grip, etc. (2016), d’Alexei Salnikov, l’acció se situa a Iekaterinburg, a la Sibèria Occidental, i té com a protagonista un mecànic i dibuixant de còmics que estossega a causa d’una grip (o serà una altra cosa?). El film comença i acaba en un autobús i allò que s’hi fa visible no se sap si és real, al·lucinat o recordat. Formalment audaç, amb llargs plans-seqüència que dilueixen les coordenades espai-temps, es fa deliberadament enigmàtic i confús: tot i les imatges immersives, costa entrar-hi i pair-lo. Hi palpiten les frustracions socials de la Rússia postsoviètica.

D’Ucraïna, que va formar part de la Unió Soviètica, ha arribat un film de Sergei Loznitsa, Babi Yar. Context, construït amb imatges d’arxiu. Imatges filmades pels nazis durant la seva ocupació d’Ucraïna l’any 1941 sense que n’hi hagi (només unes fotografies que resten com a testimoni) de la matança de 33.000 jueus perpetrada en un sol dia i en bona part a la pedrera de Babi Yar. Imatges filmades per càmeres soviètics quan el seu exèrcit va vèncer l’alemany. I també dels processos contra els nazis, als quals es condemna per haver assassinat ciutadans soviètics sense esmentar l’extermini jueu. Per això, Loznitsa, que va presentar fora de concurs aquesta poderosa contribució a la memòria històrica, ha volgut incloure un text del periodista i escriptor Vassili Grossman, que lamenta tot allò que va perdre “Ucraïna sense jueus”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.