Música

LA GALERIA

Da Fak, el germà díscol

Òscar Martorell és Da Fak, un ‘rapper’ atípic que presenta l’EP ‘High’, produït pel seu germà Guillermo

Els germans Martorell Casanovas, Guillermo i Òscar, són tot un fenomen a estudiar: pura creativitat musical, expressada des de fa anys a través de canals ben diferents, no sempre coincidents entre ells. Han viscut de prop l’art i la creativitat des de ben petits –estan vinculats per llaços familiars a l’enyorada galeria d’art Cyprus, de Sant Feliu de Boada (Baix Empordà)– i sempre han estat immersos en projectes interessants: Guillermo, el gran, va començar fa gairebé vint anys amb Jellyfish Skies, al costat de Toni Molina, bateria per excel·lència de l’escena bisbalenca. Després va formar amb Miguel Yuste Mr. Hubba & El Mono Inventor, interessant projecte de música experimental que no va aconseguir tota la repercussió que mereixia. Després de treballar com a productor o instrumentista amb Mariona Aupí, Mazoni i Maria Rodés, Guillermo s’ha centrat en la seva gran passió: la música per al cinema i el teatre. Entre els seus últims treballs, hi ha la banda sonora de l’obra de teatre La morta, de Marc Crehuet.

L’Òscar va ser cantant i guitarrista dels memorables Sanjays , que entre el 2011 i el 2015 van publicar tres àlbums de pop lisèrgic i ballable. Paral·lelament, amb l’artista plàstic David Cabello va activar Macrobukkake, grup indomable, ja des del nom. Després de dos discos sorprenents, Landscape of your brain (2013) i Acapulco (2014), Macrobukkake es va acomiadar amb Farewell (2020), però l’Òscar ja tenia un altre front obert: Da Fak.

Da Fak és el seu projecte més personal o, com a mínim, el que el mostra més com a solista, un rapper atípic amb una “lírica subterrània, encesa i desenfadada que brota de l’ànima”. Da Fak recita més que canta –“la idea era fer una cosa propera al hip-hop, però ha sortit força pop”, diu ell– sobre un excitant còctel de ritmes amb diferents proporcions de soul, funk i jazz, i un bon equilibri entre instrumentació analògica i electrònica. Després d’alguns singles publicats el 2019, com ara Ácido y fresh i Alter ego, Da Fak ha reaparegut aquest any amb l’EP High , produït pel seu germà Guillermo –“com a germans, discutim bastant, però és divertit”– i gravat als Cardamomo Studios de la Bisbal, amb la guitarra d’Emili Bosch i la bateria de Malcus Codolà (b1n0), més els teclats de Jordi Pareta, dels desapareguts Acció, i la veu de Carla Gimeno Grauwi (The Crab Apples) a Locura vinila i Winner, dos dels quatre temes d’aquesta petita joia d’onze minuts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.