‘De l’inconvénient d’être né és el títol original d’un llibre d’aforismes del filòsof nihilista Emil Cioran, que imaginava el fet de no haver nascut com una gran felicitat i una gran llibertat. La directora austríaca Sandra Wollner ha manllevat el títol a Cioran, i també diu que ha tingut present la sornegueria d’un pensador que semblava extreure una estranya vitalitat del seu pessimisme existencial “en els cims de la desesperació”, per a un film protagonitzat per un androide que, en principi, té l’aparença d’una nena, però que, en canviar de propietari, es transforma en un nen: un “personatge” encarnat, amb una màscara de silicona, per una jove actriu amagada darrere un pseudònim (Lena Watson) amb la idea de protegir-la del que pot dir-se sobre algunes escenes que poden resultar incòmodes, com ara unes que, ho reconeix la directora, poden fer pensar en Lolita.

Es pot parlar pròpiament de naixement en el cas d’un robot? I, si no ha nascut, de felicitat i llibertat? Potser les viu en les seves falles i fugides en el trànsit entre un propietari i l’altre. Tanmateix, suposar-ho és una projecció equivocada perquè aquesta criatura ni té emocions humanes ni vol tenir-les: com diu la directora, és una mena d’anti-Pinotxo. Està programada amb els records dels seus usuaris, de manera que el film és una exploració sobre la construcció de la memòria, entre altres coses que el fan inquietant, desconcertant, estranyíssim. Essent una mena de ciència-ficció naturalista, les seves imatges (i sons) pertorben en la tensió entre l’orgànic i l’electrònic, la naturalesa i l’artifici, el passat i el futur. I també la llum i, encara més, l’obscuritat.