Els experts en novel·la negra i policíaca Àlex Martín Escribà i Jordi Canal i Artigas acaben de publicar el segon volum de Trets per totes bandes (Alrevés), amb què conclouen l’anàlisi històrica del gènere, l’ordenen i classifiquen els molts subgèneres i derivacions culturals que l’acompanyen.

El juny del 2019 van publicar el primer volum de Trets per totes bandes, que comprenia el període que va del 1841 al 1975. Aquest segon assaig divulgatiu, molt similar a l’anterior pel que fa a volum i estructura (text d’estudi, tria de portades i llistes de cànons), és una dissecció de l’època contemporània del gènere segons un criteri personal però ben argumentat i recolzat en altres estudiosos de renom. El prefaci, el signa Massimo Carlotto.

Martín i Canal, amb la cura, el rigor i l’exhaustivitat habitual (hi ha un índex final amb la relació dels 584 autors que, d’una o altra manera, treuen el nas en l’assaig), a una de les diverses conclusions a què arriben és que “el gènere es torna cada cop més polièdric i multiforme, és ple de matisos i excepcionalitats per totes bandes”.

Ens parlen de la renovació del gènere en les darreres dècades i classifiquen una trentena llarga d’etiquetes: de la novel·la etnològica a la metafísica, de la mediterrània a la ucrònica, del domestic noir al gastronoir i el tartan noir, entre un llarg etcètera. Uns trets que arriben per totes bandes i que, ordenats, encerten la diana.