«Més raons de pes» fa un merescut homenatge col·lectiu a Umpah-Pah

Global edita aquest mes un CD amb 17 versions del grup gironí fetes per músics catalans i espanyols

No hi haurà reunió d'Umpah-Pah, com sí va haver-n'hi de Sopa de Cabra per donar suport al seu disc d'homenatge (Podré tornar enrere), també editat per Global, però els autors de Raons de pes (1991), Bamboo Avenue (1992), Bordell (1994), Triquiñuelas al óleo (1994) i La columna de Simeón (1996) han donat el seu vistiplau entusiasta al projecte. Tot i que el títol és un homenatge directe al del primer disc d'Umpah-Pah i el disseny ho és també al de Bamboo Avenue –concretament al de la versió en elapé, que incloïa un divertit diari: The Bol·lingers News–, els 17 temes de Més raons de pes repassen equitativament tota la trajectòria del grup: hi ha 4 cançons de cadascun dels dos primers discos, editats per Salseta, i 4 més de l'últim, La columna de Simeón, colofó de la seva abrupta aventura en el mercat espanyol, de la mà d'una multinacional. De Bordell i Triquiñuelas..., editats simultàniament –un disc en català, l'altre en castellà: fent història–, hi ha 3 i 2 cançons, respectivament. Una cosa unifica tristament els cinc treballs d'Umpah-Pah: actualment estan tots descatalogats i, com diuen a Global, «no es troben ni a l'Emule».

En canvi, hi ha gent que encara conserva la maqueta del grup (Tomahawk, 1990) com una joia familiar, i alguns recorden que van assistir a aquell primer concert que ara commemora el disc, celebrat la tardor del 1989 en una efímera sala gironina anomenada Shock. En canvi, Puntí, autor del disseny del disc, ha preferit dedicar la portada a la plaça Major d'Amer, on Umpah-Pah es va formar, concretament al bar Springsteen. Puntí, ara definitivament Josep i no Adrià, ha estat l'únic membre del grup que ha participat en el disc, amb una versió de Mirall capgirat i fent uns cors a la versió de Shuarma. El disc inclou també una adaptació electrònica del clàssic La catximba interpretada per Xavi Lloses, Gerard Quintana, Mazoni, Miquel Abras, Le Croupier i Rosa Pou.

ARTISTES I CANÇONS

Josep Puntí: «Mirall capgirat»
Una gravació del 2007, produïda per Enrique Bunbuy
Bunbury: «Sí»
Relectura jazzística d'un tema ja versionat abans per l'aragonès
Iván Ferreiro: «Un joc d'ous»
Primer tema en català de l'exlíder de Los Piratas
Refree: «Sueño dormido (al fondo del abrevadero)»
Mishima: «Sants innocents»
Love of Lesbian: «Verge albina»
Pau Vallvé: «El boulevard dels xiprers»
Egon Soda: «Nina ensucrada»
Cinc temes que mostren la influència d'Umpah-Pah en l'escena «indie» barcelonina
Gossos: «Bevent passant»
Un «reggae» molt en la línia dels manresans
Shuarma: «Entre tú y tú y yo»
Un tema perfecte per a l'exlíder d'Elefantes
Amparo Sánchez: «Sonrisita preñada»
L'exveu d'Amparanoia, una de les presències més inesperades del tribut, fa una versió despullada només amb guitarres i veu
Santa N: «Sed de mal»
Carlos Ann i la banyolina Mariona Aupí reivindiquen les «Triquiñuelas al óleo»
Mazoni: «El jardí dels préstecs»
Le Croupier: «Tocayo»
Miquel Abras: «Novembre»
Tres hereus naturals, des de la Bisbal d'Empordà i la Cellera de Ter
Plouen Catximbes i Abús: «Rapapiejant»
Una bona coalició. Els primers no se n'amaguen, ja des del nom
Gironins i Borinots: «La catximba i els rostolls de l'Angelina»
Èxtasi col·lectiu


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda