Cultura
Els arqueòlegs fan l'agost
Els primers resultats estan sent fructífers, en espera que la majoria de campanyes concloguin al setembre
El 80% de les intervencions arqueològiques es concentren en la temporada estival
Amb l'arribada de l'estiu l'activitat arqueològica s'incrementa. És, literalment, la temporada alta dels arqueòlegs, sigui per raons meteorològiques o perquè les excavacions esdevenen autèntiques escoles de pràctiques per als estudiants. És tant, que un 80% de les intervencions arqueològiques es concentren en la temporada estival.
I, si hi ha una demarcació que durant aquest període de temps registra anualment el pic d'activitat, aquesta és, sens dubte, la gironina. Una particularitat que enorgulleix el director dels serveis territorials de Cultura, Francesc Ten, que valora positivament el nombre de sol·licituds d'excavacions, prospeccions arqueològiques o controls preventius: un total de 58. Segons detalla: “Les xifres són similars de les altres campanyes. Les intervencions de recerca [30] són les mateixes de l'any passat i només varia el nombre de preventives [27], de les quals, fins a la data d'avui, encara no tenim resultats destacables.”
L'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Selva són les comarques que concentren el nombre més alt de sol·licituds d'excavacions, les dues primeres en nombre d'intervencions de recerca i la de la Selva quant a controls preventius.
En espera que les campanyes arqueològiques concloguin –la majoria estan en curs o a punt d'iniciar-se–, les arqueòlogues del servei d'Arqueologia i Paleontologia dels serveis territorials, Montserrat Mataró i Susanna Manzano, encarregades de coordinar-les, confien que els grans jaciments de les comarques gironines aportin dades interessants, com és ja habitual any rere any.
Es refereixen a jaciments clàssics com la vil·la romana de Vilauba, Ullastret, el castell de Montsoriu –el camp de treball té lloc ara però l'excavació de recerca es farà al setembre–, Santa Creu de Rodes, el poblat ibèric i el Castellum de Sant Julià de Ramis o el conjunt de coves prehistòriques de Serinyà.
També, és clar, un dels jaciments estrella, la vil·la romana del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter), que tot just va finalitzar divendres la novena campanya d'excavació. Els darrers treballs s'han concentrat al sector nord de la vil·la i han posat al descobert les restes d'un conjunt termal de principis del s. I dC, el primer sistema de banys de la vil·la. Aquests banys destaquen per la seva datació d'inicis del s. I dC, ja que els converteixen en uns dels més antics de les terres gironines en entorn rural. Entre els elements recuperats destaca la cambra de banys calents, que conserva bona part de la seva estructura interior (amb el sistema de calefacció sostingut per pilarets).
Tapirs, banyes i denaris
Tres altres grans jaciments s'han avançat a presentar els resultats de les seves respectives campanyes. El camp dels Ninots va ser el primer a destacar les troballes de la seva última excavació: un nou esquelet sencer de tapir, el cinquè d'aquesta espècie. Un fet extraordinari que, afegit a la resta, situen entre el 70% i el 80% les restes fòssils d'aquesta espècie registrades al món. A la Draga, els arqueòlegs han localitzat un conjunt de fragments de crani amb banyes, datades de fa uns 7.300 anys, i que s'han interpretat com una ofrena d'un ritual indeterminat. I, a Empúries, aquesta mateixa setmana s'ha fet pública la descoberta d'un vas ceràmic que contenia 200 denaris romans de plata, enterrat el segle I aC.
Una sitja amb cranis, sota l'N-II a Sils
Les obres de desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet de la Selva no són només un avenç a la xarxa de carreteres de Catalunya. Com passa amb la construcció d'aquest tipus d'infraestructures, a vegades donen lloc a descobertes arqueològiques importants. Sense anar més lluny, ha transcendit que al terme de Sils, a l'altura de Can Fontgrau, les màquines han posat al descobert sitges d'època ibèrica. Una troballa que no seria extraordinària si no fos perquè, a l'interior, s'hi ha trobat una peculiaritat: un conjunt de cranis. Els responsables de l'excavació, però, no n'han donat més detalls en espera que Fomento, la promotora de les obres, en faci un comunicat oficial.
