Ficcions massa reals
Pel·lícules com ‘Lamerica', ‘Terraferma' o ‘Biutiful' han parlat d'emigració il·legal i d'èxodes de refugiats, temes que són el pa de cada dia en l'Europa actual
“En els rostres famolencs dels albanesos hi veia el meu pare, els meus oncles”, deia Amelio
“Després de 21 dies al mar, una barca va arribar a Lampedusa amb més de setanta persones a bord. Només cinc havien sobreviscut”, explica Emanuele Crialese. No és cap argument de ficció, és una història real de la qual va ser testimoni aquest cineasta italià. “Entre els supervivents hi havia una única dona, Timnit T –continua–. Vaig anar a conèixer-la. Somreia, se sentia com si li haguessin donat una segona vida.” Ella mateixa va ser la protagonista de Terraferma (2011), film premiat a Venècia amb el qual el cineasta va tocar el tema de l'emigració clandestina en aquesta illa italiana prop de la costa de Tunísia.
La tragèdia ha colpejat sovint Lampedusa, on entre el 1990 i el 2013 van morir 8.000 persones. En els darrers vint anys, es parla de 20.000 morts a les costes d'Itàlia i Grècia, molts en naufragis dels tres darrers anys. Gianni Amelio, un altre cineasta italià d'accentuada consciència crítica i social, va deixar testimoni d'un episodi anterior al que explica Crialese: l'èxode massiu d'albanesos a Itàlia els anys 1990 i 1991. Ho va fer a la pel·lícula Lamerica, per la qual va rebre l'Ós de Plata al director i altres premis en la Mostra de Venècia del 1994. El títol fa referència al mite que va representar Amèrica per a moltes generacions d'emigrants italians. Apel·la a la consciència dels seus conciutadans, que oblidaven que durant segles havien estat un país d'emigrants. Com ho hem oblidat els europeus d'avui en dia.
“Lamerica és la meva pel·lícula més personal –explicava Amelio en una entrevista quan es va estrenar–. Quan vaig veure les imatges de televisió de milers d'albanesos navegant cap a Itàlia, amb els seus rostres famolencs, vaig veure els rostres del meu pare, els meus oncles, la meva família sencera [van emigrar a l'Argentina]. Calàbria als anys cinquanta era tan pobra com Albània avui en dia. Vaig veure en els albanesos la història de la meva família.”
Cinema humanista
Aquesta consciència humanista, tot posant el focus en les persones que emigren i el tracte injust que reben en les societats més riques, són freqüents en altres pel·lícules dels darrers anys. Biutiful (2010), rodada a Barcelona pel director mexicà Alejandro González Iñárritu, triomfador de les dues darreres edicions dels Oscars, fins i tot mostrava cadàvers d'africans a la platja de la Barceloneta. Una incongruència geogràfica que contrasta amb el realisme de molts d'aquests films. Però el cineasta mexicà, que també mostra manters perseguits per la policia al centre de Barcelona, volia conscienciar el públic sobre temes que ja sortien a Babel: el drama de l'emigració il·legal en un món cada cop més interconnectat i els alts murs amb què ens protegim les societats occidentals.
Més al nord, a París, l'estrella francesa Omar Sy (Intocable) va protagonitzar Samba (2011), una història d'amor entre un senegalès sense papers i una executiva (Charlotte Gainsbourg) que supera totes les fronteres (literalment). Le Havre, d'Aki Kaurismäki, passa al port francès que li dóna títol i parla d'un escriptor retirat que amaga un nen immigrant de les autoritats.
Amèrica, Amèrica
Terra dels emigrants per excel·lència, Amèrica ha produït tota mena de pel·lícules que en parlen directa o indirectament: des de l'Spielberg més tou de La terminal (2004), sobre un home (Tom Hanks) que no té país on tornar o refugiar-se, atrapat a la zona de trànsit d'un gran aeroport, fins a El profesor Lazhar (2011), un refugiat algerià que entra a fer classes en una escola de Mont-real, substituint una mestra que s'ha suïcidat. Richard Jenkins, secundari d'extensa filmografia, va protagonitzar The visitor (2007), que parla d'un tema recurrent: el canvi de mirada sobre l'estranger a mesura que el coneixem. Isabel Coixet també en parla a Aprendiendo a conducir (2014), que ajunta una novaiorquesa de classe mitjana (Patricia Clarkson) amb un refugiat sikh (Ben Kingsley).
