novel·la
òscar montferrer
Història i històries
Jeroni Alsina proposa, a Ombres de foc, una revisió de la història d'Europa i dels Estats Units al llarg del segle XX que fa atenció, fonamentalment, a grans episodis bèl·lics com ara la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial i a l'evolució general de la societat a partir de referències que tenen com a paisatges destacats Barcelona, la Catalunya Nord i les ciutats de París i San Francisco.
Com a element vertebrador, l'autor tria l'evolució de la família que es forma a partir de la unió d'un psicoanalista exiliat alemany i una pianista dels EUA: el pas del temps i el que això comporta és el que permet que l'autor introdueixi altres personatges i que, en seguir-los, sigui factible desplaçar-se en el temps i en l'espai mentre es llegeix el seu text.
Més d'una novel·la en una de sola
Si bé és cert que les intencions narratives i discursives generals de l'autor d'Ombres de foc es mostren amb claredat al llarg de l'obra, també ho és que la manera en què relliga tot el que vol explicar distorsiona l'evolució del relat fins al punt que fa pensar en la coexistència de més d'una i de dues possibles novel·les emparades en un únic títol.
El missatge que proclama Ombres de foc és, eminentment, humanista: situa les persones com en l'epicentre d'accions que avaluen, en bona part dels casos, la conducta humana però la dispersió de línies argumentals que no compten amb tots els lligams que les haurien de cohesionar afebleix l'eficàcia de les bones intencions, que tampoc rep el suport de la correcta distribució dels passatges en què, de manera inconfessada però plenament perceptible, l'autor deixa de banda la disfressa amb què camufla el seu alter ego literari i aboca amb una passió lloable el seu propi pensament.
És, potser, aquesta intensa implicació de l'autor en l'obra el que no ha permès una revisió distanciada que li hauria aportat un vigor refinat.
