La brigada d'obres del Pla de l'Estany

Un grup format per una dotzena d'homes jubilats i prejubilats, vinculats al Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) i al Centre Excursionista de Banyoles (CEB), s'han constituït en el Grup de treball del patrimoni del Pla de l'Estany, amb el propòsit de netejar, de manera desinteressada, elements arquitectònics de la comarca, amb el vistiplau dels ajuntaments i el Consell del Pla de l'Estany. El CECB i el CEB han signat un conveni amb les institucions esmentades en què aquestes es comprometen, un cop estan arranjats, a mantenir les construccions en condicions i a instal·lar-hi, més endavant, uns plafons informatius.

La intervenció més recent s'ha dut a terme a la font del Salt Dalmau i al pont que hi mena, al terme de Camós, que ara tornen a ser ben visibles. En desbrossar l'herbam que cobria les dues construccions s'ha descobert també un petit mur que protegeix el marge sobre el riu Matamors. El pont redescobert data del 1880. Es va construir –expliquen els del Grup– en època de l'alcalde de Camós Vicenç Besalú, amb l'objectiu de disposar d'un pas en direcció a Banyoles alternatiu a l'actual carretera. En aquesta ocasió hi han treballat 22 homes, ja que, a més dels integrants del Grup, hi han col·laborat una desena de voluntaris del poble. Abans d'aquest treball, van netejar la font de Brenys, de Porqueres; el pou de glaç i les corresponents basses, de Serinyà; el rentador de Cors, al terme de Cornellà del Terri, i un oratori dedicat a Sant Ferriol situat a Falgons, al terme de Sant Miquel de Campmajor. Aquesta capelleta es va construir el 1724 al marge d'un camí, però com que anys més tard van canviar-ne el traçat, va quedar apartat i de mica en mica es va anar deteriorant.

“Som conscients de les nostres limitacions, ja que no disposem de gaires mitjans, i per això ens plantegem només obres menors, abastables per nosaltres”, explica Miquel Rustullet, impulsor del Grup junt amb Joan Pontacq i Carles Puncernau. La intervenció següent està prevista al terme de Vilademuls, segurament a la capella de Sant Roc d'Orfes. Posteriorment treballaran al pedró de Miànigues (Porqueres), que està mig enrunat.