cultura

la crònica

Una nit en progressió creixent

No va començar gaire bé el concert de Yann Tiersen, divendres a l'Auditori de Girona, dins el Temporada Alta, bàsicament perquè el fet de portar teloners –els californians Black English– va provocar una espera de mitja hora mentre els tècnics desmuntaven i muntaven equips. Per contra, el concert va acabar de la millor manera possible: una hora i mitja més tard el públic ovacionava Yann Tiersen i els seus músics i els forçava a oferir un segon bis fora de programa, quan alguns assistents ja havien abandonat la sala Montsalvatge. Un triomf en tota regla.

Com a artista, la paleta de colors de Tiersen és amplíssima: ho toca gairebé tot –sobretot els teclats i el violí, però també les guitarres, el xilòfon, la flauta i la melòdica– i els seus músics també comparteixen aquesta habilitat per al canvi d'instruments, a més de cantar tots ells amb una gran competència, com a veus solistes o polifòniques. I estilísticament, la música de Tiersen es mou entre les sonoritats més clàssiques i una espècie de versió actualitzada i indie del rock progressiu: de Satie a Radiohead, passant per Mike Oldfield, per entendre'ns. En alguns moments el seu petit piano semblava que invocava el fantasma d'Amélie Poulain, i en d'altres tota la banda s'endinsava en una espiral sonora densa, hipnòtica i tècnicament brillant. La interpretació de part del seu últim disc, Infinity, es va completar amb alguns temes anteriors, com ara Palestine –en què es limiten a recitar les lletres d'aquesta paraula, una a una–, The Gutter –amb la gravació del famós discurs del Che Guevara a les Nacions Unides (“Ahora sí la historia tendrá que contar con los pobres de América...”)– i el comiat de Till the end, en què van repetint: “Hi serem fins al final”, demostrant un cop més que, a Tiersen, li sobren les paraules i que el seu llenguatge natural és la música.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles