cultura

‘Les Garrotxes' dedica el seu dossier a les feines de bosc

El número 13 de la revista d'etnografia i patrimoni Les Garrotxes, que s'acaba de posar a la venda, dedica el seu dossier a les feines de bosc abans que hi arribés la mecanització. El treball aplega articles i reportatges protagonitzats per gent que havien fet de carboners, llenyataires, traginers, empresaris forestals, tofonaires, i altres feines, a la vall de Camprodon, la Garrotxa, l'Alta Garrotxa, el Pla de l'Estany i la vall de Llémena, que són els territoris que abasta la publicació. A banda del dossier, en el nou lliurament de Les Garrotxes s'hi inclouen altres seccions, entre les quals destaquen una àmplia entrevista al pagès i formatger de Sant Pau de Segúries Martí Roura, i uns reportatges sobre una família d'una masia de Maià de Montcal i sobre el poble de Sant Martí de Llémena. Precisament en aquest municipi es presentarà la revista dissabte, a dos quarts de sis de la tarda, a les antigues escoles, en un acte dins del qual es durà a terme l'encesa d'una carbonera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda