Opinió

etcètera

núria puyuelo

De Rats i Tats

Diumenge passat vam celebrar a casa la Mare de Déu de Montserrat, perquè la meva mare se'n diu. I segur que no érem l'única llar catalana que estàvem de celebració al voltant d'un bon àpat. De Montserrats, n'hi ha moltes, i també de Montses, Rats i Tats. En català, tradicionalment els hipocorístics –els noms que designen de manera afectuosa o familiar una persona– es formen per escurçament per afèresi, és a dir, eliminant la primera síl·laba del nom, o si el nom és molt llarg es pot suprimir fins i tot la segona síl·laba. Per exemple, d'Antoni formem Toni, Ton o Tonet; de Bartomeu, Tomeu; de Caterina, Terina, Tina, Tineta; d'Eulàlia, Laia; d'Ignasi, Nasi; de Jaume, Met; de Miquel, Quel; de Meritxell, Txell; de Concepció, Ció...

Tot i així, hi ha molts hipocorístics –nom que prové del grec i que significa “acaronador, afalagador; diminutiu”– que es formen afegint un sufix diminutiu al nom. Són els casos de Mariona, que és un hipocorístic de Maria; Manelic, de Manel; o Carmina, de Carme.

Tot i així, en les últimes dècades, tal com assenyala el gramàtic Josep Ruaix en Català Complet/3, “proliferen els noms de fonts escurçats per apòcope, és a dir, suprimint l'última o últimes síl·labes”. Aquesta tendència la trobem sobretot en noms provinents del castellà o l'anglès: d'Alexandre fem Àlex; de Daniel, Dani; d'Eduard, Edu; de Teresa, Tere; de Magdalena, Magda; d'Immaculada, Imma; de Rafael, Rafa; de Purificació, Puri; de Patrícia, Patri; entre molts altres.

També hi ha altres hipocorístics que admeten diverses variacions, com ara Francesc, que deriva en Cesc, Cesco, Xesc, Xisco, Sisco, Cisco, Cisquet; o Josep, que fa Pep, Pepet, Jep, Jepet. En altres dialectes, com ara el valencià, a vegades també s'afegeix una “o” al final de l'hipocorístic quan el nom escurçat ha quedat reduït a una sola síl·laba: Sento, de Vicent; Neto, de Benet; Quelo, de Miquel; Rano, de Ferran; Cinto, de Jacint; Tono, d'Anton; Felo, de Rafel, entre d'altres.

Cada llengua forma els hipocorístics de manera diferent, hem vist que en català es tendeix a escurçar el mot per davant, però en moltes llengües afegeixen sufixos al nom (en italià, de Paolo, Paolino, o en portuguès, d'Ana, Aninha) i n'hi ha que fins i tot dupliquen síl·labes del nom (de Diana, Didi).

Sabíeu que...
En català, els hipocorístics es formen per escurçament, en concret se suprimeixen les primeres síl·labes del nom, a diferència del castellà, que n'elimina les últimes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín